Diari Més

Infraestructures

Adif posa en marxa l'estudi de demanda pel baixador de Bellissens

Foment realitzarà enquestes a institucions i usuaris al llarg de l’octubre per determinar «forma i necessitats» de la infraestructura

Territori preveu la construcció del baixador a 4 quilòmetres de les estacions de Reus i de Vila-seca.

Foment estudia la viabilitat del futur baixador ferroviari de BellissensCedida

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Adif engega aquest octubre un estudi de demanda sobre el baixador de Bellissens que s’allargarà durant tot el mes i recollirà veus de diferents àmbits, entre els quals institucions o usuaris, tal com detallen al Diari Més fonts de l’administrador d’infraestructures. La seva realització aportarà les guies per concretar «com es configura, la dimensió o quines necessitats pot tenir» el baixador com a tal.

L’estudi, un dels tràmits previstos i anteriorment anunciats, hauria de significar un pas previ a la materialització del baixador, tot i que des d’Adif no refermen encara el compromís de tirar endavant el projecte i es limiten a precisar que l’anàlisi s’activarà «tenint en compte que es tracta d’una petició del territori». Les mateixes fonts precisen que «les enquestes es faran al llarg d’aquestes setmanes» i formen part d’un contracte ampli d’estudis de demanda similars, com el de la intermodal.

Des de l’Ajuntament de Reus valoren positivament la posada en marxa de l’estudi de demanda i expressen que «l’última notícia que teníem era que estàvem pendents de rebre’l». «El baixador forma part de les peticions a la taula del Ministeri», afegeixen, i apunten que «el govern està en funcions i això afecta també els projectes pendents al territori».

Recentment, «el Ministeri de Foment se’ns ha adreçat per carta per tal de nomenar els representants de la comissió tècnica. Un pas, aquest, important per seguir treballant en les peticions del territori en matèria d’infraestructures i per avançar en els estudis i treballs sobre propostes presentades», conclouen.

La zona sud de la ciutat

Al seu torn, la Cambra de Comerç, a través del coordinador de la Comissió d’Infraestructures, Miquel Domingo, subratlla que «el baixador de Bellissens és una infraestructura tan rellevant per a Reus com per al territori» i recorda que «al seu moment, quan vam fer les primeres estimacions sobre l’ús que podia tenir, vam veure que se’n podien beneficiar uns 45.000 veïns de Reus». «A banda d’això», afegeix Domingo, «al seu voltant hi hauria tota una sèrie d’equipaments de gran abast, entre els quals estan el campus de la URV, l’Hospital Sant Joan o FiraReus, que atrauen població d’altres punts la qual també es veuria beneficiada amb la construcció del baixador».

La Federació d’Associacions de Veïns de Reus (FAVR), durant la presidència de Valentín Rodríguez, també havia lliurat al Ministeri de Foment prop de 3.000 signatures aportades per veïns de la ciutat reclamant la construcció del baixador. Consideraven la infraestructura «una necessitat de ciutat que pot millorar el dia a dia de moltíssima gent». L’actual president, Marcos Massó, explica ara que «el baixador és una cosa que tots esperem que es faci. Com més passes endavant es donin més a prop estem que es construeixi» i valora que «hi ha una zona sud per a la qual això és molt important». «Tant de bo s’acabi fent, que és el que desitgem que passi perquè els veïns del sud tinguin aquest servei», precisa.

Dues propostes

El baixador de Bellissens quedaria ubicat, si s’acabés consumant tal com estava previst inicialment, en un punt a 4,2 quilòmetres de les estacions de Reus i de Vila-seca, per on circulen les línies RT1, R14, R15 de rodalies i el trànsit de mercaderies. I oferiria servei, segons les primeres estimacions que es van fer, a uns 3.000 passatgers al dia: 2.500 de nous i 500 que captaria d’entre els actuals usuaris de les instal·lacions del passeig Mata. Serà precisament això el que acabi de definir, també, l’estudi de demanda. Generalitat i Ajuntament van presentar el 2017 dues propostes de baixador pressupostades en 15 i 12 milions d’euros, on quedaven incloses vies, edifici de l’estació i passos.

tracking