Edgar Fernández, de la CUP Reus, denuncia trucades de Mossos al seu entorn personal

Edgar Fernández, regidor del grup municipal de la CUP, denuncia trucades dels Mossos al seu entorn personal perquè reculli la seva cinquena citació judicial. Això s'emmarca en la reactivació dels processos judicials dels suposats actes que van succeir en les manifestacions contra la sentència del procés a la tardor del 2019.

En aquests hi ha cinc causes judicials obertes que han comportat noves citacions als gairebé vint encausats de l'esquerra independentista de Reus. Edgar Fernández, regidor del grup municipal de la CUP, és un dels investigats i està citat a declarar el pròxim dia 9 de juny. Els processos s'havien quedat aturats des de feia uns cinc mesos. En la roda de premsa d'ahir a l'Ajuntament, convocada pel grup per a explicar les mocions que els cupaire presentaran en el plenari d'avui, el regidor va aprofitar per denunciar el que defineix com «l'enèsim cas de persecució política i judicial per part dels Mossos i la Generalitat contra el moviment independentista de la ciutat».

Fernández va detallar que minuts abans d'aquesta convocatòria havia recollit una nova citació judicial. Val a dir que alguns dels acusats, per mostrar la seva negació davant dels «de la repressió i els muntatges policials que havien fet els Mossos d'Esquadra», van optar per no presentar-se, però, en aquest cas, Fernández va recollir la citació i va denunciar que els Mossos d'Esquadra havien trucat gent del seu entorn personal per advertir que Fernández la recollís, acció que el regidor va definir com una «estratègia de guerra de desgast».

Aquesta és la cinquena citació que rep Fernández i la Generalitat de Catalunya n'és l'acusació particular. Concretament, la citació que va recollir ahir Fernández és del 16 d'octubre, en el tercer dia de la mobilització contra la sentència del procés, en les que va haver-hi càrregues policials. En aquestes, els cupaires asseguren que es van produir quatre detencions, dues a menors d'edat, als que «sentim no poder localitzar perquè no els hem pogut oferir assessorament jurídic».

Els cupaires també posen en dubte els fitxers policíacs dels Mossos d'Esquadra, ja que asseguren que entre els militats citats hi ha persones que feia mesos que no vivien a Reus. Aquest, va explicar Fernández, és el cas d'una estudiant universitària, d'un municipi situat a 500 quilòmetres de distància de Reus, que formava part d'una assemblea feminista i que, en el període de les manifestacions, ja no habitava a Reus: «Aquesta noia no va venir un dimecres expressament a manifestar-se i va marxar», va assegurar Fernández.

Per altra banda, i respecte a la moció que presentarà avui, el grup demanarà un mapa social de la realitat de la societat reusenca i poder recuperar el concepte de «ciutat mediterrània», que fa referència a aquelles que estan dividides en zones en les quals els habitants tenen accés a tots els serveis en menys de quinze minuts caminant.

Per arribar-hi proposen la creació d'un mapa de les necessitats socials, amb dades com l'edat mitjana dels habitants de cada zona, quin és el preu mitjà d'un habitatge o quins serveis públics. També, suggereixen debats en comissions informatives per decidir que es necessita i debats oberts amb els referents d'entitats veïnals i agents socials de Reus.

El regidor va denunciar que «l'executiu està construint una ciutat preciosa, de cartó-pedra, a la zona nord de Reus, mentre a la sud hi aplica una lògica clientelar, però no hi ha polítiques transformadores per generar apoderament polític».