El TSJC reclama un altre jutjat Social a Reus per pal·liar l'impacte dels ERTO

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha sol·licitat al Ministeri de Justícia la creació d'un altre jutjat Social a Reus –el que seria el segon dins del partit judicial– en el marc del pla que l'executiu central tira endavant per «adequar la planta judicial a les necessitats derivades de la crisi de la covid-19 i garantir a la ciutadania l'efectivitat de la protecció dels seus drets». El pla del Ministeri contempla generar «com a mínim 100» noves unitats judicials arreu de l'Estat en un marge de tres anys que va començar a córrer el passat 2020. En concret, de cara a 2021 –any a què es vincula la petició de Reus– les unitats projectades serien 60, 10 de les quals quedarien reservades per a Catalunya. És entre aquests 10 futurs jutjats i places que el TSJC considera «imprescindible i prioritària» l'obertura del Jutjat Social de Reus número 2.

Reus compta actualment, per tant, amb un únic jutjat Social. En aquest sentit, el jutge degà, Diego Álvarez de Juan, expressa que l'òrgan ara existent té «una taxa d'entrada del 180%», és a dir, «rep cada any un excés d'un 80%, un 80% més d'assumptes que els que està capacitat per absorbir».

Es dóna la circumstància que, «des de fa 7 anys», hi ha «un reforç transversal per als jutjats socials de Tarragona i Reus, que reparteix un 75% del seu temps a Tarragona i l'altre 25% a Reus» i «encara amb això, entra un excés d'un 80% d'assumptes». Aquesta xifra, «només per ella mateixa, gairebé donaria ja per un segon jutjat», però és que «a més, tenim un efecte covid-19 que està anestesiat però que s'espera que es manifesti a mitjà termini, que després de l'estiu hi hagi un augment significatiu de la quantitat de procediments derivats de la covid, quan s'acabin els ERTO, quan tinguin lloc més acomiadaments, etc.».

La situació, «molt complicada»

A 31 de març de 2020, el jutjat Social de Reus tenia uns 1.014 assumptes pendents de resoldre i enguany són 1.300. La diferència «s'explica perquè l'any passat no es van fer judicis durant gairebé quatre mesos», però «no és encara l'efecte de la covid per l'increment de litigiositat, que es preveu més endavant». Entre el jutge titular i el reforç, «aproximadament, cada mes s'assenyalen uns 120 judicis de la jurisdicció social a Reus, un volum molt destacable de procediments», tal com afegeix Álvarez de Juan, que apunta que «per fer una comparació, mentre que aquí tenim una taxa d'entrada del 180%, capitals de província com València o Barcelona tenen uns millors números que Reus o Tarragona», on «la situació és molt complicada des de fa molts anys i, amb el que s'espera per la covid, empitjorarà considerablement». De fet, i a Tarragona, el TSCJ també havia reclamat un nou Social, en el seu cas, per a 2020, sense que s'hagi creat encara. El reforç transversal «té funcionaris i secretari judicial, s'hi inverteixen una quantitat de recursos que quasi ens donarien el sumatori per fer un altre jutjat complet».

La petició d'un nou Social a Reus ha estat recorrent per part del TSJC en els últims temps, des d'abans de la pandèmia que amenaça d'incrementar el col·lapse. El jutge degà recorda que «la situació d'estar un 80% per damunt del desitjable s'ha vingut repetint des de fa 10 o 12 anys, no és nova». «Això no treu», sosté, «que la taxa de resolució és molt elevada: s'estan assenyalant uns 120 judicis al mes al jutjat Social de Reus, que és un volum molt gran». Però, «sabem que cal un nou jutjat perquè fa 7 anys que tenim un reforç», conclou. El reforç assumeix «uns 25 judicis al mes i està assenyalant per al febrer de 2022» i el titular «n'assumeix uns 90 al mes i està assenyalant per al setembre de 2022», detalla Álvarez de Juan, que diu que «és així perquè la càrrega és massa alta».

A finals d'any o inicis del pròxim

Es preveu que l'impacte de la covid colpegi la jurisdicció social «entre finals d'aquest mateix any i principis de l'any vinent», ja que «de moment, l'efecte social de la pandèmia a nivell de qüestions laborals es manté una mica adormit perquè estan en funcionament els ERTO; hi haurà un moment que els ERTO desapareguin i hi haurà acomiadaments i altres temes que provocaran un augment gran». El procés d'activació d'un nou jutjat, però, no acostuma a ser ràpid i, en aquest aspecte, Álvarez de Juan apunta que «mai és tard si la dita és bona».

«Si avui entra un tema de violència de gènere, el judici serà al juny de 2022» Al marge d'un segon jutjat Social, «Reus necessita un tercer jutjat Penal», tal com valora Diego Álvarez de Juan, que alerta que «hi ha un retard en els judicis ràpids perquè està tot ocupat abans d'un any». A més, «estem endarrerint temes com la violència de gènere», diu el jutge degà de Reus, que precisa que «si un assumpte d'aquest àmbit entra avui, el judici se celebrarà d'aquí a un any i escaig, cap al juny de 2022». «Una alcoholèmia, un carnet de conduir... No haurien d'esperar, no és l'ideal, però no són una violència de gènere; una violència de gènere és una altra cosa», apunta el magistrat, que explica que «sí que és cert que hi ha mesures de protecció i cautelars, que no es veuen afectades per les circumstàncies de retard del judici perquè seguiran en vigor, però sempre és millor que hi hagi hagut un judici, que es resolgui i es dicti en el seu cas sentència on es condemni o s'absogui a l'acusat, i no deixar-ho pendent durant un any perquè això genera situació d'indefinició a la víctima i l'acusat». Els dos últims jutjats que ha estrenat Reus són de Primera Instància, el 7 –de família– i el 8. Aquesta jurisdicció, ara, «no significa que estigui bé, però sí que viu el millor moment».