«De petit, el pare conreava l'hort i ara jo he tornat a aquells records d'infància»

Gairebé el 90% de les parcel·les d’horts urbans municipals estan, actualment, ocupades i en ús. Les infraestructures es reparteixen entre un terreny del barri Gaudí amb 10 horts, 7 dels quals actius; i un altre a Sol i Vista, on es conreen 24 de les 25 parcel·les que hi ha. Un dels usuaris d’aquest últim espai és Juan Miguel Molina, de 63 anys. Explica que «sóc bastant assidu, hi vinc perquè em distrau i em fa sentir bé». Molina, conductor d’autobusos que va haver de retirar-se per malaltia, ha trobat aquí un punt de socialització: «Entre les persones que hi anem, ens donem consells, intercanviem experiències, ens expliquem com ens va això o allò, quins productes fem servir... i passem l’estona».

Aquesta no és la seva primera experiència amb els conreus. «A mi sempre m’ha agradat l’agricultura i, fa molts anys, quan l’espai que ara ocupa l’Hospital Sant Joan era tot d’horts, en vaig tenir un allà», apunta. L’afició no li comporta un sacrifici. «Quan he de fer un esforç més gran, crido als amics i em donen un cop de mà», apunta, i tot el que cull aquí «és per a casa o per repartir». Molina acudeix al seu hort «uns cinc dies a la setmana» i «amb la superfície que tinc, que són uns 70 metres, amb dues hores en tinc prou».

Collir i menjar en el dia

En les darreres setmanes ha donat protagonisme a «patates, alls, tomaqueres, pebrots, cebes, pastanagues o maduixeres» que «són entretinguts de conrear i una oportunitat per comparar i comentar com va el dia». Aquest haurà estat el segon any que aposta per aquesta alternativa que és «tota una afició», on va poder tornar quan les restriccions de la Covid-19 li ho van permetre.

A l’espai del barri Gaudí té cura del seu hort, des de fa sis anys, Josep Maria Miralles, de 71 anys i extreballador de la nuclear d’Ascó. Relata que «vaig agafar una prejubilació i m’estava avorrint, i això ha sigut una sortida fantàstica». Visita la parcel·la un parell de cops a la setmana i «hi ha coses que, fins i tot, les mengem en el mateix moment que les collim». L’hort «no funciona sol, cal estar-hi al damunt, s’han de treure les herbes i sempre hi ha alguna cosa per plantar o per collir, però ho tinc amb un programador de reg i així és més fàcil», afegeix. El vincle de Miralles amb aquesta activitat ve de molt lluny. «De petit, quan estàvem al poble, a casa teníem un hortet i el pare el conreava. Tenia aquells records de la infància i ara hi he tornat», expressa. Els productes que la terra li dona «són molt gustosos, triguen el seu temps però estan més bons». I tenir cura de la parcel·la, a la qual «arribo en deu minuts caminant», li ha servit també per «passar una bona estona i conèixer com funciona tot plegat». «La meva qualitat de vida ha millorat molt: no penses en res, estàs per la feina i ben avingut amb els companys», apunta, i només troba un inconvenient als horts urbans: «L’aigua és molt cara i l’haurien de rebaixar perquè, d’això, nosaltres no traiem un profit econòmic i hi haurà qui aquest pagament no se’l pot permetre».

La regidoria de Salut i Ciutadania treballa per destinar més parcel·les a projectes d’aquest tipus. L’Ajuntament també està en converses amb el projecte d’horts socials de la URV ubicat a la Facultat d’empresarials per crear una col·laboració. I dos dels horts de Sol i Vista estan adjudicats al Mas Carandell per a les classes d’Horticultura Ecològica.