Les queixes a l'Ajuntament de Reus per temes de seguretat i neteja es disparen

L'Ajuntament de Reus va rebre, a través dels seus diferents canals, el passat any 2020, un total de 2.237 queixes i suggeriments de la ciutadania. La xifra pràcticament duplica la de 2019, quan se n'havien registrat 1.136, segons les dades del mateix consistori. L'increment més destacat, per tipologies, s'ha produït en l'apartat de la seguretat i la mobilitat, on les reclamacions s'han disparat: de 208 s'ha passat a 1.157, gairebé sis vegades més. També ha tingut lloc un repunt bastant rellevant en matèria de neteja, una qüestió que al 2020 va motivar fins a 434 queixes quan l'any anterior n'havia originat 372, 62 menys. Jardineria (117), via pública (115) i aigües (100) completen el top 5 d'àmbits pels quals el consistori ha recollit més demandes del veïnat. La major part de les 2.237 reclamacions de 2020 –1.475– van arribar a l'Ajuntament a través del formulari web, i 312 van concentrar-se al desembre. Fins a 1.993 persones i 478 empreses o entitats han utilitzat el servei en alguna ocasió.

La seguretat i la neteja són, de fet, dos clàssics en les peticions de millora a tots els barris. Pel que fa a la seguretat, fonts municipals consultades atribueixen l'augment de les queixes «sobretot, a temes vinculats amb l'incompliment de les mesures de contenció de la pandèmia de la covid-19». Des de la presidència de la Federació d'Associacions de Veïns de Reus (FAVR), Marcos Massó expressa que «sí que pot ser que, gràcies a Déu, aquesta pujada no s'ha donat únicament per ocupacions il·legals o per delinqüència típica» i precisa que, des d'algunes zones de la ciutat, han arribat avisos «per alguna festa celebrada o per alguna reunió on no se seguien les normes que hi ha establertes, i la gent ha protestat». «Probablement, la covid ha ajudat al repunt», sosté, però subratlla que «sempre, la primera cosa que preocupa a la ciutadania, la més important, és la seguretat» i que «ara, depenent de l'hora i el lloc, la gent té por fins i tot d'anar sola pels carrers».

«Sobretot les ocupacions i la delinqüència lligada a la droga» són, tal com detalla Massó, «el que més inquieta els veïns». En el context dibuixat pel coronavirus, el president de la FAVR concreta que «no podem oblidar que hi ha molta gent que ho està passant molt malament, l'economia està molt deteriorada però les persones han de viure i això, en alguns casos, pot arribar a empènyer algú a buscar la sortida que sigui per necessitat».

Massó recorda que «les patrulles policials a peu» són, des de fa anys, la gran reclamació dels barris en aquest camp, també ara que han aparegut noves formes de conflicte per incompliments de les mesures covid, però indica que «no sé si hi ha la suficient policia com perquè això es pugui fer», i manté que «tots voldríem una parella d'agents caminant pel nostre barri però, d'on surten? N'hi ha tants? Jo crec que no n'hi ha tants». Amb tot, precisa Massó, «la pandèmia, un dia o altre s'acabarà, i ens quedarà l'altra delinqüència».

Els voluminosos a la via pública

En referència a l'altre apartat que mostra un creixement més rellevant en la quantitat de queixes a l'Ajuntament, el de la neteja, fonts municipals asseguren que «el principal motiu de l'augment estaria relacionat amb l'abandonament de deixalles, principalment voluminosos, a la via pública, així com altres tipus de residus fora dels contenidors». En aquest aspecte, el president de la FAVR apunta que «tots tenim una mica de culpa» perquè «les persones hem de ser conscients del que hem de fer», i diu que «el que passa amb els voluminosos és curiós i no s'entén massa, perquè si un truca a l'Ajuntament li venen a recollir gratis i l'ajuden». El líder veïnal també destaca, però, que «l'empresa que fa la neteja de la ciutat està en un impàs, cosa que mai és bona, ja amb la maquinària gastasa, i es nota», en relació a l'esgotament de la contracta amb FCC i l'adjudicació a Valoriza-Romero Polo paralitzada per un nou recurs. Sobre la jardineria i les reclamacions de via pública, valora que «també farien falta més treballadors».