Diari Més

Economia

El deute municipal de Reus es reduirà en més de 64 milions al tancament del 2020

La venda de l’Hospital Sant Joan al CatSalut propicia la major disminució de l’etapa Pellicer i l’Ajuntament manté vigent el PAM

Una imatge d'arxiu de l'Ajuntament de Reus.

Ajuntament Reus mercadalOlívia Molet

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Reus tancarà l’exercici 2020 amb un deute de 121,27 milions d’euros amb les entitats financeres, segons les previsions de mateix Ajuntament a data del 31 d’agost. La xifra representa una reducció de 64,18 milions en relació al balanç anterior, el del 2019, quan el deute va quedar-se en 185,45. La baixada és la més pronunciada amb el PDeCAT a l’alcaldia i, tal com valora la regidora d’Hisenda, Mariluz Caballero, és el «fruit d’una estratègia de control iniciada amb l’arribada de Carles Pellicer al govern, en un moment en què l’Ajuntament estava en col·lapse i no tenia múscul financer».

Per localitzar una disminució similar cal remuntar-se al 2015, coincidint amb el cobrament del cànon de Metrovacesa. La que s’ha de produir enguany, sense perdre de vista que ara «es tracta d’una xifra estimativa a falta que transcorri l’últim trimestre», està estretament vinculada a la venda de l’Hospital Sant Joan de Reus. L’operació de traspàs del centre hospitalari al CatSalut, que es va consumar al juliol, haurà alliberat els comptes municipals de prop de 53,4 milions d’euros de deute, segons el valor que es va calcular a finals del 2019. La resta fins a arribar als 64,18 milions es correspon a «altres amortitzacions» i a «les renegociacions que fem de manera constant amb els bancs». Des del 2011 s’han eixugat 264,48 milions.

«En els últims anys», tal com detalla Caballero, «s’ha posat el focus en la reducció de deute, en una bona gestió i contenció de la despesa, feina que ha estat feta amb molt de rigor i eficiència». L’objectiu de limitar el deute és que «com menys n’hi hagi, més capacitat d’inversió té l’Ajuntament». I els efectes són tangibles: «Ara que ens ha tocat afrontar una pandèmia com la covid-19, tenir controlat l’endeutament ens ha facilitat no solament trobar-nos en una situació solvent sinó que ens hem pogut permetre acudir als bancs», afegeix la regidora d’Hisenda en relació a les pòlisses recentment contractades per abordar els efectes del virus.

Amb aquestes dades damunt de la taula, «acabarem l’any complint totes les ràtios financeres i la llei d’estabilitat pressupostària» i «no haurem de renunciar a res». Caballero recorda que «hem estat dels pocs ajuntaments que, amb recursos propis, hem fet un Pla de Reactivació Econòmica i ho hem fet amb la immediatesa que s’ha vist» tot i que «a dia d’avui, encara no hem rebut ajuts de la resta d’institucions». «Això significa que, si no estiguéssim així, ens hauríem hagut d’esperar i el Pla no estaria implementat encara», precisa. No sobrepassar les ràtios «ens dona autonomia com a Ajuntament», afegeix Caballero, que diu que «Reus té experiència en no haver-los complit i és una cosa que hipoteca molt». La finalitat primera, expressa, és «poder prendre decisions dins del compliment d’aquestes ràtios i no haver de demanar autorització», i diu que «disposar d’un pressupost ha estat important perquè ens ha permès fer els moviments ràpids».

«La idea és no renunciar a res»

De com ha repercutit la pandèmia als plans de l’Ajuntament, la regidora d’Hisenda explica que «no ha afectat les inversions com a tals sinó possiblement la seva execució perquè hem estat pràcticament tres mesos en estat d’alarma i això significa que tot ha estat aturat i que les coses s’han anat endarrerint així». «Ara mateix, però, no hem renunciat a cap inversió», precisa, i subratlla que «la idea del govern no és renunciar». «No sabem què ens trobarem ni què ens vindrà però, de cara a l’any vinent, com a Ajuntament, tindrem capacitat d’endeutar-nos i hi ha un Pla d’Acció Municipal (PAM) que és vigent i que continuarem desplegant», sosté.

Els romanents

El govern de Reus, que ha liderat la lluita per no cedir els romanents a l’Estat, resta ara pendent de com s’orientarà el seu ús. Encara a l’espera que la qüestió es resolgui, Caballero diu que «estem treballant de forma interna en tots els escenaris possibles» i que «es farà el que més beneficiï la ciutadania».

tracking