Els Avis i Àvies per la Llibertat celebren a Reus cinc anys de lluita al Mercadal

Els Avis i Àvies per la Llibertat de Reus celebren que fa cinc anys que surten a la plaça del Mercadal per a reclamar, en el seu moment, la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats en l'actualitat. Amb un mocador groc al coll, comprat al Barato –per seguir amb el comerç de proximitat– fins a 106 persones grans surten tots els dies laborables a fer tres tombs per la plaça de l'Ajuntament i cantar Els Segadors.

Durant els cinc anys que fa que el grup surt, que ha anat creixent exponencialment, només va haver d'aturar les sortides durant el confinament de la pandèmia, però, tan bon punt van poder sortir, a l'estiu del 2020, van tornar a la plaça adaptant la seva concentració, ja que no hi podien passejar.

Cada dia de la setmana els Avis i Àvies per la Llibertat surten a les 12 h., puntuals, a manifestar-se pacíficament per la plaça del Mercadal en silenci. Els crits arriben després dels tres tombs per la plaça, tot reivindicant la «llibertat dels exiliats i els represaliats». Ahir va ser una ocasió especial, festejaven el quinquenni del grup que va començar el mes de novembre del 2017.

El groc, que és el color que s'ha atribuït a la lluita per la independència, també va ser l'escollit entre els 16 avis que van començar les reivindicacions i els més de 106 que es van reunir ahir a la celebració. La majoria el duen en forma de bufanda, però, com el grup, les idees s'han expandit. Gorres, samarretes, pins, bosses i, fins i tot, jaquetes de color groc són les indumentàries de les persones que hi participen.

Ester Suazo, una de les veteranes del moviment, explica que han aguantat durant els cinc anys per a «complir el compromís: vam dir que no ens rediríem fins que tots fossin a casa i s'obrissin les portes de la presó. Com que ja són fora de la presó, tenim la meitat de la feina feta, però no ens podem dormir. Continuarem fidels fins que tothom sigui a casa».

Miquel Vilella, un altre dels primers avis per la llibertat que va sortir al Mercadal, es manifesta «perquè crec que és el que he de fer. Només tinc un problema per la qual no sortiria, que és la violència i no és el cas».

L'agrupació reusenca és el clar exemple que la «unió fa la força», ja que, per a Suazo, «som una família. Seria una gran il·lusió que tornessin tots, però és veritat que s'acabaria la ganga i hauríem de trobar una altra cosa». Dos dels fundadors del grup, Josep Maria Rull i Cori Llorens, corroboren les paraules de Suazo i asseguren que «hem fet grups que ens trobem cada dia i ens veiem molt, a part d'aquí».

Durant la celebració d'ahir, la manifestació va prendre un format fora de l'habitual, van comptar amb una actuació musical, en la qual tots van cantar plegats No és això companys, no és això, i una lectura de la història del grup, redactada i llegida per Suazo. La sorpresa per als presents va ser un missatge de veu de Carles Puigdemont. En aquest, el president agraïa els esforços de tots els participants i es mostrava amb ganes de poder assistir «algun dia a la concentració personalment».

La pandèmia va ser l'únic motiu que va poder aturar la sortida dels avis, tot i que la Junta Provincial de Tarragona ja ho havia intentat abans. La il·lusió per als independentistes va tornar a les seves cares quan van poder manifestar-se de nou: «El retorn després de la pandèmia va ser fenomenal, tot i ser estàtic», explicava Rull.