Diari Més

Montserrat Giné: «Les idees no tenen fronteres, segueixen sent el present»

La presidenta de de l’Associació de Víctimes del franquisme va presidir l’acte commemoratiu dels morts

Aquest matí, durant l'homenatge a les víctimes de la repressió franquista al cementiri de Tarragona.

Record per les víctimes del franquisme 80 anys després de la Guerra CivilOlivia Molet

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Gairebé un centenar de tarragonins es van aplegar a la fossa comuna del cementiri de Tarragona, un any més, per retre homenatge a les 771 víctimes de la repressió franquista a Tarragona, 665 dels quals van ser afusellats i 106 morts a la presó. En l’acte, van participar representants de la Generalitat i membres de gairebé els partits del consistori. Va fallar a la cita el PP, que no va enviar representant a nivell local ni del govern central, i també la CUP. Montserrat Giné, la presidenta de l’Associació de Víctimes de la repressió franquista a Tarragona (AVRFT), va lamentar l’absència dels populars, explicant que «des del primer any que els convidem. Nosaltres volem representació de tots els colors i no haurien d’amagar-se».

D’altra banda la presidenta va recordar que la situació que van viure les famílies republicanes que es van haver d’exiliar, ara s’està repetint. Aquesta vegada, però, per part de les famílies sirianes, que fugen del seu país cap a Europa. «Tornem a veure les files de gent que fuig de la guerra, i nosaltres que som Europa, i ens agrada parlar de llibertat, els girem l’esquena», denunciava Giné. El memorial, explicava la presidenta, és una manera de recordar a les víctimes, però també de demostrar que els ideals dels republicans encara es poden aplicar en l’actualitat: «Les idees no tenen fronteres, no són cosa del passat, segueixen sent el present».

«Catalunya té una gran assignatura pendent i molta feina per fer», va dir la directora general de Relacions Institucionals de la Generalitat, Carme Garcia. Tan ella com Òscar Peris, delegat territorial a Tarragona, van explicar que Catalunya té les eines per dignificar la memòria de les víctimes de la repressió franquista i que «els hem de donar el lloc que els correspon, per tal de poder avançar com a societat, per poder passar pàgina», deia Garcia. Eines, com la llei del memorial o de les fosses comunes, que són competència de les autonomies.

La directora va assegurar que existeix la voluntat política de dur a terme el projecte d’identificació genètica, que donarà resposta a les 5.000 famílies amb familiars desapareguts durant la guerra i la dictadura i que ara estan enterrats en les 300 fosses comunes de Catalunya.

La memòria a Tarragona

Fa sis anys que es celebra l’acte en homenatge a les víctimes del franquisme, coincident amb la dignificació de la fossa comuna de la ciutat, que ara compta amb un panell amb els noms de les gairebé vuit-centes víctimes. «Fa només sis anys que podem commemorar aquest acte i que podem recordar una part de la història que no s’ha volgut saber», deia Giné. Per la seva banda, la regidora Begoña Floria, va recordar el compromís de l’Ajuntament amb la memòria històrica. La regidora va explicar que, el 15 de gener de l’any vinent, es consolidarà un projecte que segueix la línia del Tarraco Viva, explicant la repressió a la ciutat a través de la reconstrucció històrica, «perquè fins i tot els més menuts puguin entendre que és el que va passar, d’una manera molt més vivencial i pedagògica».

La regidora, d’altra banda, va celebrar l’èxit de les proves pilot que estan realitzant alguns instituts que inclouen, dins dels continguts curriculars de primer de batxillerat, l’estudi dels espais de la ciutat que van ser rellevants durant la guerra i la dictadura, ja sigui com era viure en un refugi o el moviment de presos.

tracking