Diari Més

Gent gran

El PSC denuncia que més de 2.000 tarragonins esperen una plaça a la residència pública

La diputada socialista Rosa Maria Iborra demana al Govern que atengui amb les dotacions econòmiques necessàries aquests casos

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

«Segons les mateixes dades oficials de la Generalitat, més de 2.000 persones estan en llista d’espera a les comarques tarragonines per accedir a una plaça de residència pública per a la gent gran, una xifra realment intolerable», així ho ha denunciat avui la diputada socialista per Tarragona, Rosa Maria Ibarra, que ha demanat al Govern que atengui amb les dotacions econòmiques necessàries aquests casos.

Rosa Maria Ibarra ha recordat que el Govern de CDC-ERC ha vingut ignorant durant els darrers anys totes les propostes del PSC per reduir aquestes llistes d’espera, establint calendaris i fixant recursos, a les residències públiques. «Estem parlant d’uns ciutadans que no poden esperar. Quina sortida se’ls dóna amb aquestes llarguíssimes llistes d’espera? Doncs anar a una residència privada –qui s’ho pugui pagar- o bé deixar en exclusiva la responsabilitat de tenir cura dels avis en mans dels familiars. Aquesta és la disjuntiva real amb la que es troben moltes famílies».

En aquest sentit, la diputada socialista ha recordat que segons les mateixes associacions de Gent Gran de Catalunya el temps d’espera efectiu per accedir a una plaça pública d’una residència es dilata fins a cinc anys.

«Com sempre passa, darrere dels números hi ha una realitat que en molts casos és realment dramàtica. Per exemple, parlant amb associacions de Gent Gran ens expliquen casos d’avis i àvies que requereixen ser atesos vàries vegades durant la nit amb el que això comporta pels familiars que en tenen cura i que l’endemà han d’anar a treballar», explica la diputada.

Rosa Maria Ibarra ha reiterat el compromís del PSC de sumar esforços on faci falta, també al Parlament, per fixar una agenda social que doni una resposta efectiva a la situació que es viu a peu de carrer a Catalunya.

«Amb el conflicte institucional permanent i amb discursos abrandats estèrils no anem enlloc. No podem parlar cada dia de la llibertatquan aquesta llibertat i la dignitat que comporten els és negada, per exemple, a les persones amb discapacitat que es veuen obligades a viure amb menys de 100 euros al mes. Els catalans ens mereixem que entre tots siguem capaços d’establir un pla que garanteixi els serveis bàsics de l’Estat del Benestar i uns ingressos mínims per a tothom, tal i com defensen les associacions del tercer sector i les ONG que treballen l’àmbit de la pobresa i les desigualtats com Save the children», ha conclòs la diputada vallenca.

tracking