x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
24.91 º
9.252 Km/h
Carles Pellicer Punyed Alcalde de Reus Política
L'alcalde, que travessa ara el tercer mandat consecutiu, assegut al seu despatx.

«He afrontat una crisi econòmica, una de política i una de sanitària, i estic aquí»

L'alcalde, que travessa ara el tercer mandat consecutiu, assegut al seu despatx.

«He afrontat una crisi econòmica, una de política i una de sanitària, i estic aquí»

Pellicer completa una dècada al càrrec on «he posat el que sé i el que sento» i destaca que, en els dos anys restants de mandat, «venen obres i projectes»

Actualitzada 12/05/2021 a les 08:00

A punt d'arribar als 10 anys al capdavant de l'Ajuntament, el batlle de Reus, Carles Pellicer, repassa la seva trajectòria, on «el balanç és positiu» tot i que «matisaria coses». Pellicer considera, mirant enrere, que «l'alcalde que va començar al 2011 amb certa inexperiència avui està molt curtit», i es resisteix a aclarir si s'hi tornarà a presentar o no: «El futur està per escriure».

—Vostè diu: «Un mandat per ordenar l'Ajuntament, un per planificar i un altre per executar». Aquest serà, així, el d'executar.
—Estem en una fase de programació de totes les inversions, amb el benentès que durant el primer i el segon mandat ens hem dedicat a refer l'Ajuntament de Reus: els primers quatre anys van ser de posar ordre i els següents quatre, de recuperar-nos econòmicament, atesa la situació complexa. Sempre he dit que aquest tercer mandat seria el de les inversions perquè la situació financera ens possibilita fer-les, i l'afrontem ja amb totes les garanties. La ciutat no s'ha vist mai minvada de serveis, però el gruix de les inversions arribarà ara. En els dos anys que queden, venen obres i projectes. 

—Quins?


—Alguns es podran acabar i altres s'allargaran fins al pròxim mandat. Per exemple, treballem en el Centre Social El Roser, el Parc de Lliscament, el raval de Santa Anna, plans directors de manteniment de via pública, la V Verda, la Hispània, la intervenció integral a l'entorn del Carrilet, el trasllat de les parades de bus de les Oques... Tot això ens ve al 2021, per fer el 2022, el 2023 i algunes coses hauran de passar al 2023-2027. 

—Va començar governant amb el PP i avui ho fa amb ERC i Ara Reus.
—Els primers quatre anys va ser una crisi econòmica molt dura a l'Ajuntament però ens en vam sortir. Aquell mandat el vaig fer amb el PP, en majoria. Vam governar bé i el govern va durar tres anys, atenent a les circumstàncies polítiques a nivell nacional. El segon, passem de 10 a 7 regidors. Aquí hi va haver un efecte important d'Innova. La minoria afectava la gestió del govern i això em va portar a sotmetre'm a dues mocions de confiança. Pocs alcaldes s'hi han sotmès. Vol dir que t'exposes a que, d'entre els regidors del consistori, algú vulgui ser alcalde. La llei permet fer-ho dos cops i els vaig gastar. Vaig aprovar els pressupostos. L'oposició va tenir l'oportunitat i no va ser capaç de trobar una alcaldia alternativa. 

—Va ser dur?
—Va ser dur perquè era una cosa nova. Encara que un es pensi que ho té més o menys controlat, se li pot escapar. Significava tirar-me a la piscina sense saber ben bé què, però aprovar pressupostos s'ho valia. Els pressupostos són importants per tirar endavant la ciutat i a mi el que em mou és això. 

—Els pressupostos i també les ordenances fiscals, els impostos.
—Amb els pressupostos, no hi havia manera. Vam fer una mena de geometria variable amb uns i amb els altres i vam anar aprovant coses, però els pressupostos no. I les ordenances fiscals tampoc. Això va provocar que al 2019 haguéssim de pujar els impostos un 9,7% perquè no havíem pujat ni l'IPC, teníem el nivell de vida desfasat. I així era molt difícil mantenir en la ciutat. No podíem avançar. 

