Diari Més

Lluís Palau: Patró del Tarragona Blau

«Fent de pescador em guanyava bé la vida, però la felicitat no és només diners»

Fa tretze anys que Lluís Palau va deixar la barca de pesca i va posar en marxa un servei de passeig a bord de la ‘golondrina’ Tarragona Blau

El Tarragona Blau passeja escolars i turistes pel Port de Tarragona i el litoral pròxim a la ciutat.

«Fent de pescador em guanyava bé la vida, però la felicitat no és només diners»Cristina Aguilar

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

— És fill de Tarragona?

— Sóc serrallenc. De petit que sempre hem dit anar per amunt o anar per avall a partir del pont, per parlar de Tarragona.

— Quina relació té, amb la mar?

— Vaig començar a anar a la mar amb quinze anys, estudiar no m’agradava i a casa tenien barques en societat amb altra gent. Em vaig embarcar guanyant la quarta part d’un home, i feia la feina del xiquet d’abordo. Vaig començar des de zero, netejant les cassoles. A mida que va anar passant el temps ja em vaig equiparar amb un home. I en pic en vaig fer vint-i-u, vaig començar a manar, tenint sota la meva responsabilitat sis persones.

— Com va ser el pas de la feina de pescador a empresari del turisme?

— A mi m’agradava molt anar a la mar, però va arribar un moment que havia d’empenyar-me amb molts diners per comprar una barca nova, i el cap em donava moltes voltes. Em guanyava molt bé la vida, però la felicitat no és només diners. A més, tinc un xiquet de vint-i-quatre anys que no sabia si volia ser pescador o no.

— Va ser una decisió difícil?

— No va ser fàcil. A casa el pare no ho va entendre massa, els avis, els besavis i totes les generacions anteriors eren pescadors.

— Com es vas fer amb el Tarragona Blau, la golondrina de la qual és patró?

— El vaixell el vaig comprar a Maó. El vaig trobar per internet, de segona mà. A Maó hi tinc un bon amic, el Ramon, que era pescador a Tarragona i als anys 80 se’n van anar cap allà. Ell em va dir que valia la pena. Estava molt vell i a poc a poc l’hem anat polint, li hem rentat la cara. A Maó portava 150 passatgers, aquí ho hem deixat en 60.

— Quines activitats feu, a bord del Tarragona Blau?

— Tenim un contracte amb el Port de Tarragona i embarquem els escolars que passen pel Museu del Port, com una visita complementària del museu.

— També passegeu turistes.

— Sí, fem sortides per grups amb aperitiu o dinar a bordo.

— Els anys fent de mariner el van servir per aprendre a cuinar el peix?

— Sí, jo dic que sóc patró i cuiner. Als turistes els oferim un dinar que consisteix en musclos del Delta, que no tenen cap secret, perquè són molt bons, llagostins bullits i fideus rossejats amb sípia. De postres, coca de xocolata dels Pallaresos, i per beure, vi i cava.

— Menjant i bevent tot això no se li mareja, el passatge?

— No, perquè el dinar el fem després de la sortida, o abans de fer el tomb.

— Què els ensenya, als turistes que s’embarquen al Tarragona Blau?

— Si quan salpem ens trobem al port alguna activitat de càrrega o descàrrega, els l’explico. De vegades anem en direcció a la punta de la Móra, i de vegades cap al cap de Salou. Des del mar es pot veure molt bé l’equilibri que hi ha entre la química i el turisme, que estan separats per molt pocs quilòmetres. Alguns cops també els ensenyo la llotja del peix al Serrallo.

— Creu que Tarragona és una ciutat que viu de cara al mar?

— No gaire. La ciutat està separada per una gran barrera. Quan arribes al Balcó no saps com baixar. Ara s’enllaçarà, i tots hi guanyarem. No només serà bo per als turistes, sinó també per als tarragonins mateixos.

— Ara fa tretze anys d’aquell cop de cap pel qual va deixar la pesca i vas apostar pel turisme. L’aposta ha estat reeixida?

— Puc dir que sí, tot i que al principi no va ser fàcil, perquè jo venia de la mar; no és que no sabés coses, però cadascú entén de lo seu. Això era una cosa nova per a mi, però ens hem anat adaptant, hem procurat anar fent les coses ben fetes, i estem contents.

tracking