La CUP demana proves documentals i testificals per la peça 3 d'Innova
Sol·licita també que sigui considerada complexa
18.000 euros 'abandonats' als jutjats de Reus aniran al Tresor Públic
La CUP va presentar ahir escrit, tal com detallen fonts de la formació al Diari Més, sol·licitant la pràctica de noves proves documentals i testificals per la peça 3 del cas Innova, la qual investiga presumptes delictes de malversació de fons públics i prevaricació que es podrien haver comès al si de l’Ajuntament de Reus i del hòlding Innova, entre 2003 i 2011, en el marc de les contractacions de personal i contravenint la llei 7/2007 de l’Estatut de l’Empleat Públic. Després de set anys d’instrucció que, a finals del passat mes d’octubre, desembocaven en l’aixecament del secret de sumari sense que hi figuri cap investigat, la voluntat d’aquesta part és fer avançar la peça.
Entre els noms que la CUP proposa que el jutge cridi a declarar hi ha, segons detallen des del mateix partit, tant persones que estan investigades en alguna de les peces de la macrocausa que se segueix al jutjat d’instrucció número 3 de Reus com altres que «ni ho estan ni tampoc tenim cap intenció que ho estiguin».
Terminis d’instrucció
En paral·lel, i tenint en compte que el marge per a fer-ho vencia aquesta setmana, la CUP ha sol·licitat igualment la consideració de complexa per a la peça 3, ja que «com que la macrocausa ja és complexa, no pensem que hi hagi d’haver cap problema amb que la peça ho sigui també». La complexitat de la peça, si acaba confirmant-se, obrirà un termini d’un any i mig per completar la instrucció; mentre que aquest mateix termini es limita a sis mesos per a les causes no complexes, segons apunten fonts judicials consultades. Tots dos marges són susceptibles de que se’ls hi apliquin pròrrogues prèvia sol·licitud i es trobaven interromputs –el temps no comptava– durant la vigència del secret d’actuacions.
El magistrat va donar forma a la peça 3 d’Innova el dia 20 de novembre de 2013 i la va configurar a l’entorn de «la contractació de Josep Prat com a director general de serveis de l’Ajuntament de Reus, la de Joan Carles Ferraté com a gerent de serveis del mateix Ajuntament o la de personal directiu d’empreses dependents de Sagessa». Almenys al moment de l’obertura, feia també referència a les incorporacions «del fill d’un regidor a l’empresa Reus Esport i Lleure, la presència de familiars de càrrecs polítics treballant a Innova o l’exercici del comandament de la Guàrdia Urbana de Reus per una persona sense les credencials necessàries», tots ells «fets de suficient entitat com per a procedir a la investigació judicial dels mateixos».
La documentació relacionada amb les diligències prèvies conté referències a contractacions de diferents càrrecs que podrien haver-se fet «a dit». El secret de sumari l’havia acordat el magistrat al seu moment «essencialment per l’enorme risc de destrucció de proves que pot donar-se, així com el risc de sostracció de capitals». Des de 2012, la mesura es prorrogava cada mes.