—Ara sí que governa en majoria.
—Ara governem molt còmodes i amb una gestió que funciona. Més important que la política són les persones. Si t'hi entens, avances. ERC i Ara Reus són, per mi, excel·lents, i tots els regidors que han passat pels meus mandats en aquests 10 anys. I encara em queden dos anys de mandat. Per tant, no estic fent cap comiat.

—Com els ha viscut, aquests 10 anys?
—He passat per una crisi econòmica, una de política i aquesta de sanitària. Les tres paradigmàtiques. I estic aquí. Tampoc hi ha cap més alcalde que hagi guanyat les eleccions tres cops però hagi estat elegit quatre vegades, perquè ho vam haver de repetir per una denúncia sobre la CUP que vaig rebre jo. I això tampoc és fàcil de suportar. Aquell alcalde que va començar al 2011 amb certa inexperiència, avui està molt curtit. No sóc perfecte, matisaria coses, però estic satisfet de la gestió. 

—Si mira enrere, quin balanç en fa?
—Positiu, per mi, evidentment. Hi ha algunes coses que les faria diferent. Aquest és el tresor que tenim les persones: entendre que no tot el que fem ho fem bé. Però hi he posat tot el que he sabut, el que sento, el que crec. Visc amb això i per a això. Estic 24 hores, 365 dies l'any, fent d'alcalde. És la meva feina. No sóc un alcalde que desconnecti. Això té el seu què i el seu com. Sóc d'estar al carrer i de viure al carrer, d'estar als barris.  

—També manega directament les seves xarxes socials.
—Jo sóc molt actiu a les xarxes. Són també un àmbit de gestió. Allà es barreja el que és públic i el que no ho és. Però jo, a la nit, cada dia responc a tothom. Cada dia. Un alcalde ha de saber fer això i ha de saber fer grans projectes. És una combinació de tot i crec que l'he fet. També se m'ha criticat per baixar al carrer, però si un alcalde no baixa al carrer no és bon alcalde. 

—Diu que hi ha algunes coses que no tornaria a fer igual. Quines?
—Me les quedo per mi. 

—L'han acusat de no ser alcalde de tothom. Ho és?
—Jo crec que sí. Fer d'alcalde vol dir gestionar la ciutat. És evident que hi ha persones que voldrien que l'alcalde fos un altre, és lògic, per això hi ha partits polítics i votacions cada quatre anys. Jo he intentat fer les coses per tothom. Però, mai està tothom content. Això ve per la pancarta. I també hi ha una part políticament interessada i no la comparteixo. L'alcalde fa d'alcalde per tothom, només faltaria.

—Com ha canviat la ciutat en aquesta dècada? 
—La ciutat està tranquil·la. Hem fet coses importants. Tenim projectes rellevants. D'entrada, hem situat econòmicament l'Ajuntament en el seu lloc. Després, hem fet un projecte de ciutat que està en marxa amb les inversions. També iniciem el pla Reus Horitzó 2032. Hem fet les coses al seu temps. 

—La gestió econòmica ha estat el més important de la seva política?
—Ha estat el més important per aconseguir el que podem fer ara, les inversions. Ordenar, la gestió econòmica i projectar són tres grans coses importants per a mi. Hi ha algun ajuntament que sigui capaç de fer totes les inversions que fem nosaltres ara? No. Això és important. També hem fet un Pla de Reactivació amb 4,5 milions d'euros que cap altre ajuntament ha fet. 

—Fins a quin punt ha estat important el Pla de Reactivació en la pandèmia?
—Cap ajuntament ha posat amb recursos propis directament 4,5 milions d'euros al carrer, ni ha ideat els Bons Reus que vam idear. Això vol dir que van ser coses nostres. Tenim el PAM ja al 74% d'execució. Reus Horitzó 32 és política de futur, transcendeix al govern i al consistori actual. Posem les bases i, per poder-les posar, abans hem hagut de fer feina. 

