Diari Més

Llevant és el barri amb més mancances en equipaments bàsics de Tarragona

L’estudi justificaria el pla de la Budellera, ja que, curiosament, l’autor desvincula la Vall de l’Arrabassada de la zona de Llevant

Els CAP del Camp de Tarragona perden 75 metges i 80 infermeres en cinc anys

Els CAP del Camp de Tarragona perden 75 metges i 80 infermeres en cinc anysCristina Aguilar

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El barri de Llevant és la zona de Tarragona que pateix més mancances en gairebé tots els camps pel que fa a equipaments bàsics, com per exemple, centres mèdics, instal·lacions esportives o escoles. Així ho marquen les conclusions d’un estudi que va encarregar l’Ajuntament a la Fundació URV «amb la intenció de conèixer les necessitats de la ciutat de cara als pròxims vint anys», ha assegurat el regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Tarragona, Josep Maria Milà. El professor de la URV, Robert Casadevall, ha estat l’autor del pla que, com a curiositat, no inclou el barri de la Vall de l’Arrabassada a la zona de Llevant, «perquè es tracta d’una continuïtat de Tarragona Centre», assegura Casadevall.

Segons els paràmetres de l’estudi, Llevant està format per urbanitzacions, com Cala Romana, Llevantina, Monnars, Entrepins, l’Escorpí, Boscos, Solimar, La Móra i el nucli de Ferran. Així doncs, comptant que la Vall de l’Arrabassada no pertany a la zona de Llevant, les conclusions de l’estudi avalarien el pla de la Budellera, atenent que manquen tot tipus d’equipaments bàsics a la zona de Llevant. Per la seva banda, Milà ha assegurat que «actualment, Llevant compta amb pocs habitants».

Per contra, les zones de Ponent, Centre, Sant Pere i Sant Pau, i Sant Salvador estan «globalment bé», tot i que totes elles, inclòs Llevant, tenen mancances de residències de gent gran, tan assistides com centres de dia. Pel que fa a la zona Centre, també falten instal·lacions esportives, a més de serveis socials, que és la matèria més fluixa en totes les zones de la ciutat. A Sant Pere i Sant Pau i a Sant Salvador també manca activitat cultural i serveis socials. En canvi, es considera que els barris de Ponent només té mancances en equipaments destinats als serveis socials. La resta d’àmbits, tots bé.

És per això que, durant la presentació de l’estudi, el regidor d’Urbanisme, Josep Maria Milà, ha explicat que, en el Pla Parcial número 10, conegut com el d’Ikea, hi ha dos espais grans destinats a equipaments bàsics, «com pot ser una residència de gent gran i una escola. Això ho valorarem depenent de les necessitats del moment», assegura el regidor.

Pel que fa al global de ciutat, les conclusions consideren que hi ha mancances puntuals en educació, «en un futur, en els àmbits de primària i secundària», i mancances en llars d’infants, que «en el futur poden variar per causes demogràfiques». Pel que fa a la cultura, les necessitats estan cobertes, tot i que «falta desenvolupar les biblioteques». En sanitat es considera que hi ha bona cobertura, però que en els equipaments esportius hi ha desequilibri territorial. Finalment, les mancances en serveis socials estan esteses per tot Tarragona.

Les conclusions generals sobre el pla d’equipaments bàsics a Tarragona són que la ciutat disposa de sòl suficient per a les seves necessitats d’equipaments en el futur, que aquests sòls s’han de repartir millor entre els diversos nuclis de la ciutat i de forma equitativa per a totes les necessitats i, en tercer lloc, que es detecten necessitats en serveis socials, en concret, residències de gent gran. En aquest sentit, el regidor Milà ha afirmat que «comptem amb l’espai del Banc d’Espanya, de la Tabacalera, de la Ciutat Residencial, entre altres. Ara només falta que hi hagi finançament per poder fer realitat els equipaments necessaris», i ha afegit que, aquest pla, «serveix com a instrument per crear el model d’urbanisme».

Què cal fer?

Per la seva banda, el professor de la URV, Robert Casadevall, ha subratllat que l’objectiu d’aquest pla és preveure les necessitats de sòl per als equipaments bàsics, «tenint en compte les característiques i les previsions del POUM». L’estudi no concreta ubicació de cada equipament, però sí que fa recomanacions.

Per poder completar l’estudi i marcar algunes consideracions a tenir en compte, el pla fa una projecció demogràfica fins al 2036. Les xifres oscil·len entre 114.259 i els 143.692 habitants. El document assenyala que «la projecció demogràfica s’utilitza per a plantejar hipòtesis de necessitats, a partir de la realitat actual i d’escenaris probables, però no segurs», assegura Casadevall. Amb aquestes dades, l’estudi diu que els equipaments culturals són suficients, però falta desenvolupar les biblioteques. Pel que fa a equipaments de l’àmbit de l’ensenyament, el pla avisa que, a mitjà termini, els centres de secundària de la zona Centre quedaran saturats, per a l’arribada a l’edat d’ensenyament secundari de les darreres onades de creixement abans de la crisi. En l’àmbit esportiu, es recomana revisar i actualitzar el mapa d’instal·lacions esportives i en l’àmbit sanitari considera que les instal·lacions resulten suficients. Per últim, l’estudi preveu residències de gent gran, especialment a Ponent.

tracking