Diari Més

Patrimoni

L'Arqueològica s'oposa a l'augment de terrasses en espais patrimonials

La Llei del Patrimoni Cultural Català estableix que cap element pot pertorbar la correcta visualització d’un bé

L'Arqueològica considera que el nombre de terrasses perjudica la contemplació del monuments.

L'Arqueològica s'oposa a l'augment de terrasses en espais patrimonialsCristina Aguilar

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La presència de terrasses de bars i comerços en espais patrimonials de la Part Alta com les places del Rei, del Fòrum, Pallol, Rovellat o de Les Cols, preocupen la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. En el seu blog, publica des d’ahir un article on recorda que «el fòrum més gran de l’Imperi romà és a Tarragona i constitueix un dels monuments de la llista del Patrimoni Mundial de la ciutat i, com a tal, ha de ser protegit i s’ha de facilitar la seva visibilitat de cara a què la població i el turista puguin gaudir d’aquest grandiós monument». L’Arqueològica afegeix que «la proliferació de terrasses aquests últims mesos ha provocat una invasió de tendals, ombrel·les i altres elements similars que han acabat ocultant parts considerables del monument».

La RSAT lamenta que «aquest creixement descontrolat fa impossible, avui dia, i especialment els caps de setmana i en temporada alta, contemplar i fotografiar el monument». L’entitat recorda que els monuments i els béns patrimonials han de ser accessibles també visualment.

En relació a la problemàtica que planteja l’Arqueològica, la Llei del Patrimoni Cultural Català estableix diferents fórmules dirigides a la protecció d’espais monumentals i els seus entorns. Un dels articles especifica que «el volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en els entorns de protecció dels béns immobles d’interès nacional no poden alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l’àrea ni pertorbar la visualització del bé».

En l’article, l’Arqueològica afirma que «un breu recorregut pels carrers de la Part Alta descobreix una realitat que les administracions, Ajuntament i Generalitat, no haurien d’haver permès». El relat comença a la plaça del Rei, «on, com a única excepció, encara es pot admirar íntegrament el Castell del Rei». «Quan enfilem el carrer Santa Anna, passat el campanar de la Trinitat –segueix–, una sèrie de taules amb ombrel·les i cartells tapen la vista d’un notable mur de carreus del segle I dC». Arribats a la plaça del Fòrum, «ja és tot un poema, amb un mar de taules, cadires i ombrel·les que impossibiliten el simple pas, a més d’ocupar il·legalment el llarg banc que segueix la línia del carrer Merceria». «El mur romà queda darrere tot tipus de veles, i fins i tot s’ubiquen taules sobre les mateixes pedres romanes», recull l’article.

El recorregut segueix per la plaça de les Cols, «on una sèrie de tendals fixes tapen completament el mur romà, de forma que s’ha tornat ara invisible». L’Arqueològica prossegueix dient que «tampoc se’n lliura la porta romana de Pallol, amb taules i veles al costat mateix». Igualment, fa referència a les restes de la plaça Rovellat, que «han estat ocupades recentment per taules i cadires a tocar de les pedres».

En opinió de l’autor de l’article, «aquesta situació és indigna, atempta contra el patrimoni i dóna una visió tercermundista de la ciutat. La llei marca que les restes monumentals han de poder ser contemplades i de cap manera poden quedar ocultes a tots pels interessos particulars d’uns pocs. L’administració ha d’actuar ja i posar ordre a aquesta situació que se li ha escapat de les mans».

tracking