—La seva arribada a l'alcaldia va coincidir amb l'esclat del Cas Innova. Fa pocs anys s'hi referia com a «prehistòria», però continua obert. 
—En temes judicials no m'hi posaré. Innova ja no existeix. Entre 2011 i 2015, ordenar l'Ajuntament va ser ordenar-lo societàriament. Tenim ara moltes menys societats, intervenció i secretaria les controlen i estem molt tranquils. Algú podria dir que va ser un bon sistema però, per mi, la garantia de seguretat, de gestió i de treball ha estat aquesta que ara portem. 

—Hi ha qui pot veure en Reus Energia, la futura nova divisió d'RSM, similituds amb aquell model. 
—No. Res més lluny de la realitat. El problema del model d'Innova era la gestió, com estava configurada. Això no és una nova societat, sinó una divisió. No té res a veure. En absolut s'està fent una altra Innova, no. Tot i que és legítim que algú pensi que, allò, en aquell moment, era bo. Jo crec que no. 

—La causa pel manifest 3-0 ha quedat recentment arxivada. I ara què?
—Aquesta és una altra. La plaça és molt complexa de gestionar. És on es viu, on es plora i on es riu. La plaça és on passa tot, i el Mercadal no és fàcil. Aquí venen les concentracions, les protestes i els manifestos. El dia que vaig sortir alcalde per primera vegada, aquí hi havia una acampada del 15-M. Afortunadament, tant la imputació per l'1-O com la del 3-O han quedat arxivades, després d'anys. Mentre es resol, això genera angoixa: pot afectar la teva persona, el teu patrimoni. Però, l'alcalde ha d'anar endavant. Quan sents alguns comentaris, penses «què haguessis fet tu si fossis jo?». L'1-O jo vaig estar al lloc. 

—La que està pendent és la denúncia de l'anterior grup de Cs pels sous dels regidors. El ple va aprovar al 2016 una moció per baixar-los. Per què no s'ha fet?
—Per què ens hem de baixar els sous si són un dret que també tenim els polítics? Treballem 24 hores al dia i també els dissabtes i diumenges. La professió de polític ha de tenir la seva compensació econòmica. No podem tenir altres activitats. A més, hi ha la responsabilitat de cada acció que fem. El tema és populista? Està clar. I al seu moment, ja ens vam baixar el sou un 10%.  En qualsevol cas, els sous són validats per la llei. 

—Abans, ha enumerat els projectes del govern. Però, no tothom coincideix que ara sigui un bon moment, per exemple, per construir la piscina municipal.
—Hem impulsat un Pla de Reactivació i ara n'impulsarem un altre. Si tenim possibilitat de fer-ho, per què no hem de construir una piscina que és la primera petició de la ciutadania al Mapa de les Instal·lacions Esportives? La pandèmia, a més, ens ha de matar grans projectes de ciutat? No. La ciutat avança.

—Reus és, pel que diu, la ciutat que millor ha gestionat la pandèmia?
—És una ciutat que l'ha gestionat molt bé. La prova és que dissabte a la nit només es van aixecar 9 actes policials. A la taula on ara hi som, cada dia es reunia el comitè d'emergències. Els plans de prevenció, l'hospital, les escoles... han funcionat bé, hem desinfectat els carrers, hem atès socialment a tothom que ho ha necessitat. En conjunt, ho hem gestionat bé i la ciutadania també ho ha fet. 

—Què va originar, a l'octubre, la manifestació contra les mesures covid?
—Sempre hi ha persones que no es volen atenir al que és la norma general. I les normes són per tothom. Els negacionistes, que van tenir una moda, no tenien dret a posar en perill la resta. Si no tens controlada una concentració, no la convoquis. Es van cremar contenidors, i els contenidors són per la brossa. 

—Parlant de la brossa, en quin punt està el contracte?
 —Estem esperant que el Tribunal de Contractes del Sector Públic ens digui alguna cosa. Si hi ha un concurs, l'empresa que no ha guanyat pot recórrer. Portem tres mesos esperant, i em sembla que és excessiu pel Tribunal de Contractes. 

