Diari Més

Política municipal

Pla de 4,3 milions per fer El Roser i els estudis d'obres dels pròxims 4 anys a Reus

El govern aprovarà també un pressupost de 2019 «amb poca càrrega política» mentre l’oposició lamenta que «se’ns menysté»

A l'antiga llar d'infants El Roser s'aplicarà el dibuix de Junts per Reus, que hi volia un centre social.

Pla de 4,3 milions per fer El Roser i els estudis d'obres dels pròxims 4 anys a ReusOlívia Molet

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El ple de l’Ajuntament aprovarà el 31 de juliol un pla d’inversions per al 2019 impulsat pel govern amb un total de 4,3 milions d’euros: 3,5 provenen dels romanents amb què es va tancar l’exercici 2018 i els 795.000 euros restants, d’una operació de crèdit que es concertarà vinculada al pressupost de 2019, el qual es debatrà en la mateixa sessió i reemplaçarà el prorrogat de 2018.

La regidora d’Hisenda, Mariluz Caballero, valorava ahir durant la presentació de les xifres que «el govern governa amb mirada llarga per fer front als reptes presents i futurs de la ciutat» i apuntava que «un gruix important d’aquestes inversions les destinarem a elaborar els estudis, plans directors i plans executius de projectes que es portaran a terme de manera plantificada al llarg del mandat 2019-2023». «Donarem lloc a plans directors de via pública, en matèria bàsicament d’asfaltat, voreres, parcs, jardins i enllumenat», concretava. No es tracta, doncs, de finançar obres sinó la redacció dels documents urbanístics o d’enginyeria que, més endavant, les guiaran. En aquest apartat, tal com detallava, «el govern ens sentim particularment orgullosos del projecte de la construcció d’habitatge social i aparcament a l’antiga Hispània, que és de caire social i amb visió de ciutat».

També es destinaran fons a fer els estudis de transformació del raval de Santa Anna en zona de vianants, la ronda Nord, els nous centres cívics Gregal i Pastoreta, el futur skatepark, la reforma viària dels carrers de Miró i Santa Helena, la vorera sud de l’avinguda Sant Jordi, la plaça Comte de Reus, els carrers Joan Ramis i del Canal i a repensar la connexió del carrer Ample amb el passeig Mata.

Reforma per 2 milions

Una altra part dels 4,3 milions d’euros sí que anirà a obres. Entre elles, la regidora destacava la del Centre Social El Roser, que absorbirà prop de 2 milions d’euros i es materialitzarà íntegrament des de l’inici. Finalment, i tot i que Junts per Reus i ERC tenien i van exposar punts de vista diferents en relació a aquest espai de la ciutat, el que tirarà endavant és el de Junts, que preveia cafeteria-menjador social oberta a la ciutadania, un rebost solidari que serà el punt de gestió i distribució de la xarxa d’aliments, dependències d’allotjament temporal per a situacions d’emergència i espais municipals on es traslladarà el servei del Pla Local d’Inclusió Social de l’Ajuntament així com la seu de l’AVV de Xalets Quintana.

Altres inversions en obres són les que aniran a la finalització de la reforma del Camí de Valls, l’enjardinament de l’avinguda de Josep Laporte, la il·luminació de la plaça de Villarroel i del carrer de Martí Folguera, la segona fase d’implantació del Pla de Videovigilància de Reus, la remodelació del Parc de Mobilitat del passeig Mata, l’adquisició de prestatgeries per l’Arxiu i de llibres per a la biblioteca o l’habilitació d’espais per als representants sindicals dels treballadors als edificis municipals.

Adaptar despeses als ingressos

El govern, tal com va avançar la vicealcaldessa Noemí Llauradó en una entrevista concedida al Diari Més, també aprovarà un nou pressupost per a l’exercici 2019. Ara, el pressupost romania prorrogat després que l’alcalde, Carles Pellicer, esgotés el màxim de dues qüestions de confiança per mandat que la llei permet. Aquest havia estat, en els dos anys anteriors, el mecanisme per desencallar els comptes sense l’oposició.

Caballero explicava ahir que «el projecte de pressupost serà una adaptació de les despeses a l’increment d’ingressos que hem tingut», xifrat en 1,9 milions d’euros, i que «el govern acaba de començar a treballar i, per tant, els comptes tenen poca càrrega política. Això sí, són una garantia de suficiència econòmica per fer front a la gestió de la ciutat». «No incorporem cap programa nou però sí que mostrem una dinàmica de treball de govern amb rigor, bona gestió i mirada llarga», deia. D’aquests 1,9 –el pressupost de l’Ajuntament serà d’uns 119 milions, i el 31 de juliol s’aprovarà el pressupost consolidat–, fins a 1,5 milions sorgeixen d’un increment dels ingressos per la via d’impostos i taxes vinculades a més llicències d’activitat, plusvàlues o obres; i 400.000 euros es corresponen amb estalvis de la despesa financera. L’adaptació a les despeses es resumeix en tres blocs: 300.000 euros a recursos humans, 750.000 euros a l’adequació de contractes de serveis i 850.000 euros de transferències corrents. El pressupost, pendent d’esmenes, quedarà definitivament aprovat en qualsevol cas abans del setembre.

