El Suprem absol un advocat que va estafar 6.000 euros a una anciana analfabeta

El Tribunal Suprem ha absolt l'advocat José Antonio B. del delicte de furt, malgrat estar provat que es va quedar amb 6.000 euros d'una indemnització que corresponia a una anciana analfabeta que viu d'una pensió de 537 euros, a causa dels errors comesos pel segon lletrat de la dona.

L'Audiència de Tarragonava considerar provadal'estafa dels 6.000 euros per part del lletrat d'ofici de l'anciana, però el va absoldre perquè va creure que no havia de ser acusat d'estafa, sinó de furt.

L'anciana va recórrer aquella absolució, però el Suprem ha tornat a absoldre l'advocat pels errors de l'escrit d'acusació de la dona i perquè el fiscal no ha recorregut contra l'Audiència.D'aquesta manera, l'advocat estafador resulta absolt encara que els seus actes delictius han resultat provats,i de fet el Suprem rebutja també el recurs d'aquest lletrat.

La sentència relata com María del V.P. era vídua des de l'any 2000 i tenia en el moment dels fets, l'any 2002, 70 anys d'edat. Tambérecullque la dona "peca de falta d'instrucció, ja que no va aprendre a llegir ni a escriure i comptava amb 322 euros de pensió de viduïtat i 215 euros de pensió de jubilació".L'anciana es va veure implicada en un plet perquè el propietari del seu habitatge el va vendre a una immobiliària i, com que no podia pagar-se un advocat, li'n va ser assignat un d'ofici: José Antonio B.

El 2003 aquell lletrat va arribar a un acord amb la immobiliària pel qual es concedia al seu client una indemnització de 12.000 euros, però al temps va fer signar a la dona un contracte mitjançant el qual renunciava a la defensa gratuïta i el contractava per 6.000 euros. Ella va signar sense conèixer el contingut.D'aquesta manera, quan la immobiliària va lliurar els diners en dos sobres de 6.000 euros cadascun, ell es va quedar amb un d'ells i va lliurar el segon sobre a la dona. Per aquests successos el fiscal i la víctima van acusar l'advocat José Antonio B. d'estafa.

L'Audiència de Tarragona va considerar provat l'engany en una sentènciai en què destaca que l'advocat de la immobiliària tampoc va saber explicar per què va abonar la compensació per a l'anciana en dos sobres de 6.000 euros cadascun.

No obstant això, va considerar que els fets no constitueixen un delicte d'estafa sinó de furt. Aquest criteri va portar el tribunal català a absoldre José Antonio B., perquè ningú pot ser condemnat per un delicte del qual no ha estat acusat i del qual, per tant, no ha pogut defensar-se. I ningú havia acusat el reu de furt.

És aquí on es va produir un nou error per part del nou lletrat de la víctima, ja que encara que va recórrer davant el Suprem contra l'absolució, en el seu escrit davant l'alt tribunal no acusa d'estafa, com havia fet inicialment, sinó per furt. El fiscal, pel seu costat, no va voler recórrer davant l'alt tribunal.

El Suprem respon que segueix sent impossible condemnar per furt si ningú va acusar d'aquell delicte durant el judici. Però, al contrari del que va creure l'Audiència, apunta que sí va poder cabre una condemna per estafa, tal com van defensar el fiscal i l'acusació particular en el judici.

En suma, la possible estafa per part de l'advocat d'ofici d'una anciana analfabeta i sense recursos no pot ser castigada, encara que hagi estat provat que es va quedar amb 6.000 euros de la dona, perquè no hi ha recurs del fiscal i perquè el segon advocat de la dona no ha sabut recórrer adequadament davant l'alt tribunal.