Diari Més

Les Termes de Sant Miquel porten dues dècades sota una capa de grava

Construïdes a la primera meitat del segle III dC, constitueixen unes de les restes d’època romana més importants de Tàrraco a la Part Baixa

Aspecte que ofereix el solar on es troben les restes de les termes públiques de Tàrraco.

Les Termes de Sant Miquel porten dues dècades sota una capa de gravaOlívia Molet

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Les termes públiques d’època romana del carrer Sant Miquel, construïdes en la primera meitat del segle III dC al costat del Teatre i properes al Fòrum de la Colònia, romanen enterrades sota una capa de grava des de fa dues dècades. Aquesta construcció que conté piscines i una destacada col·lecció de mosaics, constitueix un dels grans tresors ocults de Tàrraco. El recinte no només no s’ha integrat a la xarxa de monuments de la ciutat, sinó que segueix sent un dels grans oblidats del patrimoni arqueològic de Tarragona. Són poques les persones que han tingut el privilegi de veure-les sobre el terreny. El seu futur és incert i, de moment, no hi ha indicis de la seva museïtzació en un curt període de temps.

Les conegudes com a Termes de Sant Miquel van ser descobertes l’any 1994 en un solar flanquejat pels carrers Sant Miquel i Zamenhof. El procés d’excavació va finalitzar amb la publicació de l’estudi que es va fer de les restes i la cobertura de les mateixes amb grava, amb la finalitat de preservar-les, el 1998. Des d’aquella data, s’ha especulat amb la museïtzació d’unes restes que la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT) sempre ha qualificat l’estai termal de gran valor patrimonial i ha reclamat la necessitat d’oferir-ho a la visita ciutadana.

950 metres quadrats excavats

El solar excavat abasta una superfície de 950 metres quadrats i l’informe que es va fer de les termes indiquen que aquestes podrien ocupar un espai d’entre 2.500 i 3.000 metres quadrats. Les estructures de les termes continuen en el subsòl d’una nau industrial localitzada al costat del solar.

En el seu dia, la RSAT va presentar una al·legació contra el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) per contemplar la possibilitat de construir habitatges en el solar que conté el conjunt arqueològic. El llavors president de l’Arqueològica, Rafael Gabriel, va informar que el jaciment de Sant Miquel «va ser inclòs en l’expedient que l’Ajuntament va lliurar a Icomos per aconseguir la declaració del conjunt de Tàrraco com a Patrimoni Mundial». Icomos va ser l’ONG que va valorar l’informe d’idoneïtat de la candidatura per a la seva posterior aprovació per la Unesco a l’assemblea celebrada a la ciutat australiana de Cairns.

L’any 2009, el llavors tinent d’alcalde de Territori, Xavier Tarrés, va informar que l’entorn de l’espai arqueològic està catalogat com Pla de Millora Urbana, per la qual cosa no es pot dur a terme un procés d’edificació. Tarrés va remarcar que la intenció del Govern de la ciutat «és museïtzar les termes perquè siguin visitables, però és possible que es faci construint damunt de les mateixes».

Des de fa anys, la RSAT reclama el disseny d’una ruta romana a la Part Baixa de Tarragona per «posar en valor i fer accessible a les visites» els jaciments que s’estenen des del Teatre fins a la Tabacalera i que inclouria restes com les de les termes o les del Camí de la Fonteta, ubicades entre Francesc Bastos i l’Avinguda Vidal i Barraquer. «Sempre hem defensat que tènia que ser zona única des del Teatre, el nimfeu i les termes», va dir ahir l’expresident de l’Arqueològica.

tracking