Diari Més

Mn. Víctor Mosquera Ramos

«El compromís per tota la vida espanta, però hi ha molta gent al teu voltant que et recolza»

El mossèn tarragoní Víctor Mosquera és el més jove de la Diòcesi i va ser ordenat el 20 de novembre de l’any passat a la Catedral

El Mn. Víctor Mosquera a l'interior de la Catedral de Tarragona.

«El compromís per tota la vida espanta, però hi ha molta gent al teu voltant que et recolza»Cristina Aguilar

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

— Quan va plantejar-se entrar al Seminari?

— Doncs ara fa sis anys, quan jo en tenia 31.

— A què es dedicava fins aleshores?

— Vaig estudiar el que abans s’anomenava Formació Professional. Era Projectista d’Obra Civil i Estructures.

— I com va acabar entrant al Seminari?

— No va ser per un motiu concret, van ser tot un seguit de coses que em van anar passant al llarg de la vida. Al principi no li poses nom a això que sents, però mica en mica et remou per dins.

— Què sentia?

— La sensació és semblant a la que tens quan t’enamores d’algú, però en aquest cas, sense cap noia pel mig. Tenia cada cop més ganes de pregar.

— S’havia enamorat abans?

— Sí, anys abans d’entrar al Seminari havia tingut una relació.

— Què va dir la família quan va prendre la decisió d’entrar al Seminari?

— Em van recolzar en tot moment, i els meus amics també. Tothom em va dir: «Si això és el que t’agrada i has decidit, endavant».

— La seva família és catòlica?

— Sí, però no fonamentalista. És molt respectuosa. Si jo hagués decidit deixar d’anar a missa quan era més jove, no m’haurien dit res.

— Sempre ha estat vinculat a l’Església?

— Sí. Primer amb la catequesi, després amb la confirmació, i més tard amb la parròquia de Sant Pere i Sant Pau i el grup de joves.

— Espanta tenir un compromís per tota la vida?

— Espanta, però saps que no estàs sol. Tothom et recolza: els germans preveres, la família, els amics... I evidentment, també pensava: «Nostre Senyor també m’ajudarà».

— No es pot negar que el seu cas és singular. Cada vegada hi ha menys mossens.

— Sí, és complicat. Les parròquies cada vegada estan més buides de joves, això és una realitat, però penso que no és impossible donar-li la volta a la situació.

— Què creu que s’ha de fer?

— Treballar per acostar els joves amb l’exemple i la pregària. Intentar seduir-los espiritualment parlant, perquè els valors de l’Església segueixen sent vàlids. Els profetes, per exemple, ja donaven canya als corruptes fa 3.000 anys.

— Què preocupa més, la falta de vocació sacerdotal o la crisi de fidels?

— Totes dues, al cinquanta per cent. La feligresia s’està envellint i no som capaços d’arribar a tots els joves. Les comunitats cada vegada seran més petites, però ens hem d’adaptar i treballar per intentar canviar-ho.

— Què li diria a la gent perquè tornés a l’Església?

— Que es treguin la por a què diran i que vinguin amb el cor obert i la mà estesa per aportar tot allò que tenen a dins. Tothom té coses bones per oferir.

tracking