Diari Més

Olga Pes: Compositora i cantautora

«Les abraçades del principi del concert no tenen res a veure amb les del final»

L’artista Olga Pes tanca la seva gira «de casa en casa» amb una actuació al cicle ‘JaVeus’ aquest diumenge

Olga Pes, en una imatge promocional.

«Les abraçades del principi del concert no tenen res a veure amb les del final»Cedida

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La compositora i cantautora Olga Pes tancarà la seva darrera gira aquest diumenge amb una actuació al Claustre del Seminari de Tarragona, a dos quarts d’una del migdia. Formarà part del cicle JaVeus i retrà homenatge a tots els amfitrions que van confiar amb ella i van obrir-li la porta de casa seva per gaudir del treball Buenestado.

—S’acaba una etapa?

—Bé, és el final de la gira de Buenestado en tu casa que fa un any i mig que he portat per tot Catalunya i per una part petita de l’estranger, concretament fins a Reken, Alemanya. Es va convertir en una casa viral i ja confiava que fos així perquè, com a amfitrió, només havies de tenir ganes de regalar alguna cosa especial.

—Per tant, ha estat un regal?

—Podríem dir que un regalet. En tot el procés s’han remogut moltes emocions. De fet, si vaig decidir apostar per fer els concerts a les cases va ser per dos motius claus. D’una banda, per donar vida al disc i, de l’altra, per véncer tots aquells tabús que podria tenir el públic a l’hora de parlar dels seus sentiments. És un disc de contingut emocional.

—Era un repte per a vostè?

—Amb aquest disc em reinventava i tornava a entrar en contacte amb les arrels andaluses de la meva mare i amb les catalanes, dels Pirineus, molt nòrdiques, del meu pare. El contingut del disc m’ha tocat de fons i ha tret el conflicte del llinatge familiar. Buenestado és el meu segon cognom i per això li vaig posar així a una de les cançons i després al disc. A més, ha coincidit que aquest tema s’ha acabat convertint en una cançó d’homenatge en l’enterrament del meu avi i el seu fill, que el 2015 ens van deixar.

—Sentiments a flor de pell, doncs?

—Sobretot, el tema del Buenestado ha despertat moltes emocions a cada concert. No hem d’oblidar que els amfitrions han estat la peça clau, s’han ocupat de donar el seu toc personal en cada concert. Hem estat

—Qui portaria a un concert d’aquestes característiques, tant íntim?

—Hi duria la família, els amics més propers i molts dels meus alumnes, sense cap dubte.

—En tot moment parla del contingut emocional. Tots els seus treballs van en aquesta direcció?

—En aquest cas, podria dir que ha sigut teràpia. Ha sigut una necessitat personal, ja que vaig patir una catarsi personal molt forta, però em va ajudar a veure cap on vaig i amb quina força. Crec que aquests dos últims anys he viscut els moments més difícils. Però sempre cal revisar-se un mateix i treure’n consciència.

—Quina és la diferència entre el primer i l’últim concert de Buenestado en tu casa?

—La principal diferència va ser que en el concert zero van criticar-me l’estètica i les cançons, podríem dir que els vaig donar peu. En els últims concerts, la gent mostrava les seves emocions. Podria dir que vaig aprendre a actuar a les cases dels altres, té els seus perills, ja que és el seu espai i poden fer i reaccionar com vulguin. Després, molta gent m’ha explicat que amb les cançons pensaven amb la seva mare o que han parlat amb els seus familiars, sobretot aquells que no hi tenien gaire relació.

—La casa és molt important per a les persones?

—Realment no és la casa, no és allò material, sinó que la casa és com la metàfora del seu niu. L’espai on retornar potser després d’un dia gris. En moltes ocasions, era molt difícil moure els mobles del menjador per crear l’escenari. Amb el concert a casa es desmunta la idea que aquesta només és el lloc on menges, dorms i mires la televisió. Els amfitrions van ser molt valents.

—Va viure alguna reacció que no havia previst?

—Tot ha sigut molt nou. Potser el que ha estat més bonic és la sensació d’atenció. Quan començava el concert jo ja els coneixia, perquè els rebia a l’entrada un per un i els feia dos petons i una abraçada. Ara bé, les abraçades del principi del concert no tenien res a veure amb les del final.

—Farà un regal als seus amfitrions?

—El concert d’aquest diumenge està pensat com una comunió de tots els amfitrions i convidats que han gaudit del Buenestado. Es tracta d’un concert obert al públic amb invitació. Es podran recollir prèviament al Claustre demà i el mateix diumenge.

tracking