Diari Més

L'edifici de Telefònica a la Rambla es convertirà en un 'hostel' de luxe

L’equipament tindrà capacitat per a unes vuitanta persones i la previsió és que pugui obrir portes abans del pròxim Nadal

El conegut com edifici de Telefònica, on obrirà el hostel, està localitzar a la cantonada de la Rambla Nova amb Fortuny.

L'edifici de Telefònica a la Rambla es convertirà en un hostel de luxeCristina Aguilar

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Un hostel de luxe serà el nou destí de dues de les plantes de l’immoble de la Rambla Nova conegut com l’edifici de Telefònica, on fins fa uns anys es trobaven les oficines d’aquesta companyia. L’apertura del nou establiment, de tipologia similar a una residència juvenil o un albergue, pot ser una realitat el pròxim Nadal, segons va informar a Diari Més el representant legal de Canarias Fomextur, grup impulsor d’aquesta iniciativa, Iñigo Rossell. La previsió és que la capacitat sigui per 70 o 80 persones, tot i que les dues plantes que es destinaran a aquesta activitat poden acollir fins a un centenar de clients, distribuïts en una cinquantena per planta.

El promotor està pendent de l’aprovació definitiva del projecte, després que l’Ajuntament l’hagi demanat la introducció d’alguns canvis a la proposta inicial, per la qual cosa haurà de plantejar algunes modificacions. Rossell va indicar que «ens falta el permís definitiu, que calculo ens els poden donar d’aquí a dos mesos, i, després, demanarem el permís d’obra i, posteriorment, la llicència d’activitats». La primera intenció «era obrir aquest estiu», però finalment l’apertura «podria ser pels vols de Nadal», va dir.

Rossell va explicar que l’hostel «tindrà habitacions i serveis, i segurament habilitarem un espai de cuina, tot i que aquest darrer aspecte encara l’estem estudiant». El promotor va remarcar que «serà un hostel de luxe, ubicat a la Rambla Nova; serà una bona cosa per Tarragona».

Per la seva banda, l’Ajuntament va informar ahir que el projecte va quedar aprovat «per silenci administratiu» i que el promotor «ha de fer uns canvis abans de rebre l’aprovació definitiva».

74 anys després

L’edifici on s’ubicarà el hostel es va construir l’any 1943 en un solar ubicat a la confluència de la Rambla Nova amb el carrer Fortuny. L’arquitecte Luis Clavero el va dissenyar com un immoble de caràcter racionalista destinat a oficines. Està format per una planta baixa i tres plantes superior. Aquestes ocupen una superfície construïda de 231 metres quadrats cadascuna.

Com s’informa en el projecte presentat davant l’Ajuntament, «l’ús previst per a les dues primeres plantes és de Residència Col·lectiva», terme que coincideix amb el hostel. Un dels factors més signiticatius és el fet que l’immoble es troba al centre de la ciutat, en un punt neuràlgic des del punt de vista turístic.

El redactor del projecte argumenta que «a Catalunya existeix la Xarxa Nacional d’Albergs Socials, amb 50 establiments en llocs de gran interès natural i cultural que mostren l’atracció i la grandesa del que Catalunya pot oferir als seus visitants». «Així mateix –afegeix–, en virtut de la funció social que aquestes instal·lacions tenen encomanada, també acullen tot tipus de programes renovats perquè puguin gaudir d’ells els joves, els escolars, el teixit associatiu i les famílies». Segon remarca en l’argumentari, «que es destinin sòls d’equipament comunitaris a usos col·lectius que siguin d’interès social, és una necessitat a cobrir a Tarragona».

Tot i que el concepte hostel és relativament nou, tot va començar a inicis del segle XX quan un mestre alemany, Rochard Schirrmann, va tenir la bona idea que havia de buscar un sistema més còmode per quan sortia d’excursió amb els seus alumnes al camp. Els viatges de Schirrmann van arribar a ser famosos l’any 1909, quan el mestre va obrir el primer hostel en un castell del segle XII reconstruït, localitzat a la ciutat alemanya d’Altena (Renania i Westfalia).

Deu anys més tard, Schirrmann va fundar l’Associació Alemanya d’Albergues per a Joves. El moviment alberguista va començar la seva expansió i ho va fer amb rapidesa, primer a Europa i a la resta del món entre els anys 1930 i 1950.

tracking