«Cal aconseguir el concert econòmic i acordar un referèndum amb l'Estat»

Marta Pascal és la secretària general i candidata, per al 14-F, del nou Partit Nacionalista de Catalunya (PNC), la «força que vol aixecar el país i acostar els ciutadans a la presa de decisions».

—Per què ha sorgit el Partit Nacionalista de Catalunya?

—És una iniciativa que ve de la societat civil, del grup de Poblet que va passar tot l’any passat fent tot un treball sobre com ens imaginem Catalunya al 2030. Després de participar-hi més de 300 persones en 4 documents –un de polític, un de social, un d’econòmic i un de cultural–, el 27 de juny vam fundar el PNC. Venim a trencar els blocs de la política catalana i a demostrar que podem conviure, en una mateixa força política, catalanistes i sobiranistes independentistes que volem decidir el nostre futur a través d’un referèndum però que, sobretot, la prioritat que tenim és la recuperació econòmica i situar Catalunya com un motor del sud d’Europa.

—Què motiva el seu canvi de punt de vista?

—Més que canvi, hi ha una colla de gent que, des dels ideals, hem vist que el camí per fer les coses ha d’estar dins de la legalitat. Tenir ideals independentistes, com jo els tinc, no és incompatible amb persones catalanistes que treballem per un concert econòmic o per fer que la situació del país millori i que tot això es faci seguint la línia de coses ben fetes, de sumar grans majories i no deixar ningú enrere. És a dir, no volem governar només per les persones que van votar l’1 d’octubre sinó pels 7,5 milions de catalans. Fins ara no hi havia cap partit que defensés això.

—Quan va concebre que hi havia aquesta opció?

—Em vaig adonar que, en públic, la gent deia una cosa i, en privat, en deia una altra. En públic eren grans manifestacions amb grans titulars i, en privat, tothom deia «potser millor anar a poc a poc, fer les coses d’una altra manera, això o bé es fa en un referèndum acordat o no es pot fer...».

—És positiu que hi hagi tantes opcions pugnant per un espai hereu de Convergència?

—El PNC no té motxilles, neix de nou. Ha arribat un nou moment a la política que passa per buscar nous consensos, aconseguir un concert econòmic, per negociar amb l’Estat i per aconseguir quan puguem un referèndum acordat, però que ara la urgència és posar en marxa una transformació del teixit econòmic, social i cultural del país.

—Quin balanç fa de la situació política i del mandat?

—És una legislatura estèril, que no ha donat una acció de govern per transformar el país. Hem assistit a una picabaralla entre ERC i Junts, més pendents de les seves dinàmiques que de governar. En els últims anys, la política ha estat més part del problema que de la solució.

—Què no han fet bé els partits unionistes? I els independentistes?

—La incapacitat del govern espanyol, i dels partits constitucionalistes, de tenir empatia amb Catalunya, de veure que no som una comunitat autònoma més, de negar el dret a decidir i l’acord polític respecte a un referèndum és un gran error, sumat a donar l’ordre a la policia perquè clavi mastegots a la gent que va a votar o omplir el procés de jutges. Per part dels partits catalans, el temps ha estat un error: prometre la independència exprés, que no es pot complir i que requereix més realisme sobre que el país és divers.

—Donaria suport a un govern com l’actual?

—No donarem suport a un govern on el punt de referència sigui la confrontació, la unilateralitat i la desobediència. En aquest format de govern, no hi serem. I tampoc el farem possible, perquè pensem que és un error. La prioritat és aixecar Catalunya.

—L’aspiració d’un referèndum pactat amb l’Estat és viable? En quant de temps? Depèn de qui governi a Madrid?

—Tenim una estació prèvia que és aconseguir el concert econòmic, però sí que és viable. En les societats democràtiques, el més normal és que les grans decisions es prenguin a les urnes. No em vull posar un calendari perquè el calendari ha sigut un dels problemes de la darrera dècada. Però sí que hi ha camí i tots estem obligats a tenir voluntat política.

—En què es concretaria el pacte fiscal?

—L’Estatut preveu perfectament un model de finançament basat en el concert econòmic basc. Ens permetria que l’Agència Tributària Catalana recapti els impostos propis de la Generalitat i que l’Estat li cedeix tots els impostos perquè els pugui gestionar tots. No m’imagino cap força política al Parlament que no estigui disposada a tirar endavant una reforma així.

—Com a partit nou, què espera del 14-F?

—Volem estar al Parlament per condicionar la política catalana, tancar l’etapa de blocs, de bons i dolents. Volem tenir representació per les quatre demarcacions, estem fent un equip de gent lligada al territori, al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, i ciutats com Reus han de tenir un paper fonamental.

—Com es formaran les llistes?

—Vam fer un procés per escollir la persona que havia d’encapçalar la candidatura per Barcelona. Em vaig presentar jo i la militància m’ha fet confiança. Ara, fins el dia 9 hi ha primàries territorials per escollir caps de llista de les tres demarcacions. A Tarragona, persones que han fet una mica pública la seva implicació amb el PNC faran el seu pas endavant, gent de molt de valor. La resta és que emergeixi gent de la resta de comarques perquè la llista representi el territori. Després, també voldrem estar a les municipals.

—Quines propostes treballarà a Tarragona?

—S’ha de fer una reconversió i potenciació dels sectors industrial i turístic. Cal seguir apostant perquè Tarragona sigui un pol de coneixement, per la URV i per tots els centres de recerca. I una reforma a nivell nacional del model sanitari, sumat a la disminució dels impostos per no ofegar la gent que genera riquesa. També una transformació de les infraestructures per tal que el territori quedi vertebrat.