x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
23.21 º
16.56 Km/h
Noemí Llauradó Presidenta de la Diputació de Tarragona Estat d'alarma
Noemí Llauradó, amb l'ordinador amb què està desenvolupant la seva feina de manera telemàtica.

Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació de Tarragona: «Treballem en una subvenció àgil als 184 municipis pels efectes del coronavirus»

Noemí Llauradó, amb l'ordinador amb què està desenvolupant la seva feina de manera telemàtica.

cedida

«Treballem en una subvenció àgil als 184 municipis pels efectes del coronavirus»

La Diputació estudia dedicar als ajuntaments una aportació «flexible i accessible» d’un total d’«entre 7 i 10 milions» perquè actuïn en funció de l’impacte

Actualitzada 06/04/2020 a les 08:00

—Quines mesures ha pres, fins ara, la Diputació davant la crisi del coronavirus?
—Primer, atendre l’emergència sanitària i social: vam tancar els centres educatius i vam passar de l’atenció presencial a la telemàtica. Després vam comprar equips de protecció individual (EPI). En un principi pensàvem en abastir els municipis de menys de 5.000 habitants però ara hem hagut de començar pels menors de 500 i així anirem pujant. Darrerament, hem comprat EPI per al personal d’atenció a domicili dels 10 consells comarcals de la província. Les obres a la via pública i que no responien a algun tipus d’urgència les vam aturar tot i que les brigades sí que actuen si hi ha algún cas necessari, com ho és l’activació del Neucat. Vam identificar els serveis essencials de la Diputació, amb nom i cognom dels treballadors que haurien de prestar-los per teletreball. I estem mirant d’oferir formació al nostre personal per aprofitar el temps.


—També s’han realitzat ajustos en altres aspectes.
—Els principals destinataris de la Diputació són els ajuntaments, que són les administracions que ara estan més a prop de la ciutadania i han d’adoptar mesures. Han de disposar de liquiditat i, per això, des de BASE vam ajornar els tributs locals que paga la ciutadania però fem igualment les bestretes ordinàries: malgrat que no ingressem, sí que paguem les quantitats que corresponen als municipis que ens tenen delegats els tributs. Així, fa un parell de setmanes, vam injectar 22 milions d’euros. No ens aturem i paguem totes les factures que podem fer de manera telemàtica i els contractes d’obres. Tota la maquinària que mobilitza diners cap a empreses i ajuntaments no l’hem parat perquè la liquiditat és indispensable.

—Quan està previst recuperar l’activitat política?
—Estem mirant quan podríem fer un ple de manera virtual per si hem d’adaptar el pressupost i fer alguna modificació de crèdit, cosa que segurament serà necessària, per tenir seguretat jurídica total i assegurar la participació de tots els diputats i diputades. Estem en contacte continu tant el govern com amb els portaveus de la resta de grups i se’ls hi fa arribar la relació de tots els decrets de presidència que s’adopten. I estem rumiant si podríem dotar els ajuntaments d’una subvenció que sigui molt àgil i molt flexible, però que els hi permeti fer front a tots els efectes negatius del coronavirus. Sabem que hi ha efectes immediats de l’àmbit sanitari i social però també haurem d’afrontar un impacte econòmic i d’ocupació on caldran recursos. A banda, ja tenim un instrument molt potent que és el PAM i treballem per agilitzar la convocatòria i que els ajuntaments ingressin més diners i els destinin on creguin oportú: despesa corrent o inversió. Ells són realment els que saben què convé a cada municipi.

—Com s’han obtingut els EPI en un moment en què es parla d’escassetat de material i traves per adquirir-lo?
—Realment hi ha dificultats. Hi ha una sèrie de proveïdors amb qui habitualment treballem i vam veure oportuna una compra centralitzada per tots els municipis de la província. Fer-ho d’un en un pot resultar més complicat i car, i conjuntament pot ser més fàcil i amb preus més accessibles. Tot i això, està sent molt difícil perquè hi ha demanda a nivell mundial i l’oferta cada cop és més minsa. Hem prioritzat protegir els treballadors que estan en contacte amb persones perquè ho necessiten: brigades, Guàrdia Urbana, els treballadors socials, atenció a domicili.

—La situació és més difícil als municipis petits?
—Als petits sempre tot és més complicat perquè hi ha menys recursos econòmics i humans que a un ajuntament d’una ciutat més gran, que tindrà altres problemes i molt complexos. En la majoria dels casos, no tenen personal administratiu excessiu. De vegades, han de ser els mateixos regidors els que fan els tràmits. Aquí és on la Diputació ha de posar més èmfasi. Per llei, de fet, les diputacions tenen l’obligació de cobrir, en primer lloc, les necessitats dels municipis més petits. Poden tenir dificultats en el tema de neteges, en l’atenció domiciliària...

