Diari Més

Núria Obiols: Capitana Marítima de Tarragona des del març del 2015

«Ha crescut la fuga de bandera de les embarcacions recreatives»

La representant explica que diverses naus dedicades a l’oci s’han donat de baixa per anar a països on els requisits de seguretat són menors

«Ha crescut la fuga de bandera de les embarcacions recreatives»

«Ha crescut la fuga de bandera de les embarcacions recreatives»Cristina Aguilar

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Quin és el dia a dia de Capitania Marítima? Quines funcions duen a terme?

—Fa un any i mig que sóc capitana marítima a Tarragona, tot i que porto des del 2006 en aquest àmbit. Depenem del ministeri de Foment i de la Direcció General de la Marina Mercant i desenvolupem tasques relacionades amb la inspecció de vaixells, treballem a tota la província marítima.

—Quants inspectors es necessiten, un per a cada port?

—No, diversos, en funció de l’activitat de cada port. Aquí hauríem de tenir una plantilla més gran, però estem en vies de solucionar-ho.

Actualment comptem amb dos coordinadors, un cap de seguretat, un altre d’inspecció i també dos inspectors i un subinspector. Estem pendents d’aconseguir dues places més, que podrien arribar de car al novembre o al desembre. Els inspectors avaluen tant vaixells de bandera espanyola com d’estrangera, ja siguin de pesca, mercants o remolcadors de tràfic interior, per donar-los el certificat que garanteix que han superat tots els controls de seguretat.

—És habitual inspeccionar també les embarcacions estrangeres?

—Respecte a les embarcacions estrangeres, ens regim al conveni que anomenem MOU (memorandum of understanding), de París, que és un compromís al qual va arribar Espanya amb diversos països estrangers per procedir a aquestes inspeccions. Comprovem que portin els certificats al dia i que compleixin amb les exigències de seguretat i també les condicions laborals marítimes.

—Ha crescut el nombre de sancions en els darrers anys?

—No, s’han mantingut. Les sancions econòmiques depenen de cada cas, però per exemple, si a l’embarcació hi falten les bengales o portes el material de seguretat caducat, podem parlar d’una multa d’almenys 1.000 euros.

—Creu que les tripulacions estan realment conscienciades?

—Sí, normalment la gent ho porta tot en regla. De vegades, et demanen pròrrogues o una ampliació dels terminis respecte a les exigències de la llei. Aquestes peticions s’han notat amb la crisi. Una altra de les tasques que desenvolupem és el registre de bucs.

—El nombre d’embarcacions recreatives ha crescut?

—No, ha crescut la fuga de bandera. En els darrers anys, hem detectat que hi ha moltes embarcacions que s’havien registrat a Espanya que ara es donen de baixa, baixen la bandera, i se’n van a països com Bèlgica o Holanda perquè els impostos que han de pagar i els requisits de seguretat que es demanen són menors. Sembla que, en aquests països, són menys estrictes. Nosaltres ens ocupem de fer el primer certificat de les embarcacions d’esbarjo, mentre que les inspeccions les tenim transferides a entitats col·laboradores.

—Es pot parlar d’una moda cap a les embarcacions recreatives?

—Crec que la gent que es dedica a la nàutica d’esbarjo ho ha volgut promocionar i, a nivell local, hi ha hagut un boom en les activitats de platja. La nostra feina és donar permisos de funcionament.

—En el cas que una embarcació tingui problemes a la mar, quines competències tenen?

—Per exemple, si un vaixell té problemes, la nostra feina és dirigir les actuacions de Salvament Marítim, que vetlla per salvar la vida humana. Posem tots els recursos disponibles per tal d’evacuar tripulants, apagar un incendi o per tal d’evitar que això passi. També decidim si una embarcació accidentada ha d’entrar o no a port.

—Quina és la seva actuació davant de casos d’abandonament d’embarcacions o motins?

—A Tarragona ens hem trobat casos en què és l’armador qui abandona l’embarcació perquè no ha pagat a la tripulació. En casos com aquests, intentem fer de mediadors i procurar, sobretot, que el vaixell no quedi en situació d’abandonament, ni que suposi un perill. Intentem sempre parlar amb el capità i veure si té cobertes les qüestions de seguretat, que tinguin una tripulació mínima i no abandonin el vaixell. Ells tenen un problema personal, però per a nosaltres és una qüestió laboral. De fet, moltes vegades ens arriben les queixes directament de la ITF, la Federació Internacional de Treballadors.

—En clau personal, és la primera capitana marítima?

—No, ja hi ha una capitana marítima a Palamós, però a Tarragona sí que vaig ser la primera. Vaig entrar el març de l’any passat, en substitució d’Òscar Villar.

—Encara és una professió d’homes?

—Tradicionalment ha estat una feina d’homes, entre altres coses perquè fins als anys vuitanta, o una mica més endavant, no van deixar estudiar nàutica a les dones. Llavors era més aviat un ofici, no una carrera universitària.

—S’ha sentit discriminada en alguna ocasió?

—Sí, he viscut moments de discriminació. Però mentre vaig estar navegant, prop de deu anys, vaig tenir força sort. Existeix el vessant masclista, però vaig patir més la paternalista. La idea aquesta de «ja ho faig jo», per ser homes, i haver de lluitar per fer la teva feina. No hi ha res que no es pugui fer pel fet de ser dona.

—Amb el càrrec de primer oficial o capità marítim, es nota més?

—Crec que l’avantatge dels vaixells és que la jerarquia està molt clara. El respecte es manté, però no deixa de ser difícil perquè, com a dona, has de demostrar molt més perquè confiïn en tu.

tracking