Diari Més
Lluís Miquel Pérez Segura

Nou President del Centre de Lectura de Reus

Cultura

«Hem de fer que la gent sàpiga que el centre és obert a tothom»

El nou President del Centre de Lectura vol que l’entitat sigui un «espai de sociabilitat com abans»

Lluís Miquel Pérez va ser l'únic en presentar candidatura.

Lluís Miquel Pérez, president del Centre de Lectura de Reus.Olívia Molet

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

—Com se sent com a nou president del Centre de Lectura?

—Em sento molt il·lusionat, no tan sols jo sinó l’equip que he pogut formar, però també conscient dels reptes que això comporta. És una entitat que té 160 anys i això vol dir que al darrere hi ha molta història i això és una responsabilitat molt gran. Figures històriques de primer nivell han dirigit la casa fins a arribar als nostres dies. Podem dir que ens trobem davant d’una entitat no només cultural sinó amb un pes ciutadà molt important. Gestionar això és difícil i suposa molts reptes en matèria d’infraestructura, de relleu generacional, financera, de visió de futur, etc. Això ho volem abordar un equip on tots amb la mateixa il·lusió que jo i intentarem tirar endavant aquest vaixell de la millor manera possible.

—Fa anys que volia ser el president de l’entitat?

—No. Jo als anys 80 vaig ser secretari general i tresorer fins a principis del 90 i aquells anys van ser vitals per la meva formació com a ciutadà. Ara que estic prejubilat i que el president actual va anunciar que ho volia deixar doncs em vaig proposar retornar al centre allò que em va donar als anys 80 i que estic segur que gràcies a aquella manera d’entendre la ciutat i la societat he tingut les oportunitats que he tingut fins a arribar a ser l’alcalde de la ciutat. A més, és una entitat molt estimada per mi, aquí hi ha una exposició de les joies de la biblioteca i hi ha una foto on surt la junta directiva de principis del segle XX on apareix el meu besavi al costat del president. Per tant, la vinculació familiar és evident, aquesta és com la meva segona casa.

—Molta gent li ha donat suport.

—He tingut el doble dels avals necessaris per presentar la candidatura. Molts d’ells són expresidents, socis d’honor, l’actual alcalde i presidents d’altres entitats. Això vol dir que estaré mirat amb lupa i que intentarem estar a l’alutra. Les hores i la il·lusió les posarem totes, a partir d’aquí veurem que podem fer.

—La missió principal del Centre de Lectura.

—La mateixa que quan es va crear. Procurar que la gent treballadora sabés escriure i llegir per poder entendre els diaris i saber en quina societat vivia. Ara la gent ja sap llegir i escriure però l’accés als béns culturals, als serveis que el centre té de cara als socis, a les escoles de teatre, idiomes o dansa, tot això fa que la gent de Reus pugui consolidar el seu vessant cultural i la consciència de pertànyer a una societat. Crec que fer possible tot això és l’objectiu principal.

—S’ha complert aquesta tasca?

—Rotundament no. Als inicis del segle XIX i XX sempre han tingut una incidència sobre la societat. Era un espai generador de sociabilitat.

—Com ho aconseguirà?

—Treballant molt i marcant objectius clars. Els ateneus no poden donar els mateixos serveis que al segle passat. L’accés a les noves tecnologies fan que l’interès de les biblioteques no sigui tan gran com abans. Els ateneus pel que fa a les humanitats, la llengua i la literatura estan bastant posats però les noves tecnologies, les ciències, això no pesa dins la programació. En canvi tenim determinades facultats de l’àmbit científic i podríem col·laborar més amb elles, trencant els formats clàssics com per exemple el Pint of Science. Hem d’anar a cercar nous públics i diluir la barrera entre ser o no ser soci. El centre té una certa imatge d’entitat tancada però això no és veritat. Penso que millorant la comunicació externa podrem arribar a més gent, tenir més socis i fer més activitats que ens permetran tenir una massa social més àmplia i una consolidació econòmica que ens permeti nous reptes. Hem de fer que la gent sàpiga que el centre és obert a tothom.

—Hi haurà grans canvis amb vostè de President?

—No, hi haurà reajustaments. S’han de fer reajustaments perquè hem de finançar les obres d’ampliació del centre, també amb els calendaris de les escoles perquè mentre no hi siguin hem de veure com encabim els alumnes, s’han de fer reajustaments per tal de veure com projectem la comunicació externa de les activitats i amb quins canals. Tot és qüestió d’anar analitzant i parlar amb la gent que vol tirar endavant. S’ha d’escoltar per veure quines solucions podem aportar i dir que sí quan una cosa és possible i dir que no quan realment no es pot fer. Una cosa important és projectar el futur i temporalitzar-lo per avaluar la consecució.

tracking