Diari Més

Judicial

Condemnen el Sant Joan pel retard en operar una dona de 83 anys que després va morir

La sentència del Contenciós apunta que la demora «no va ser la causa del decés, però sí el propulsor de complicacions» i que «es va provocar patiment»

Imatge de l'Hospital Sant Joan de Reus.

Hospital Sant Joan de Reus, centre sanitaria, covid-19 pandèmia, coronavirusOlívia Molet

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Tarragona ha condemnat el Servei Català de la Salut i l'Hospital Sant Joan de Reus pel cas d'una dona de 83 anys que, l'estiu de 2018, va haver d'esperar-se durant cinc dies per ser operada d'una fractura al fèmur i, després de la intervenció, va acabar morint. En la sentència, la qual ha pogut consultar el Diari Més, la jutgessa considera que «l'actuació mèdica no es va ajustar a la lex artis –als nivells de qualitat exigibles als serveis professionals–» i que «el retard en la intervenció no va ser la causa de la mort, però sí el propulsor de les complicacions que van anar apareixent» i «el succés s'hauria pogut evitar». La resolució conclou que «no hi ha cap dubte que els mitjans van ser insuficients de tal forma que es va provocar un patiment considerable a la pacient que s'hauria pogut ometre si els responsables del centre no haguessin actuat de manera irreflexiva i si no s'hagués posposat la intervenció quirúrgica sense una causa justificada». La sentència, que té data d'aquest 12 d'abril de 2021, no és ferma i admet recurs davant del TSJC.

L'advocat de la família, Miquel Curto, apunta que «tal com destaca la sentència, no es justifica per què es va tenir la pacient cinc dies sense intervenir-la per una simple fractura de fèmur» i lamenta que «cada dia li deien que l'operarien, la posaven en dejuni, i això li va generar complicacions: va anar entrant en anèmia i, quan per fi la van intervenir, el seu estat s'havia deteriorat». En el mateix sentit s'expressa el gendre de la dona, que recorda que «encara no sabem per què van procedir així, perquè no té cap sentit i tot plegat ens ha causat un greu dany; el que volíem ara era que es fes justícia». L'home ja havia denunciat públicament els fets mentre la seva sogra esperava per ser intervinguda, a través d'un testimoni que va exposar aquest rotatiu en la seva edició del 16 d'agost de 2018.

Múltiples dejunis i anul·lacions

La dona, que patia Alzheimer, va caure i va ingressar al centre hospitalari reusenc el dia 10 d'agost, amb l'os trencat, perquè se li practiqués una cirurgia. A partir de llavors, i segons recull la sentència, la pacient va ser programada per entrar a quiròfan en diferents moments dels dies 11, 12, 13 i 14. En totes les ocasions se la va posar en dejuni, tot i que la intervenció va quedar suspesa cada vegada. Coincidint amb això, «va anar generant anèmia» i va necessitar «diverses transfusions». La intervenció va acabar tenint lloc el dia 15, va durar unes tres hores i mitja i, en el seu transcurs, la dona va requerir més transfusions.

La titular del Contenciós Administratiu número 1 fa referència al full clínic de la pacient i reflecteix que «en suma, aquests dies d'espera, d'imposició de dejuni, van determinar anemització continuada i el risc d'infecció nosocomial, com així va succeir». També detalla que l'operació «havia estat qualificada com a preferent urgent» però «cap de les dues qualitats se li van aplicar, ni preferent ni urgent» i «l'administració no ha aportat cap prova per justificar la letàrgia de la intervenció quirúrgica». Si bé el centre hauria al·ludit a una saturació de quiròfans, la jutgessa es recolza en un dels informes mèdics inclosos en el procés i precisa que «en cas que existís realment aquesta saturació en un hospital comarcal el mes d'agost, no existia impossibilitat alguna de traslladar la dona a un altre hospital», moviment que no es va arribar a materialitzar. L'operativa de l'Hospital Sant Joan per a l'agost de 2018 feta pública al seu moment pel centre contemplava tenir 3 quiròfans actius dels 7 amb què comptava l'edifici i el tancament d'una de les seves unitats quirúrgiques, la de traumatologia.

Calia actuar «immediatament»

La sentència apunta que a la dona «se l'hauria d'haver operat la mateixa tarda de l'ingrés o, com a molt tard, l'endemà» i esmenta com a «causa directa de la mort» una «sèpsia generalitzada que va anar gestant-se al cos de la pacient durant vuit dies». La pacient havia estat classificada en el preoperatori «amb un cert risc», qüestió per la qual «l'administració hauria d'haver posat tots els mitjans al seu abast per evitar el dany patit» i «s'hauria d'haver operat immediatament a l'ingrés per evitar els danys que realment va patir i que van ser el desencadenant d'una més que improbable, per no dir impossible, curació».

La dona va ser traslladada a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona, el 17 d'agost, amb «una sèpsia probablement originada per una infecció urinària, va empitjorar ràpidament i es van consensuar cures pal·liatives». La defunció va produir-se el dia 23 per «una aturada cardiorespiratòria, vasculopatia necrotitzant a l'extremitat inferior i septicèmia». La sentència recorda que «es tractava d'una persona de 83 anys que va tenir una simple fractura de fèmur i que no estava afectada d'especials patologies determinants de les complicacions, evitables totes elles, que va patir des que va ser ingressada al Sant Joan».

tracking