Pallarès i Llauradó formen tàndem per a enfrontar-se a una punyent oposició a Reus

L'expectació era màxima. Les entrades per assistir a l'últim debat electoral de Reus, organitzat per Canal Reus, Diari Més i el Centre de Lectura, es van exhaurir en temps pretèrits. Era l'última oportunitat de veure, cara a cara, els sis alcaldables de les formacions amb representació al ple. En lloc de convertir-se en un combat tots contra tots, no van tardar a formar-se dos bàndols ben diferenciats: l'actual equip de govern (Junts, ERC i Ara) contra l'oposició (PSC, Cs i CUP).

Fiscalitat, mobilitat, habitatge i pactes postelectorals van ser els quatre temes que vertebraren la guerra dialèctica. No hi va haver temps per a parlar de comerç ni de cultura. Totes les qüestions van permetre lluir el foc intern de cada un dels candidats. Uns apostaven per ser constructius; altres, per arrasar amb tot. Es van plantejar embats que perfectament podrien encapçalar qualsevol vetllada de lluita lliure. Dues persones, però, mai van arribar a posar-se les mans una sobre l'altra. Teresa Pallarès (Junts) i Noemí Llauradó (ERC) van mostrar una complicitat atípica en aquests moments de la partida. Si abans de començar l'emissió se les veia parlar destensades sobre l'escenari del Teatre Bartrina, l'entesa es va traslladar quan les càmeres ja estaven enregistrant tot el que passava en el quadrilàter sense cordes.

En un moment del debat, quan el moderador, Marc Càmara, plantejà la qüestió sobre mobilitat –què cal fer amb el cotxe?–, les dues demanaren torn de paraula simultàniament. «Tranquil·la, endavant», comentà Pallarès. «No, tu», respongué Llauradó. La candidata de Junts acceptà la invitació i pronuncià les seves propostes. Quan l'alcaldable republicana la succeí, el primer que va fer va ser disculpar-se amb la seva companya. El tag team conformat del no-res va permetre que, en acabar el duel, ambdues aixequessin, en la seva ment, el puny com a senyal de victòria. Cada vegada que un oponent atacava, responien amb el doble de força. Combatien amb avantatge numèric.

El primer assalt
«Si governen la ciutat, apujaran o abaixaran impostos?». La primera pregunta del vespre va donar el tret de sortida a la vetllada. Els minuts inicials van ser de tanteig. Rubio (Ara), Pallarès i Llauradó van treure pit de la política fiscal i de la reducció de l'endeutament, i van presentar les seves propostes de noves bonificacions. L'alcaldable de Junts va llençar la primera ofensiva, recordant que la pressió fiscal era més elevada durant el govern socialista que acabà el 2011. Débora García (Cs) va ser la primera a respondre amb un jab. «Sempre han presumit d'una situació financera desbordant, però la cara B és que això es deu a l'espoliació. Des que van aconseguir una majoria còmoda, s'han dedicat, any rere any, a anar apujant uns impostos que ja eren molt alts», va colpejar. Mònica Pàmies (CUP) i Sandra Guaita (PSC) van sumar-se a criticar que les taxes no cobreixen les necessitats de la ciutadania. Això no obstant, va haver-hi consens a l'hora d'afirmar que s'haurien de revisar les ordenances.

La primera ràfega de cops es va produir a l'hora de parlar del superàvit amb què l'Ajuntament ha tancat els darrers exercicis econòmics. «Tenir superàvit no significa fer una bona gestió quan la ciutadania no té els serveis que necessita, l'Ajuntament no és una gestoria», disparà Guaita. Pàmies deixà anar que el superàvit «no té cap sentit» si la població no disposa de tots els serveis que requereix i assenyalà que el consistori «s'està gestionant com una empresa privada, en què el necessari és tenir un superàvit per dir que va bé». Llauradó entomà el seguit de ganxos amb una fèrria fermesa i aprofità per a revertir la situació. «L'Ajuntament no és una empresa privada. En cas de superàvit, no es reparteixen dividends, sinó que es tornen a distribuir els diners per a continuar fent inversió», va replicar. No estava sola. «En aquests dotze anys, hem passat de ser un Ajuntament intervingut a un consistori amb molta capacitat inversora, un consistori que pot mirar al futur amb força i que pot tirar endavant projectes i polítiques socials», expressà. La contraofensiva generà els primers aplaudiments entre el públic assistent. «Dels 11,4 milions d'euros dels plans de reactivació, quins eren de fons propis i quins d'altres administracions? Si donem les dades a mitges, enganyem la gent», va replicar l'alcaldable socialista. Una nova ovació va recórrer la platea, un fet que es convertiria en una constant a partir d'aquest moment, amb una notòria diferència entre els suports que rebien PSC, Junts i ERC en comparació a la resta. «M'és igual d'on venen els diners», apuntalà Rubio.

L'espai del cotxe

El segon bloc tractà el tema de la mobilitat. La Zona de Baixes Emissions, els carrils bici, el Bus x tu, el TramCamp o les estacions de Bellissens i intermodal centraren les paraules de Pallarès, Llauradó i Guaita. La metxa, altre cop, l'encengué García, que apuntà que les directives de l'equip de govern no promouen la sostenibilitat, sinó «beneficiar l'empresa municipal d'aparcaments». L'alcaldable de Cs comentà que la vianalització del raval de Santa Anna obliga els vehicles a agafar el carrer del Doctor Robert i anar a parar directament al pàrquing de la plaça de la Llibertat. Rubio no va mossegar-se la llengua. «Senyora García, si parlem d'aparcaments, tots s'han de pagar. A Reus, aparcar 24 hores són quatre euros. Vagi vostè a Tarragona i aparqui mitja horeta, a veure quan li costa, i ja li pot fer foto al tiquet i ensenyar-lo a Instagram, com tant li agrada fer», disparà.