—I pel que fa a la repercussió econòmica?
—En tindrem tots, els petits i els grans. I impacte social i d’ocupació, també. Un estudi de la URV apunta que la província patirà. Per això, a banda de treballar en la immediatesa, pensem en eines per quan s’aixequi l’estat d’alarma. I ho volem fer ja i de manera consensuada amb la quàdruple hèlix: la URV, que aporta el coneixement; l’àmbit institucional, la Diputació; l’àmbit empresarial, el sector productiu i sindical; i l’àmbit civil i social. Entre tots, hem de fer l’anàlisi i proposar mesures. Les que estiguin a les nostres mans, les adoptarem; les que no, ja pressionarem a qui que pertoqui: Generalitat, Estat o Unió Europea. En moments de crisi, les administracions han de fer despesa, contractar, afavorir el consum. Les polítiques keynesianes que diuen això topen amb les limitacions de donar compliment a la normativa tan estricta sobre estabilitat pressupostària. Des del món local, demanem que se’ns doni flexibilitat.

—Per què és important mobilitzar el superàvit i tenir flexibilitat en la despesa?
—Si tenim clar que, en un moment de crisi, hem de gastar més però, en canvi, se’ns posa un topall, no podrem. També se’ns diu que podem gastar el superàvit però se’ns limita a què se’l podrà destinar. L’administració local és de les més sanejades, a diferència de l’autonòmica o de l’estatal. Ha fet els deures.

—Quines són les adaptacions al pressupost que farà la Diputació?
—Crec que passarà amb totes les administracions. En una situació no prevista, les prioritats i les necessitats canvien. El que havíem programat destinar a l’atenció a les persones, ho haurem d’incrementar, així com el que destinàvem als ajuntaments per despesa corrent. Com que han quedat paralitzats molts terminis, hi haurà obres que no les podrem dur a terme i haurem de centrar-nos en altres accions. El pressupost era vàlid però ara ha vingut una força major que ens farà replantejar les nostres polítiques i centrar-nos en el que és més urgent: atendre les persones i dinamitzar i reactivar l’economia de la província.

—Parlava de generar una subvenció específica per les conseqüències de la pandèmia. Com serà?
—La idea que estem treballant és mirar de quines partides actuals del pressupost podem disposar per reorientar-les cap a unes fonts d’ingressos que siguin més àgils i sense concurrència competitiva cap als municipis, perquè tinguin liquiditat i decideixin les mesures que volen dur a terme en funció de l’impacte que hagi tingut per a ells el coronavirus. Aquest tipus de subvenció específica complementarà el PAM, del qual ja tenim aprovades les bases. Li estem donant voltes però tenim clar que ha de ser molt flexible i de fàcil accés. La quantitat seria la més alta possible, dins del que puguem. Ja parlarem de 20-21 milions amb el PAM i, en això, voldríem anar-nos a entre 7 i 10 milions més per tots els 184 municipis de la Diputació. També hem de saber quins ajuts rebran de la Generalitat i de l’Estat, que han de contribuir perquè tenen pressupostos molt més elevats que la Diputació. Del 2008 vam aprendre que ningú pot quedar enrere i que no podem traslladar el cost de la crisi a la ciutadania ni als municipis. Europa ha de demostrar la solidaritat.

—Fins quan pot ser sostenible la situació per a l’administració provincial?
—Ara per ara, amb la rigidesa de la normativa d’estabilitat pressupostària, podem aguantar, anant pagant les bestretes sense demanar tributs a la ciutadania, fins al juny. Tenim aquest múscul i tenim els números molt ben sanejats però arribarà un moment que no serà sostenible i haurem de començar a pensar en aixecar mesures d’ajornament a no ser que se’ns flexibilitzi i se’ns doni la possibilitat de fer més despesa, endeutar i decidir sobre el superàvit. Qualsevol ajuntament pot aguantar dos o tres mesos, però no massa més.

—L’emergència sanitària colpeja fort, entre altres, el sector turístic, que havia d’enlairar-se en aquesta època.
—Tenim el Patronat de Turisme que col·labora amb de totes les administracions i amb l’associació d’empresaris hotelers i de la restauració i, com a institució, treballaren en aquesta quàdruple hèlix per fer la diagnosi en tots els sectors i en aquest, que és un dels importants de la província, igual que el químic i l’agroalimentari. Són puntals de la demarcació i cal que estudiem mesures que els hi convinguin. El turisme requerirà del nostre suport.

—Vostè va presidir l’Hospital de Reus i coneix a fons el sistema sanitari. Com veu la resposta a Tarragona?
—La resposta de tothom que treballa a l’àmbit sanitari és de deu. Van més enllà de les seves possibilitats, deixant-s’hi la pell i, a vegades, arriscant la seva pròpia salut. I des de la conselleria de Salut s’està fent una feinada. Com a Diputació, estem coordinats amb la Regió Sanitària del Camp de Tarragona i la de les Terres de l’Ebre. Vam fer donació de guants de nitril que teníem als nostres centres d’educació especial que van anar als hospitals de Reus, Tarragona i Tortosa. També hem posat a disposició la nostra flota de vehicles i personal. I, si cal ampliació de llits en altres equipaments perquè fan falta per fer hospitals temporals, la Diputació posarà a disposició edificis de la seva titularitat.
Temes relacionats
Comenta el contingut : «Treballem en una subvenció àgil als 184 municipis pels efectes del coronavirus»
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes