Diari Més
Joan Masdéu

Músic

«Amb la revisió de Whiskyn's volia fer un disc nu i de petit format»

El músic i cantant reusenc acaba de publicar el treball, ‘La Flor del Panical. Whiskyn’s 25 anys’, en què fa una revisió de cançons del grup

Joan Masdéu, aquest dilluns, a les Peixateries Velles de Reus.

Joan Masdéu, ReusOlívia Molet

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

—La sortida del disc ha coincidit amb la presentació al Mercat de Música Viva de Vic. Com va anar l’estrena?

—Vic és un aparador formidable, i estic molt content perquè va anar molt bé. L’espectacle és molt xulo, i tot i que era el primer dia que el posàvem sobre l’escenari, i després de deu anys de la dissolució del grup, ens vam trobar amb una expectativa molt agradable, tant per part dels programadors com del públic que va venir a veure què era això de la Flor del Panical. A més, vam poder comprovar que el directe funciona tan bé com el disc.

—Què et va impulsar a girar la vista enrere i recuperar les cançons de Whiskyn’s?

—En realitat va ser una confluència de factors. Fa uns anys que estic movent un espectacle amb el guitarrista Oest de Franc, en format acústic. Amb els discos que he fet en solitari he acabat veient que, tot i que a l’hora de produir un disc ho facis amb un grup, a l’hora de fer-lo girar, i fruit de la conjuntura actual, acabes simplificant i presentant el teu treball en format acústic. Així que ara em trobava pensant que volia fer un disc en aquest format, i oferir-lo 100% igual en els concerts. En paral·lel, em vaig adonar que feia 25 anys del primer disc de Whiskyn’s i 10 de la dissolució del grup, i vaig pensar que seria un bon moment per recuperar aquestes cançons.

—Els has donat una volta, però.

—Sí, volia revisar les cançons, però fer-ho de manera que, artísticament, tingués un sentit. Les cançons amb la formació completa ja es van gravar en el seu moment, i qui ho vulgui les pot tornar a escoltar, així que els he fet un tomb que, en moltes ocasions, ha sigut gairebé de 180 graus.

—Com vas triar els deu temes que conformen aquest treball?

—Aquelles cançons més conegudes, que van deixar més pòsit, hi són. Però també n’he agafat altres que m’agradaven i que pensava que en aquest format podien donar més joc. El fet més destacable d’aquest treball és que l’hem fet en directe. Som només l’Oest de Franc i jo, amb les dues guitarres, i cantant. Volíem fer un disc nu i de petit format.

—T’hi han acompanyat Gerard Quintana, The New Raemon, Beth i Roger Mas?

—Sí, penso que el disc s’ho valia. Però el més destacable és que en moltes d’aquestes col·laboracions ja hi havia pensat fa molts anys. En el cas de la Beth, per exemple, que canta Trens d’alta velocitat, fa molt que pensava que hi veia la seva veu. Amb el Gerard Quintana vam estar compartint molts anys oficina de management, però l’any 96, quan nosaltres gravàvem el segon disc, li vam proposar al Gerard de col·laborar i ens va dir que sí, però per un problema d’agenda al final va ser impossible. Després vam compartir escenaris en moltes ocasions, i allò va quedar allà. Ara, m’he pogut donar el gust. Puc ser jo, quan la cantava amb Whiskyn’s, era una cançó una mica ‘postadolescent’, però ara li hem donat un tomb i la veu del Gerard hi encaixa moltíssim, a més que li dona una profunditat que no tenia l’original. El Ramon de The New Raemon, que canta Silenci, em sembla un dels músics més interessants del panorama estatal, i una de les millors veus. I Roger Mas canta On, una de les cançons que més ha variat respecte al seu format original, no només per la nuesa de la producció, sinó pel canvi harmònic. Quan el Roger va arribar a l’estudi i es va posar a cantar, tots ens vam esborronar.

—Com ha estat el retrobament personal i musical del Joan d’avui amb el Joan de fa 25 anys?

—Quan acabes un projecte com el que va representar Whiskyn’s estàs esgotat i tens ganes de volar. Quan passen els anys, i deu anys han sigut suficients, aprens a reconciliar-te amb tot allò, a valorar-ho i a tenir molt de respecte pel que vas fer. T’adones que allò del que volies fugir, perquè és llei de vida, forma part de tu i del teu ADN. Ara escolto una cançó meva actual i sé que vinc d’allà, i que en el fons aquesta cançó d’ara no deixa de ser l’evolució d’allò que feia fa deu anys.

—Quan et podrem escoltar en directe presentant aquest nou treball?

—Aquest mateix dijous toquem a Manresa. Encara estem acabant de lligar els concerts, però probablement ara a la tardor estarem a Tarragona i al mes de febrer farem un concert a Reus.

tracking