El Pla Municipal sobre Drogues estudia obrir una sala de venopunció

La comissió de seguiment del Pla Municipal sobre Drogues està en aquests moments realitzant un estudi, tal com detallen fonts municipals al Diari Més, en relació a «la viabilitat i la manera en què es podria portar a terme» la creació d’una sala de venopunció a Reus. El Pla, segons les mateixes fonts, «ja havia detectat la necessitat» d’un espai de consum supervisat temps enrere i ha iniciat els moviments per analitzar la conveniència de la seva obertura. De manera reiterada al llarg dels últims mesos, i amb especial intensitat més recentment, veïns de Mas Pellicer i de Mas Iglesias, i també la formació política Entre Veïns, han demanat una sortida a l’acumulació de xeringues utilitzades a terrenys del Tecnoparc –que arriben, fins tot, dins dels mateixos barris– a més de solucions al consum.

L’Associació Reus Som Útils (ARSU), que realitza la recollida d’aquest tipus de material a la via pública, actua al polígon «un cop al mes o cada mes i mig» i retira del lloc «entre 100 i 150 xeringues utilitzades cada vegada». La darrera batuda a la zona va tenir lloc divendres.

Unitat mòbil i un punt d’injecció

Ara, les opcions de què disposen les persones consumidores en aquest sentit són dues: «una unitat mòbil d’injecció que està a Reus vuit hores a la setmana i el punt d’injecció supervisada del Servei d’Addiccions de l’Hospital, però no és suficient», explica Toni Llort, antropòleg del Servei d’Addiccions del Sant Joan i membre d’ARSU, que diu que a la demarcació «no n’hi ha cap, de sala de consum supervisat» com a tal. Llort considera «molt positiu» el fet que «els veïns entenguin que el problema no és la persona que s’està punxant al carrer sinó que no hi ha recursos per atendre-la, no només a nivell d’addició sinó també a nivell social». Apunta, sobre l’àmbit del Tecnoparc, que s’hi ha generat un triangle format per «l’Hospital, on és possible deixar xeringues i abastir-se’n de noves al nostre servei; Sant Josep Obrer, on pot haver-hi punts de venda de droga; i el polígon, un lloc pròxim a aquests dos però prou allunyat del pas de persones com per no ser interceptats i on no hi ha càmeres, i que uneix distàncies que els que no tenen vehicle poden cobrir a peu». «En els dos últims anys s’ha convertit en una nova zona de consum que no hi era», detalla.

Llort precisa que «per la manera com trobem les xeringues als solars, tenim constància que es tracta de persones que consumeixen a l’interior de cotxes i abandonen els estris», i diu que la concentració en aquesta zona coincideix amb que «justament al costat hi ha un espai de cruising». La droga que es consumeix «ha anat transitant de l’heroïna a la cocaïna o a la barreja de les dues». Els membres d’ARSU han de ser curosos durant la neteja dels terrenys perquè la malesa i la forma com els consumidors es desfan del material pot provocar que les xeringues quedin damunt de l’herba, a l’alçada de la cintura. «Hi ha un solar buit que fa més d’un any que reclamem que es cremi subsidiàriament, però encara no s’ha fet», apunta Llort.

La sala de venopunció és, per a ARSU, «gairebé una reivindicació històrica. Sempre s’ha vist molt necessària però que no s’ha acabat mai de concretar mentre que a nivell europeu estan molt normalitzades». Les seves característiques faciliten «la prevenció de sobredosis o la intervenció en reaccions crítiques en el consum. A Barcelona, on n’hi ha més de 13, no s’ha donat cap mort per sobredosi dins d’una sala». «El valor més important, amb tot», conclou Llort, «és que, per a algú que estigui consumint al carrer, en una situació d’exclusió total, poder anar a un lloc on consumir fa que, indirectament, es posi en contacte amb personal sanitari que li oferirà, per exemple, analítiques d’hepatitis o de VIH. No s’ha de criminalitzar els consumidors».