—Va desencallar el projecte de La Fira Centre Comercial i, en canvi, el Carrilet se li ha complicat.
 —Són coses diferents. Al 2011, quan vam arribar, de La Fira Centre Comercial hi havia l'estructura de ferro. Venia de l'anterior govern, nosaltres no l'hauríem fet allà. De fet, no ho vam aprovar. Però, hi havia l'estructura. Vam intentar-ho tot i al final vam cobrar tot el cànon. Amb crítiques, però la decisió va ser encertada. Els diners van ajudar al tema de FiraReus. Hi havia una concatenació enverinada entre la Fira del parc Sant Jordi i la de Bellissens. Si no tanquem l'acord amb Metrovacesa, els bancs haurien executat Tecnoparc. Hi ha lleis, hi ha contractes i bancs. No teníem més remei que entendre'ns. I el Carrilet és un projecte de ciutat i la zona requereix una reestructuració.

—La reclamació del baixador de Bellissens ve de lluny i sembla que ja avança.
—L'alcalde Pérez va tenir la visió de posar-lo, que em sembla perfecte, i jo ho acabaré. Estem pendents de firmar ara el conveni. L'estació estarà al 2024.

—Adif diu que el pas de ciutat que l'Ajuntament hi vol afegir ho endarrerirà tot.
—No ho endarrerirà. No em preocupa. Amb tot, si s'ha d'endarrerir un mes, no hi ha problema, jo prefereixo que sigui així. Ara no ens vindrà ni d'un ni de tres mesos.

—Les torres del Pinar, per contra, estan pendents. 
—Li vaig explicar l'altre dia al regidor Andreu Martín. Al 2006 es va signar l'acord i jo vaig entrar al 2011. De 2006 a 2011 van passar anys. Aquest govern ara intentarà fer el possible. Però, ningú em pot recriminar que no ho hagi fet quan vaig arribar perquè no s'hi podia posar ni un duro. Després, crisi política. I després, crisi sanitària. Les torres són importants? És clar que sí. I ara intentarem fer-ho. 

—L'Hospital, ara en mans de la Generalitat, ha registrat superàvit després d'anys de dèficits. Com pot ser?
—Una cosa és gestionar un sol hospital, com nosaltres, i l'altra és gestionar tots els hospitals de Catalunya. Va ser una bona decisió que el Sant Joan el tingués la Generalitat. Ens allibera econòmicament però manté l'activitat. Algú em pot dir quina diferència ha trobat? Cap. Solament a nivell municipal, l'Hospital no es podia mantenir.

—Per què no vol parlar sobre el seu futur?
—El futur està per escriure. Queden dos anys de mandat, i això és l'únic que puc dir. Ara en fem 10. Deixem passar dos anys. Quan sigui en parlaré.

—Se sent amb forces per aspirar al quart mandat a les municipals de 2023?
—Jo vaig tenir molta il·lusió el primer mandat, com en el segon i en aquest. M'agrada fer d'alcalde. Fer. Jo no sóc alcalde. Faig d'alcalde, que és diferent. Si ho tens assumit, com jo, és molt diferent. Jo faig d'alcalde un temps. Després, ho serà un altre. Això ho tinc molt clar. 

—És un alcalde d'un partit que no té representació al Parlament i que va ser novena força a la ciutat en les catalanes. Pot existir el PDeCAT sense Carles Pellicer a Reus?
—Tot pot existir sense Carles Pellicer. És evident que el PDeCAT pot existir sense mi. Joc puc ser necessari, si ho consideren, però no imprescindible. El futur ja el veurem. La política és efímera per moments, i el que avui és una cosa demà és una altra. 

Temes relacionats
Comenta el contingut : «He afrontat una crisi econòmica, una de política i una de sanitària, i estic aquí»
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Llovera, 18. 1r 1a. 43201 Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes