L'embrió de la URV va començar fa 445 anys amb la Universitas Tarraconensis

L’any 1572 el cardenal Gaspar Cervantes de Gaeta va fundar la Universitas Tarraconensis. Fa 445 anys es va forjar l’embrió de l’actual Universitat Rovira i Virgili, de la que enguany es compleix el vint-i-cinquè aniversari de la seva constitució. El cardenal, vinculat a la família de l’escriptor Miguel de Cervantes, va impulsar els estudis universitaris a la ciutat i, també, va ser el promotor de la creació del Seminari Conciliar de Tarragona, considerat el primer que es va fer a Espanya.

Aquest pròxim dijous, 16 de febrer, la Tàrraco Arena Plaça serà l’escenari d’un concert de la formació Oques Grasses, programat per la URV amb motiu del seu primer quart de segle de vida. El 30 de desembre del 1991 el Parlament de Catalunya aprovà la llei per la qual es creava la universitat que porta de l’escriptor, periodista i polític tarragoní Antoni Rovira i Virgili.

El llarg camí universitari a Tarragona el va iniciar Gaspar Cervantes de Gaeta, religiós nascut a Trujillo que en el seu recorregut vital sempre es va mostrar interessat per la cultura i els estudis. Els primers ensenyaments van ser els de Gramàtica, Arts i Teologia. Tres anys després, va aconseguir de Pío V la secularització del convent d’Escornalbou (Riudecanyes) i les rendes obtingudes les va destinar a la creació del Seminari Conciliar de Tarragona, considerat el primer d’Espanya, i que des del 1575 va combinar els estudis que es feien amb els de la Universitas Tarraconensis. Fins a la seva mort el 1577, aquest cardenal va donar un gran impuls a la ciutat de Tarragona, on també va crear un noviciat de la Companyia de Jesús, un canonicat penitenciari, la residència de pares jesuïtes, un hospici per a pobres i va dotar els de orfes. Les seves restes van ser traslladades a un sepulcre ubicat entre les capelles de Sant Miquel i de les Onze Mil Verges, de la Catedral de Tarragona. Cal dir que Lope de Vega li va dedicar un epitafi.

La frenada de Felip V

L’activitat universitària a Tarragona des de l’època de Gaspar Cervantes de Gaeta va patir una frenada en sec després de la Guerra de Successió i per ordre de Felip V, qui gairebé la va fer desaparèixer. Es va mantenir l’Estudi Literari, un centre depenent de la Universitat de Cervera. Després de viure diverses vicissituds, els estudis universitaris van començar la seva revifalla el 1971, quan la Universitat de Barcelona creà les delegacions de les facultats de Filosofia i Lletres i de Ciències a la ciutat de Tarragona, i el 1977 van començar els estudis de Medicina a Reus. No va ser fins a l’any 1983 que el Congrés dels Diputats va crear la facultat de Filosofia i Lletres i la de Ciències Químiques.

Amb l’aprovació de la Llei de reforma universitària el 1984, comença una etapa de reestructuració universitària que també afecta els centres tarragonins. Així, la Universitat de Barcelona crea la Divisió VII per què aplegui tots els centres d’aquesta zona: la Facultat de Filosofia i Lletres, la Facultat de Ciències Químiques, la Facultat de Medicina i l’Escola de Mestres que s’havia integrat a la Universitat de Barcelona el 1972. Posteriorment, el 1988, es van crear l’Escola d’Enologia a Tarragona i l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials a Reus, i el 1990 l’Escola Universitària d’Informàtica a Tarragona. Un any després, es va produir la integració de l’Escola Universitària d’Infermeria.