Diari Més
Josep Maria Pagès

Autor del llibre 'Crònica centenària. CN Reus Ploms (1918-2018)'

Societat

«Agafaven el Carrilet a les set del matí, nedaven i tornaven per entrar a la feina a les nou»

El periodista Josep Maria Pagès ha escrit una crònica de la història del Club Natació Reus Ploms amb motiu del centenari de l’entitat

Josep Maria Pagès, aquest dilluns al passeig de la Boca de la Mina de Reus.

«Agafaven el Carrilet a les set del matí, nedaven i tornaven per entrar a la feina a les nou»Gerard Martí

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

—Quins fets recull el seu llibre?

—És un recull de tota la informació que ha generat el Club Natació Reus Ploms durant cent anys, a través del reflex de la premsa. Inclou informació sobre les activitats socials, però fonamentalment de les activitats esportives, amb especialitats que han anat sorgint en aquests quaranta anys. Algunes inversemblants, com el vol sense motor o el motorball, que és jugar a futbol amb motos. Tot i això, els dos pilars esportius de la història del Ploms han estat la natació i l’atletisme. I jo no soc ningú per dir què va ser primer. Per fer atletisme, la gent se n’anava a Salou, al darrere de la platja del Llatzeret. Ens podem imaginar gent jove, de divuit anys, a les sis de la tarda, amarats de suor. Què fas? Et banyes. I què passa si no saps nedar i t’enfonses? Que potser algú que està allà et diu que ets com un plom. El nom del club s’atribueix a Carles Pistor, un alemany que va venir a Flix a treballar en la primera petroquímica d’Espanya. Però jo penso que el més probable és que en realitat fos el seu fill, que es deia igual. Llavors tenia 18 anys, i he pogut trobar que havia competit els anys 1916 i 1918.

—Quina data és el punt de partida del material publicat?

—No és el 1918, he anat més enrere per intentar trobar els orígens de l’esport al Camp de Tarragona. En la pràctica de la natació, les travessies es van començar a fer l’any 1833, a Tarragona. Un altre tema molt interessant és l’hoquei. Aquest esport arriba a Reus a través dels Ploms, per un gironí anomenat Martí Muntanya, els anys 1941-42. Però a mi m’interessava saber si abans no s’havia fet res, perquè es considera que, a Barcelona, l’hoquei hi va arribar cap al 1900. I vaig trobar que al 1903 es va obrir a Reus una skate ring o anella de patinatge. Jo em puc imaginar algun d’aquells nens que anava allà agafant un pal i jugant amb una pedra o una cosa semblant a la pista…

—Quins han estat els grans períodes gloriosos del club?

—El Ploms de néixer d’una manera molt convulsa i va trigar uns quants anys a estabilitzar un equip humà que se’n fes càrrec. Tot i fundar-se al 1918, es va legalitzar l’any 1926. A partir d’aquí, com que no tenien piscina, l’únic que podien oferir era un descompte per al Carrilet per anar a nedar. Hi havia gent del Ploms que l’agafava a les 7 del matí, es banyava a Salou i tornava a pujar per entrar a treballar a les 9. Entre les èpoques glorioses hi ha la presidència de Ramón Barrera, entre el 39 i el 57. En aquests anys la natació del Ploms rivalitzava amb la del Club Natació Barcelona, que era el principal club d’Espanya. També va destacar el waterpolo.

—Quin ha estat, al llarg de la història, el perfil polític i social del club?

—En els seus estatuts, l’any 1926, el Ploms es declarava apolític. Tot i això, des del meu punt de vista, i fins al 38, no trobaràs un club més republicà. Des del nucli dur dels esportistes fins als seus presidents, tots eren d’Esquerra Republicana. Després els presidents han estat convergents i d’esquerra. Així doncs no hi ha cap dubte que va néixer com un club apolític, catalanista i amb un objectiu clar que era beure de les fonts del fenomen de l’època, l’higienisme, que promovia l’esport i la vida sana.

—El llibre conté un centenar de fotos. Quines en destacaria?

—M’agrada molt una de les primeres, que és del 1897, d’un grup de ciclistes entre els quals hi ha el fill de Cal Navàs, Eduard Navàs. El ciclisme més endavant també tindria una època gloriosíssima als Ploms, que durant anys va organitza la Volta a Tarragona. També m’agrada una que mostra la Bassa Nova de Reus. El 1912 a algú se li va ocórrer, després de veure que a Barcelona s’havia creat un grup femení d’esport, la idea de fer una playa para señoritas en aquest lloc, sense caure que és una bassa pública i tothom en bevia l’aigua. I una de les més importants és del 1918, a la platja del Llatzeret de Salou, amb els fundadors del club acompanyats de Carlos Pistor.

tracking