Diari Més

L'Hospital, la piscina coberta, el CEPID 2 i les patrulles a peu centren el debat de candidats a Reus

Els alcaldables dels 7 partits amb representació a l’Ajuntament desgranen les seves propostes al debat de Diari Més, Reusdigital.cat i LaNova Ràdio

Imatge del debat electoral amb els caps de llista a les eleccions municipals de Reus.

Imatge del debat electoral amb els caps de llista a les eleccions municipals de Reus.Olívia Molet

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Els caps de llista de les set formacions amb representació a l’Ajuntament que, el 26-M, opten a assaltar l’alcaldia de Reus van oferir ahir els seus punts de vista sobre ocupació, serveis socials, habitatge i cultura en un debat organitzat per Diari Més, Reusdigital.cat i LaNova Ràdio a la Sala Santa Llúcia, conduït pel periodista Josep Maria Arias. La gestió de l’Hospital Sant Joan, la construcció del CEPID 2, el projecte de piscina coberta municipal o l’ampliació de la plantilla de la Guàrdia Urbana van centrar l’intercanvi d’opinions durant les més de dues hores en què va allargar-se l’acte, on va haver espai per a les promeses electorals però també molt de retiment de comptes.

Dani Rubio (Ara Reus) va ser un dels més actius i també el primer en interpel·lar directament els seus rivals. Ho va fer en l’àmbit de l’ocupació –els darrers quatre anys ha estat titular d’aquesta regidoria– per rebatre la iniciativa de Marta Llorens (CUP) de vincular Mas Carandell a l’àrea d’Ensenyament i per reclamar a Carles Pellicer (Junts per Reus) la proposta de construir un CEPID 2 com a pròpia. Pellicer, l’únic que va exhaurir íntegre el temps inicial de presentació de la seva candidatura, va invertir bona part de les intervencions en defensar la feina del govern en l’últim mandat. També la de la seva altra sòcia, Noemí Llauradó (ERC), apuntant que «en l’Hospital, demanem confiança i tranquil·litat». A l’alcalde, que va evitar l’enfrontament directe i va apostar per un discurs sòlid i ordenat, li va pesar la limitació de temps –un minut per intervenció i 7 a repartir en segon torn–, tot i que va insistir en diverses ocasions que la capitalitat cultural de Reus «és ferma» i va recordar algunes de les apostes de campanya, com la vianalització del centre o la intervenció al Vapor Vell. Un dels pocs retrets a l’oposició va ser sobre els pressupostos municipals i que «no ens n’han volgut aprovar cap».

Similituds als programes

Precisament Llauradó va protagonitzar possiblement l’arrencada més decidida: «Sortirem a guanyar perquè Junqueras, des de la presó, ens encoratja. Volem recuperar l’autoestima de Reus». I va mostrar-se taxativa davant les crítiques de Sebastià Domènech (PP) i Rubio sobre el Sant Joan. «Si no haguéssim tret el dèficit, què haurien fet? Dissoldre l’Hospital i acomiadar els treballadors?». Llauradó va assegurar que «Reus no té projecte cultural». I, en serveis socials, la candidata republicana va apuntar que «les polítiques no s’han de fer des de l’assistencialisme sinó aportant eines, perquè tothom es vol valdre per ell mateix». Una idea, aquesta, compartida amb Llorens i amb Andreu Martín (PSC). Va ser Sebastià Domènech (PP), però, qui va apuntar més clarament Junts per Reus criticant que el govern hagi creat un banc de «fanalets a piles per a les famílies que tenen necessitats energètiques». Incisiu cada cop que va prendre la paraula, el cap de llista del PP va preguntar a Pellicer «per què proposa ara fer un Reus millor si ha tingut dos mandats per a fer-ho?» i li va recomanar, en relació a l’enfrontament amb Rubio per la similitud d’alguns dels punts als seus programes, que «es busqui altres amics perquè, amb aquests, enemics no li fan falta».

La «nova manera de governar» va servir Andreu Martín per la presa de contacte amb la sala Santa Llúcia. El cap de llista del PSC va dir que «tot i que l’alcalde digui que Reus és la millor ciutat del món, no ho és en serveis socials», va reclamar que «és hora que tota la ciutat tingui una cohesió» en matèria urbanística i va recordar que «hi ha 160 habitatges socials i tots es van fer abans de Pellicer, i es van fer anant a deute». En resposta a aquesta afirmació del socialista, Rubio va traslladar al debat el fantasma de «l’afer Tecnoparc i el Cas Innova, que es van originar així». En cultura, Martín va lamentar «la dissolució del consorci del Fortuny». La necessitat de generar un consell de cultura va obtenir un reconeixement unànime entre les formacions. Martín també va ser qui va introduir en el debat el que passava primer fora i, durant uns minuts, també a l’interior de la sala: la concentració de pares de l’Escola Isabel Besora que reclamen que es reobri una línia de P3. «El 90% dels grups escolars que s’han tancat en aquest mandat han estat a centres públics», va dir.

Amb la mateixa claredat va expressar el seu model de ciutat Llorens, que va dir que «hem de fugir de la construcció d’habitatge perquè la solució passa per dinamitzar els pisos buits. En tenim més de 1.000 i cal recuperar les multes coercitives als bancs per revertir-les». L’alcaldable de la CUP també va referir-se als dos anys d’empadronament que s’exigeixen per accedir a alguns dels ajuts municipals i va demanar «eliminar-los» perquè representen una «mesura que és racista i classista».

Manca de rodatge de Cs

Qui més va cridar l’atenció, com a mínim del públic, va ser, però, Débora García (Cs). La candidata, que ho és des de fan tan sols un mes, encara molt poc bregada en el cara a cara, va limitar-se a propostes genèriques i va rebutjar en algun cop el torn de paraula que li oferia Arias. Va ser la que menys temps va consumir i, quan la inèrcia del debat va obligar-la a dir la seva, va voler maquillar les carències amb alguna rèplica innecessària o bé ampliant respostes anteriors, sovint llegides. En va destacar una sobre cultura, on va dir que «és fonamental que hi hagi una comunicació cultural entre les diferents regions d’Espanya i en referència al patrimoni, que ha de permetre també que es doni aquesta vinculació». Només va interpel·lar Llorens, i ho va fer quan aquesta va definir la proposta de García com una «cultura de folklore» que «cal defugir».

Mònica Balsells (Reus Deportiu), Marcos Massó (FAVR), Jaume Massó (Centre de Lectura), Dolors Blanes (UGT) i Gabriel Domènech (Clúster TIC) van formular preguntes als alcaldables sobre la futura piscina municipal coberta, la necessitat de patrulles policials a peu, el projecte cultural, la situació de l’ensenyament i l’impuls a les noves tecnologies. Els dos primers punts van ser els més polèmics. Domènech va qualificar la piscina com «l’última punyalada als clubs, que no passeu pel vostre millor moment» mentre que Pellicer va assegurar que «no serà competència» i Rubio, Llorens i Martín van mostrar-se a favor del projecte. Sobre la policia local, tots van coincidir en que falten mitjans i en potenciar la mediació. Pellicer va dir que «tenim 138 policies i en necessitem 170. En tenim 20 en procés i en convocarem 20 més».

tracking