El confinament augmenta el consum d'haixix, somnífers i tranquil·litzants

El període de confinament ha representat a les llars reusenques «un increment del consum de fruita, la disminució dels menjars preparats i un augment de la rebosteria i la brioixeria feta a les pròpies cases». En referència als estats d’ànim viscuts al llarg de la quarantena, «no destaquen massa els extrems» però «preocupa el percentatge de persones que expressen que han estat enfadades, tristes o irades» malgrat que «també hi ha una quantitat important que se sentien optimistes», tal com ha explicat aquest dillunsel regidor de Salut de Reus, Òscar Subirats, en una compareixença telemàtica. El regidor ha detallat també que, en el temps de més restriccions vinculades a l’estat d’alarma, «el consum d’infusions relaxants va incrementar-se un 24%, el de somnífers va créixer un 15% i el de tranquil·litzants, un 20%». I ha afegit que «l’alcohol, el tabac i l’haixix, igualment, van augmentar».

En relació a aquest últim aspecte, Subirats ha valorat que «tant si es tracta de nous consumidors com si ja ho eren, continua sent una dada remarcable i que posa sobre la taula justament quin és l’estrès que ha viscut la població individualment i com s’han fet servir aquestes substàncies per intentar reduir-lo». El consum de tabac va créixer igualment un 22%.

Les dades són resultat d’un estudi impulsat per l’Ajuntament per veure la manera com la ciutadania ha viscut la Covid-19 i a través del qual s’han fet consultes a «300 persones» mitjançant un «formulari online on es preguntava sobre salut i perspectives socials i econòmiques». L’univers és «una població d’uns 30 anys i resident a Reus». Una següent onada posarà blanc sobre negre percepcions del procés de desescalada. L’objectiu de la regidoria amb aquesta anàlisi era «avaluar correctament les necessitats que es presentaran després d’un període d’alerta i confinament que afectaran d’una manera o una altra la salut de la ciutadania».

Altres qüestions que s’han posat de manifest arran de l’estudi són que «la preocupació per la salut s’ha anat reduint i ha anat augmentat la preocupació per l’economia» i que «també existeix preocupació per l’estat físic i anímic dels familiars que són població de risc». En la majoria de les llars, «el nombre de persones que aporten ingressos, que són dos, no ha variat» però això sí que s’ha donat «al 23% dels casos». I «un 45% dels enquestats han vist disminuïts els seus ingressos», tal com ha explicat Subirats.

Bona resposta a la desescalada

Pel que fa a les despeses, «en el 53% dels casos s’han mantingut al nivell mentre que un 31% diu que les ha disminuït en oci, combustible i restauració». «Es percep que en un futur hi haurà dificultat per assumir les despeses habituals i que la situació afectarà a previsions com la compra de cotxes o d’habitatges, viatges o projectes de vida com casaments», ha afegitel regidor, que deia que en aquest àmbit «es produeix un ajornament de les decisions». Amb la desescalada, «s’ha passat de sortir uns 2,4 dies a la setmana a 2,9».

Amb aquesta informació a la mà, Subirats ha plantejat que «és una necessitat treballar per vèncer la por i la inseguretat de la ciutadania a través de la formació i l’educació» i «prendre les decisions amb coneixement». «També és important incrementar les accions de prevenció de la salut i s’han de desenvolupar polítiques enfocades a protegir la ciutadania més vulnerable». Sobre l’actitud del veïnat i dels negocis en la desescalada, el regidor de Salut apuntava que «a nivells generals, ho estem fent bé i hauríem de perdre aquesta por que ens paralitza i seguir amb les prevencions, començar a recuperar la vida el més normalitzada possible».