«Vaig començar fent de traductor dels seus monosíl·labs»

— Quan va conèixer l’Albert Pla?

— El vaig veure per primer cop a la televisió, i després el vaig conèixer en persona a Tarragona, quan va venir a fer un concert i una conferència a la URV l’any 1995.

— Allà va començar la relació d’amistat?

— Sí, la URV em va demanar que fes la presentació de la seva conferència. Va passar-se tota l’estona menjant pipes, i després va respondre les preguntes dels assistents amb monosíl·labs. Jo em vaig encarregar de traduir els monosíl·labs amb frases més llargues.

— Todo es mentira és igual de polèmic que Albert Pla?

— Crec que la veritat sempre és menys polèmica que les mentides. Ningú ha estat capaç de dir tot el que li ha donat la gana, ell sí. Tot el que pensa ho diu, de manera provocadora, que fa riure, però ho diu. Però tot i això, Pla és molt metòdic i professional. Sap on trepitja i sap el que ha de fer en cada moment.

— Ha estat la biografia més difícil d’escriure?

— Sens dubte. A l’Albert Pla no li agrada parlar del seu passat, diu que no el deixa avançar. No guarda cap record, ni fotografies, ni arxius. I, a més, tota la gent que rodeja a Pla va tenir moments obscurs, i per tant, té moltes llacunes.

— Per què Albert Pla té tants detractors com elogiadors?

— Perquè posa el dit a la llaga, i perquè ho fa des d’un punt de vista que pot fer mal. Qui coincideix amb les seves idees el veu com un ídol, però qui està en contra seva es sentirà ferit, i molt.

— Cal una vida interessant per escriure una bona biografia?

— Tothom té una vida interessant, però cal trobar els elements per fer una història maca. És qüestió de saber escollir. Està clar que un personatge com Pla ha tingut una vida molt fàcil per un escriptor, però persones amb una vida més tranquil·la segur que tenen coses interessants. Les bones biografies són bones novel·les.