La meva colònia contamina el mediambient?

Les colònies, les cremes, els sabons, els desodorants i els fàrmacs són productes que formen part del dia a dia de les persones. És possible que mai ningú no s’hagi plantejat la possibilitat de què tot això sigui perjudicial. El seu ús està generalitzat. En més o menys quantitat, tothom utilitza algun d’aquests productes diàriament. Formen part de la cura de la higiene i la salut. Però la societat té coneixement dels compostos que formen aquests productes? Les persones pensen, quan es renten el cap, que el sabó que se’n va per la canonada repercutirà en la vida del planeta? Els humans saben que una part de l’ibuprofè que han ingerit al matí arribarà fins al mar quan hagin orinat hores més tard?

Tots aquells compostos derivats d’aquest tipus de productes prenen el nom de contaminants emergents. Segons explica el cap de departament de Control i Qualitat de les Aigües de l’Agència Catalana de l’Aigua, Antoni Munné, «el concepte de contaminants emergents engloba tots els contaminants que no estan regulats per la Directiva de l’Aigua de la Comissió Europea».

A partir de la Directiva 2000/60 / CE del Parlament Europeu i del Consell, la Unió Europea va creure oportú començar a regular 200 substàncies perilloses. Algunes s’havien d’eradicar per la seva gran afectació vers el medi, i d’altres s’havien de vigilar perquè tan sols es podien acceptar en concentracions molt petites. No va ser fins l’any 2008 que la Unió Europea va fer més gran aquesta llista amb 45 noves substàncies, que es van actualitzar el 2013. Però quatre anys més tard, al 2017, els contaminants emergents segueixen sense aparèixer.

«Els contaminants emergents són noves substàncies, que s’estan construint, nous compostos que apareixen al medi, amb un nivell de detecció molt baix», explica Munné. Segons relata, «el que fa la Directiva és incloure tots aquests compostos en una llista d’observació». Europa demana que els països de la Unió facin un seguiment d’aquestes substàncies, investiguin, acumulin informació i l’enviïn a la Directiva. Tot perquè segons Munné, «hi ha alguns compostos que tenen molts números d’acabar al llistat de substàncies perilloses». Segons deia, «Brussel·les es va comprometre a revisar aquestes llistes cada quatre anys». «Nosaltres els enviem la informació i ells discuteixen si s’han d’incloure nous compostos al llistat de substàncies perilloses», detalla Munné.

La possible solució de la URV

A la facultat de Química de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona han ideat un sistema «barat, senzill i eficaç» que detecta contaminants a l’aigua en concentracions mínimes. «Es tracta d’un cotó impregnat amb polímers, que atrauen un seguit de compostos. Quan s’introdueix el cotó a l’aigua, aquest actua a mode d’esponja i xucla els compostos». Així resumeix el sistema la cap del projecte, la investigadora del grup de Cromatografía. Aplicacions Mediambientals, del departament de Química Analítica i Orgànica de la URV, Núria Fontanals. Segons detalla, «els polímers tenen propietats semblants als compostos que es volen de detectar, de manera que tenen afinitat amb ells i els atrauen, com si es tractés d’un imant». A més, la destrucció dels teixits amb els compostos a l’interior és molt senzilla: «S’elimina amb un dissolvent orgànic perquè tots els elements són orgànics».

La creació dels cotons va començar l’any 2014, però tal com assegura Fontanals, «he passat quasi tota la meva vida investigant sobre els contaminants a les aigües». A partir d’un prototip de la Universitat de Florida –que treballa conjuntament amb la URV en la investigació i la recerca dels contaminants emergents–, Fontanals va començar a investigar amb el seu equip. «Hem aconseguit pesar concentracions mínimes gràcies a la tècnica del preconcentrat, perquè reduïm un litre d’aigua de mar a un mil·lilitre, de manera que els contaminants es detecten i s’estudien amb molta més facilitat», explica.

Tot i que Núria Fontanals no s’arrisca a posar una data per començar a fer proves fora del laboratori i comercialitzar el producte perquè «cal ser prudents», no descarta «anar al riu Francolí i començar a fer proves diàriament per veure com responen els teixits». Fontanals recorda, però, que «el gran problema és que el nombre de contaminants creix molt ràpid, i que les empreses que fan ús dels compostos que vigilem, poden anar canviant».