L’expedient de pressupostos es va fer arribar a l’oposició –PSC, CUP i Cs– dilluns al migdia, i se’ls presentarà en comissió informativa demà. Durant l’elaboració dels comptes, el govern, que ara té majoria i no està obligat a fer-ho, no hi ha mantingut converses. La manera de procedir, que el govern considera l’ordinària en la seva situació, ha generat malestar entre l’oposició, que s’ha sentit «menystinguda» i hi veu «manca d’informació» i un intent d’obstaculitzar la natural funció fiscalitzadora.

Martín: «Hem sabut que hi havia pressupost quan han convocat comissió»

Per al PSC, «presentar esmenes així és feixuc»

El portaveu del grup municipal del PSC i cap de l’oposició, Andreu Martín, apuntava ahir que «sabem que hi ha uns pressupostos nous perquè s’ha fet la convocatòria de la comissió informativa, en sessió extraordinària perquè es veu que no hi ha res que es pugui fer en sessió ordinària, i en un dia que no és el previst per a les comissions». «En la comissió, el paper que ens queda és el de mirar-nos l’expedient, signat d’aquest dilluns a dos quarts i deu minuts de dues, sense cap presentació prèvia», afegia el socialista, que deia que «intentarem presentar esmenes, però fer-ho així és feixuc» i que «no tenir la més mínima voluntat de compartir els treballs que es porten a resolució indica un desinterès de compartir amb l’oposició la feina que es fa des del govern, i que el nostre àmbit es redueixi a posicionar-nos». Per a Martín, «si el model de relació és aquest, és extraordinàriament negatiu per les formes, perquè ignora i menysté l’oposició». El portaveu del PSC (6 regidors), grup a què Junts per Reus i ERC havien estès recentment la mà per assolir acords fora del govern, ha trobat a faltar «ni que fos una trucada de cortesia» abans de convocar la comissió i expressa que «els fets desmenteixen radicalment el que el govern diu».

Llorens: «El govern veu ara l’oposició com un mer convidat de pedra»

Els cupaires reivindiquen el paper fiscalitzador

Marta Llorens, portaveu del grup de la CUP, valora, després que ahir es presentés públicament la voluntat de portar a aprovació, el 31 de juliol, un pla d’inversions i un nou pressupost per a l’exercici 2019, que «esperem poc d’aquest govern que ara veu l’oposició com un mer convidat de pedra sense valorar la funció que ha de tenir de fiscalització de l’acció del govern». La formació anticapitalista (3 regidors) va resultar la facilitadora dels primers i únics pressupostos que es van aprovar a través d’una votació en tot el mandat 2015-2019. El pas es va fer amb una abstenció i vinculat a un llistat de propostes relacionades principalment amb els àmbits de l’habitatge social, l’educació i els serveis municipals. Tres anys després, a principis d’aquest 2019, la CUP reclamava encara un bon grapat de compromisos que no s’han arribat a materialitzar. Per als exercicis 2017 i 2018, el govern en minoria va aprovar comptes a través de dues qüestions de confiança a què es va sotmetre l’alcalde, Carles Pellicer, amb la seguretat que la distància ideològica entre les formacions a l’oposició frustraria qualsevol intent d’articular una moció de censura. Aquest 2019, els pressupostos romanien prorrogats fins ara.

García: «Que no negociïn no ens sorprèn, des de l’inici ha estat així»

Cs critica «la tònica de comunicació escollida»

Al capdavant del grup municipal de Cs, Débora García explicava ahir que «des de l’inici» el govern reusenc «no ha negociat res amb nosaltres. No van negociar pel cartipàs ni per la resta d’assumptes, fet pel qual a aquestes alçades no ens sorprèn que tampoc hagin negociat ara els pressupostos». La portaveu de la formació taronja (3 regidors) apuntava que «la tònica de comunicació que ha escollit aquest govern municipal és la de que l’oposició ens assabentem per la premsa». «Un ninguneo majúscul», concloïa García. El de Cs (3 regidors) és un dels dos grups –amb la CUP– que només compta amb un representant a les comissions informatives. El govern va aplicar en el ple de divendres una modificació en el nombre de membres a les comissions que ha permès al grup del PSC passar a tenir-ne 3 i que manté ERC amb 3 i Junts per Reus amb 4. Els socialistes havien sol·licitat reiteradament l’increment. Per part de la CUP, Llorens demanava a l’últim ple que «amb aquesta ràtio i amb aquesta mateixa proporcionalitat, al grup municipal de la CUP i, en aquest cas, al grup de Cs, ens tocaria una regidora i mitja i, per tant, reclamem que el govern, amb aquesta majoria, no tingui por de donar més representativitat a l’oposició».

tracking