x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
17.23 º
27.72 Km/h
Marc Ferran Comissari de 'Negre sobre blanc. Col·lecció de dibuixos del Museu de Reus' Exposició
El director del Museu de Reus, Marc Ferran, el passat dilluns.

director del Museu de Reus, Marc Ferran, Baix Camp

El director del Museu de Reus, Marc Ferran, el passat dilluns.

«El dibuix és el traductor més ràpid entre la idea que es genera al cervell i el paper»

El Museu de Reus exposa una col·lecció de dibuixos del seu fons, obres d’autors com Fortuny, Gaudí, Tapiró, Casas o Rebull

Actualitzada 24/10/2019 a les 15:27

—Què ens mostra, aquesta exposició?
—D’entrada, volem mostrar i posar en valor la col·lecció de dibuixos del Museu de Reus, que és molt important, no només per la quantitat i qualitat, sinó també pel nom dels seus autors. Hi trobem Galofres, Fortunys, Rebulls, Ferrans o fins i tot obres de Gaudí. A l’exposició es mostren uns 200 dibuixos d’una col·lecció que supera el miler. Però a més de posar en valor aquest patrimoni, també hem volgut construir un relat que expliqui les diferents facetes del dibuix, des de la creació artística fins a la tècnica. Per tant, a l’hora de fer la selecció de les obres, hem buscat un equilibri entre ensenyar la important col·lecció que té el Museu i la construcció d’aquest relat.


—Quin és el punt de partida d’aquest relat?
—Partim de la idea que el dibuix és el traductor més ràpid entre la idea que es genera al cervell i el paper. No hi ha filtres. No és com l’escriptura, en què necessites conèixer un codi, o fins i tot altres tècniques artístiques: amb la pintura cal treballar el color, amb l’escultura cal modelar en tres dimensions. Això no deixa de ser un filtre que dificulta la rapidesa en l’expressió de la idea. En canvi, el dibuix és clau per crear idees i desenvolupar-les. A l’exposició hi ha una frase d’Albert Einstein que diu: ‘Si no ho puc dibuixar és que no ho entenc’, que és molt gràfica en el sentit de definir aquesta funció del dibuix.

—Com s’organitza, l’exposició?
—Comencem ensenyant unes peces d’arqueologia que no són dibuixos, però que ens ajuden a entendre el paper del dibuix, perquè veiem que les persones que les van fer requerien haver-lo practicat abans, si no, hauria sigut impossible que les haguessin fet. A continuació ens centrem en el dibuix del cos humà, perquè el cos ha esdevingut la simbologia clau en les cultures: qualsevol idea abstracta, nosaltres l’expressem a través del cos. Per tant, esdevé un element central en l’art, i els artistes han d’aprendre a dominar-lo. En aquest apartat es mostren dibuixos d’acadèmia. Tot seguit s’exposa l’ús del cos humà com a element artístic i cànon de bellesa, amb algunes obres de Rebull que valen molt la pena. I després entrem en el retrat, on el dibuix és important per la seva immediatesa, permetent a l’artista captar i expressar la psicologia del personatge. Més endavant passem al moment en què el dibuix esdevé eina indispensable per fer evolucionar les idees. Això ho veiem per exemple en dibuixos de Fortuny, que són obres preparatòries d’altres que han acabat sent olis o aquarel·les.

—També s’hi mostren quaderns. Quin valor tenen, aquestes llibretes?
—Les hem exposat en el que en diem ‘El laboratori de l’artista’, perquè els quaderns són eines amb què els artistes expressen idees que, o bé es quedaran mortes en el full, o bé acabaran sent desenvolupades com a peces artístiques. Per tant, el quadern és una eina indispensable per a ells, i veiem que el tracten molt bé o els conserven al cap dels anys.

—Hi ha un apartat sobre joies.
—Mostrem dissenys de joies del segle XVIII. A Reus hi havia el Reial Col·legi d’Argenters (només n’hi havia dos a Catalunya, i l’altre estava a Barcelona). S’hi poden veure els exercicis que feien els aprenents que volien entrar al gremi, són dissenys de joies molt semblants entre si perquè tots feien el mateix exercici.

—També hi ha obres d’Antoni Gaudí. Quines peces són més destacables?
—Hi ha diversos dibuixos, entre els quals val la pena posar en relleu el disseny de la vitrina de la Guanteria Comella que va fer per a l’Exposició Universal de 1888. Quan el Comte Güell va veure la vitrina, se’n va enamorar i va voler conèixer el dissenyador d’aquella meravella, que no era altre que Gaudí. Així va néixer una relació que va marcar la carrera de l’arquitecte. Per acabar, l’exposició també inclou obres de Fortuny, Ortensi Güell i artistes contemporanis per als quals el dibuix és una eina important.

—Un altre propòsit de la mostra és acabar amb la idea que el dibuix és una tècnica de segon rang.
—Sí, durant molt de temps se l’ha considerat de segon rang, per darrere de la pintura i de l’escultura. És cert que, a partir del Renaixement, el dibuix guanya personalitat pròpia i deixa de ser només una tècnica que ajuda a evolucionar les idees de la resta de tècniques, esdevenint de primera línia per si mateix, però sempre ha tingut un paper secundari. Això ho veiem fins i tot en el mercat de l’art, on els dibuixos i les pintures d’un mateix autor tenen preus diferents. Però és evident que el dibuix és un element clau, i de fet hem complementat l’exposició amb frases d’artistes, escultors, pintors i algun científic que denoten la importància que el dibuix ha tingut per a ells. Jo penso que és una eina de primer rang a nivell de qualitat artística, i per això li hem volgut donar el tractament que es mereix.
Temes relacionats
Comenta el contingut : «El dibuix és el traductor més ràpid entre la idea que es genera al cervell i el paper»
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes