El PSC vol que Reus s'adhereixi al programa VIOPET, per acollir els animals de les víctimes de la violència masclista

Que l'Ajuntament de Reus s'adhereixi al programa VIOPET del Ministeri de Serveis Socials i Agenda 2030, per recollir i acollir als animals de les víctimes de violència masclista. Aquest és el punt central de la moció que el grup municipal del PSC defensarà al Ple d'aquest divendres. La moció també demana que en col·laboració amb les entitats Animalistes, es comprometi a cercar llars d'acollida urgent per les dones víctimes de violència de gènere. I que actuï de mediador perquè en els pisos d'acollida de les dones víctimes de violència de gènere, les dones puguin conviure amb els seus animals de companyia.

En l'exposició de motius, el PSC recorda que la violència contra les dones no tan sols s'exerceix de manera física sinó que també s'exerceix de manera psicològica. I dins de la violència que pateixen les dones, la violència vicaria és una forma freqüent, entesa com aquella violència que pateixen les dones quan li volen fer mal a través dels seus fills i filles. Amb la mateixa finalitat de causar dany a les parelles o exparelles, s'utilitzen els animals amb els que conviuen. I és aquest punt on el maltractador l'utilitza com un mecanisme mes de maltractament cap a la víctima. Utilitza el vincle emocional de la dona amb el seu animal de companyia com una forma més de terror i maltractament.

El portaveu Andreu Martín posa de manifest que hi ha estudis realitzats en cases d'acollida per a dones maltractades del Regne Unit, Canadà i Estats Units que demostren que el 94% de les dones amb animals de companyia, si haguessin tingut un sistema d'acollida dels seus animals, haguessin escapat de les seves llars molt abans. «Això evidencia clarament la necessitat imperiosa que les institucions normalitzin l'estància de les víctimes de violència de gènere amb els seus animals de companyia perquè en ambdós casos puguin abandonar el domicili amb el qual conviuen amb el seu maltractador», ha remarcat.

Atenció psicologia al jovent

Una segona moció demana que l'Ajuntament potenciï el Punt d'atenció i acompanyament emocional dirigit al jovent de la ciutat fent una campanya de difusió perquè aquest servei sigui més conegut i utilitzat entre el jovent que ho pugui necessitar; descentralitzant el servei per tal que pugui arribar a tots els barris de la ciutat, per mitjà dels centres cívics, escoles, casals i altres equipaments freqüentats per la població jove; i destinant els recursos econòmics i humans necessaris per fer possible aquesta descentralització i potenciació del servei.

Martín posa de manifest l'augment preocupant dels intents de suïcidi i autolesions en menors d'edat els darrers mesos. Estudis fets a Catalunya indiquen que 1 de cada 10 adolescents s'han fet mal ells mateixos, almenys, un cop a la vida: talls, cremades, rascades... Aquesta realitat s'ha vist augmentada per culpa de la pandèmia. Segons l'OMS, la pandèmia ha incrementat els nivells d'ansietat, angoixa i estres, afectant a una de cada dues persones en la població jove. L'aïllament, la falta de contacte social, processos de dol, canvi d'hàbits, problemes laborals o la falta de perspectiva, estan passant factura a la salut mental d'aquest col·lectiu. Segons el CIS, en el primer any de pandèmia, a tot l'Estat un 6,4% de la població ha acudit a un professional de la salut mental per algun símptoma, un 43% per ansietat i un 35,5% per depressió. I entre aquests, les persones d'entre 18 i 24 anys són les que més han freqüentat els serveis de salut mental, les que han tingut més atacs d'ansietat i més símptomes de tristesa.

L'any 2016, l'Ajuntament de Reus va posar en marxa un Punt d'atenció i acompanyament emocional al Casal de joves de La Palma, un espai de creixement personal i d'abordatge de situacions o dificultats pròpies de la joventut i l'adolescència. Per Martín, «aquesta iniciativa cobra ara una importància especial en la seva finalitat d'ajudar a disminuir dels pensaments autodestructius, a la millora de l'autoestima, a la disminució de la simptomatologia depressiva, l'augment de la motivació per als reptes de la vida i la cerca del benestar personal del col·lectiu jove de la nostra ciutat», ha conclòs.