La paraula la tenia Mònica Pàmies, qui va recordar que Ara Reus ha proposat aparcament gratuït durant dues hores al Mercat Central i a l'hospital. «Com pot ser que costi la meitat aparcar a la Fira que a l'hospital, quan allí la gent va per necessitat, no per passar-s'ho bé?», qüestionà. Tampoc es mostrà conforme amb les propostes d'uns partits que «no creuen en l'emergència climàtica» que, en campanya, en prometen a tort i a dret, quan, durant el mandat, no n'han fet «cap». «I la Boca de la Mina? I el parc de Lliscament?», replicà Rubio. La cupaire va respondre que el passeig de la Boca de la Mina «ja era una zona verda que han remodelat», mentre que l'espai esportiu «l'han traslladat».

L'habitació dels somnis
L'habitatge va protagonitzar el tercer període. Rubio i García coincidien a afirmar que sobren pisos buits, però falta habitatge digne –tot i que l'alcaldable de Cs, més endavant, arribà a exclamar que l'equip de govern ha donat suport als ocupes–. Guaita recordà les propostes del programa electoral socialista, inclosa la negociació amb la Sareb per a disposar de les habitacions buides, mentre que Pàmies asseverà que «hem perdut vuit anys en habitatge» perquè no s'ha sabut donar resposta a una necessitat que ja existia. «Dividir les regidories de Benestar Social, Urbanisme i Habitatge en tres persones l'únic que ha fet és crear caos i no coordinar el que era important, que era posar a disposició de la ciutadania els pisos», afegí.

«Senyora Pàmies, sembla que vostè no ha estat a l'Ajuntament i que no ha participat en l'elaboració del pla local de l'habitatge, de fet, poc hi han participat», va contestar una mordaç Pallarès. El duo dinàmic tornava a lluir-se. Llauradó afirmà que la proposta de negociar amb la Sareb «acaba enganyant els ajuntaments» perquè pretén «que comprem els actius que tenen amb els recursos de la ciutadania, quan ja vam haver de pagar 60.000 milions d'euros amb el rescat als bancs». «Vam proposar una cessió, no una compra», matisà la candidata del PSC. En aquest moment es produí el primer i únic instant de fricció entre Pallarès i Llauradó. O això semblava. «Estic convençuda que vindrà acompanyada de recursos», comentà la candidata de Junts, fent referència a les converses amb la Sareb. «Esperem-ho», respongué la republicana.

Débora García, Teresa Pallarès, Noemí Llauradó, Sandra Guaita, Daniel Rubio i Mònica Pàmies van presentar al gran públic les seves cartes, tot reservant-se un as a la màniga. Tots diuen que volen governar i que es veuen capaços de fer-ho. La clau estarà en els pactes. La complicitat entre les representants d'ERC i Junts fa pensar en una reedició de l'aliança de les últimes legislatures, amb Ara Reus com a comodí per acabar de teixir l'executiu. La CUP està disposada a interrompre la presència d'Ara a les regidories. Ja va negociar amb ERC per a governar el 2019. «Diu que vol estar amb gent com tu? Com el senyor Rubio, que diu que és municipalista i fa polítiques empresarials? O com la CUP?», preguntà Pàmies a Llauradó. No es pot obviar la presència del PSC, que anhela recuperar l'alcaldia. En el debat, Guaita estava en desavantatge, però es va defensar amb urpes i dents. El dia 28, tot pot passar.

Es respectarà la llista més votada el 28 de maig?
La darrera pregunta del debat electoral era clara i concisa: estan a favor que governi la llista més votada? Si bé sembla un plantejament amb una resposta fàcil, de sí o no, els candidats no van voler mullar-se. Pàmies comentà que la ciutat «ha de tirar cap a polítiques independentistes i d'esquerres» i que la CUP no estarà d'acord amb cap formació que no estigui alineada amb aquests preceptes; Guaita, que ha de governar qui sigui capaç de tenir catorze regidors; Rubio, que Ara es presenta per a ser la llista més votada; García, que s'ha de reflexionar sobre si les majories estaran al costat de les famílies; i Pallarès, que tots els regidors elegits tindran una «gran responsabilitat» i que, a partir del 29 de maig, ja es parlarà de pactes. L'única persona que es referí directament a la pregunta fou Llauradó. «En el mandat passat, vaig donar suport a la llista més votada. Agrairia que aquest cop, que ho seré jo, també es faci», comentà. Els pactes seran, una vegada més, determinants per a formar govern.

Un minut d'or per a seduir els votants indecisos
Els sis alcaldables presents a l'escenari del Teatre Bartrina van disposar d'un «minut d'or» per a acabar de convèncer els electors indecisos i captar el seu vot. Era una tasca d'aparença fàcil, però d'execució més complicada, atès que la persona es queda a soles amb la càmera, es miren fixament l'un amb l'altre i no té cap altra referència que el seu reflex. En aquest escenari, Llauradó, Guaita i Rubio es van mostrar calmats. Estimaven la càmera i ella els estimava. Van aprofitar per emetre un missatge que apel·lés a les emocions. «Seré el candidat que us faci recuperar la il·lusió per la política», expressà el representant d'Ara. «M'hi deixaré la pell els pròxims quatre anys», subratllà la socialista. «Som gent de Reus i som com tu», declarà Llauradó. Van ser les tres persones que van pronunciar un minut que fes referència al «jo» i al «tu». La CUP, Cs i Junts van enumerar què farien com a govern. Dues tècniques diferents, cap aproximació errònia.