Reus té 307 pisos buits i tancats resultants d'execucions hipotecàries

Les entitats bancàries tenen a Reus un total de 307 pisos buits i tancats fruit d’execucions hipotecàries. D’aquests, fins a 154, segons la declaració dels bancs, presenten «condicions d’habitabilitat», compleixen uns criteris mínims per entrar-hi a viure. Les dades, extretes del Registre d’habitatges buits i habitatges ocupats sense títol habilitant de la Generalitat i obtingudes pel grup de Catalunya En Comú-Podem a través d’una pregunta parlamentària, tenen data de principis de setembre. En conjunt, més d’una trentena de bancs –o immobiliàries vinculades– disposen de pisos desocupats i en desús a la ciutat després d’haver desnonat les famílies que van comprar-los però no van poder-los acabar de pagar.

Amb aquest panorama, els comuns qüestionen la «necessitat» i, sobretot, la «utilitat» de tirar endavant projectes com el de la Hispània, on el govern de Reus preveu invertir en la construcció de 35 nous habitatges socials –acompanyats d’altres 45 de lliures–, «quan hi ha un volum molt més gran de pisos de bancs que són habitables, que podrien destinar-se ja a aquesta funció i que es mantenen tancats». I demanen a l’Ajuntament, tal com explica Pilar Flamenco, membre d’En Comú Podem Reus, que almenys «dialogui amb les entitats bancàries, com a part del problema i de la solució, per trobar una sortida per a aquests pisos», especialment ara que el Consell de l’Habitatge de Reus ha de començar a caminar. Els 154 pisos de bancs buits i tancats arran de llançaments –igual que els 307– es tradueixen, segons precisen, en «famílies que han quedat al carrer».

Amb inquilins a dins

A banda d’aquests 154 immobles en condicions d’habitabilitat, les entitats financeres també n’han inclòs al registre 33 que necessiten algun tipus de reformes per entrar-hi a viure i estan «pendents de rehabilitar». Dels 120 restants, «no consta» que els bancs que en són titulars hagin aportat informació sobre la situació en la qual es troben i, per tant, molts d’ells podrien també ajustar-se als requisits bàsics per acollir inquilins. A més, i fora dels 307 que estan buits i tancats, se n’han declarat altres 30 d’ocupats sense títol habilitant però amb consentiment i 40 més que ho estan sense consentiment del titular. En global, doncs, la xifra s’enfila a 377.

Dades del registre sol·licitades igualment a a través del Parlament un any enrere, al juny del passat 2019, reflectien que a la ciutat hi havia 87 pisos de bancs buits en condicions d’habitabilitat, 49 de pendents de rehabilitar i 74 l’estat dels quals no figurava. Els pisos ocupats sense títol habilitant i amb consentiment eren sis i els que estaven ocupats sense títol habilitant i sense consentiment eren 42. Així, d’un any a l’altre, l’augment ha estat considerable.

Consell de l’Habitatge

Ara fa tres mesos, l’Ajuntament va aprovar la creació del Consell Municipal de l’Habitatge, un «òrgan de participació ciutadana on ciutadania, entitats i col·lectius, agents econòmics i socials, i representants del consistori han de debatre i formular propostes sobre la política municipal d’habitatge». Al Consell, que s’activarà en les properes setmanes, li correspondria també, per tant, abordar la qüestió dels pisos de bancs que estan buits i tancats. Anteriorment, l’Ajuntament feia públiques les multes imposades a entitats per no prestar aquests pisos, però va deixar de fer-ho després que un jutge tombés una de les sancions que havia imposat per no haver-la tramitat correctament.

El govern, que ha estat desplegant una campanya que demana als propietaris de pisos buits posar-los a la Borsa de Lloguer Social de Reus, està estudiant una nova promoció d’aquest tipus –a més de la Hispània– al barri del Carme. La regidora d’Habitatge, Teresa Pallarès, apuntava també fa unes setmanes la previsió que la Casa dels Mestres passés a estar gestionada per Redessa i sumés pisos al parc municipal, així com el projecte de rehabilitació d’altres immobles a la plaça Catalunya i al barri Gaudí. Paral·lelament, el Pla de Reactivació de Reus inclou una línia d’ajuts a propietaris per a la rehabilitació d’habitatges destinats a lloguer social, que s’incorporarien a la Borsa d’Habitatge.