x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
15.41 º
16.56 Km/h
Carles Pellicer Alcalde de Reus Política
L'alcalde de Reus, Carles Pellicer, a l'escala de la planta noble de l'Ajuntament.

«El Vapor Vell, el Carrilet i Bellissens són àmbits a potenciar en el futur»

L'alcalde de Reus, Carles Pellicer, a l'escala de la planta noble de l'Ajuntament.

«El Vapor Vell, el Carrilet i Bellissens són àmbits a potenciar en el futur»

L’alcalde defensa el seu paper l’1-O, destaca la situació econòmica de l’Ajuntament i avisa que «no governaria amb Cs» però «sí amb el PSC de Reus»

Actualitzada 08/04/2019 a les 10:03

—Quin balanç fa dels darrers quatre anys de mandat?
—El balanç és positiu després de fer molta feina. S’ha fet una important labor a la ciutat en molts àmbits després dels primers quatre anys, que van ser complexos. Els primers quatre anys del meu mandat tenen una lletra, la lletra A de l’ajuda, de l’atenció a la gent. Aquests anys on estem ara són els de la C de la consolidació. Per tant, els propers quatre anys són els de la P de la projecció i seran de l’excel·lència.


—En aquest temps, creu que ha estat l’alcalde de tothom?
—Sense cap dubte. L’alcalde de Reus és l’alcalde de tothom. He fet d’alcalde absolutament per a tothom, per a tota la ciutat, per al centre i els barris, he atès tothom qui m’ha demanat ajuda. La feina de l’alcalde és estar al servei de la ciutat, al servei de les persones, i crec que jo he estat sempre allà. Ho dic no només amb sinceritat, sinó amb sentiment. Ningú no pot dir que no l’hàgim atès. Sé amb exactitud com es mou la ciutat. Això és ser alcalde de tothom. Conec els grans i els petits problemes, i tots incumbeixen l’alcalde i són igual d’importants.

—Per què hi ha qui qüestiona el seu compromís amb l’independentisme?
—Jo sóc l’alcalde de l’1-O. I això vol dir que he defensat que la gent pogués votar, tant els que volien votar que sí com els que volien dir no. Ho vaig defensar aquell dia i ho tornaria a fer. Penso que la democràcia és això, votar i que tothom s’expressi com consideri. Jo volia que tothom pogués expressar-se. Un alcalde democràtic, un alcalde de tothom, ha de permetre que tothom pugui expressar-se. Poder dir , no o votar en blanc és l’essència de la democràcia. Si hi hagués un altre 1-O no tindria cap inconvenient en fer el mateix.

—Llavors, com és que es posa en dubte això?
—Estic imputat dues vegades per la situació política del país. Si hi ha persones que tenen dubtes en un sentit o altre, o actuen amb un possible menyspreu, s’haurien de mirar ells. L’1-O, jo vaig estar fins al final. I no tothom pot dir el mateix. Ser o no ser, depèn dels fets, no d’allò que diguis. En el moment de la veritat, de defensar pancartes, de defensar col·legis, he estat allà. Això és no ser l’alcalde de tothom? No, és ser l’alcalde de tothom també. Ser alcalde va molt més enllà de tot això, vol dir gestionar la ciutat. Ningú pot dir que no ho faci. Fins i tot, vaig sovint a les cases de les persones per atendre els seus problemes. Sense preguntar-los què pensen. Això és ser alcalde de tothom. No n’hi ha prou amb anar a una manifestació. S’ha d’estar on toca i quan toca. En aquest moment, ningú no em pot acusar de res que no sigui de lleialtat.

—Si pogués tornar enrere, penjaria la pancarta de ‘Llibertat presos polítics’?
—La pancarta, quan acabin les eleccions, es tornarà a posar. Té un caràcter de transversalitat. És la resposta a una situació i crec que no fa mal a ningú. Està a dalt i manté la seva posició de missatge. Aquesta pancarta, sí. Altres pancartes, no. No n’hi haurà cap més. No podem permetre que la façana de l’Ajuntament sigui un lloc pamfletari.

—Quina ha estat la millor i quina la pitjor decisió que ha pres des del 2015?
—De decisions n’he pres moltes, sovint molt difícils de prendre. Un alcalde de tothom pren decisions per a tothom. I, quan un decideix, hi ha qui decidiria una altra cosa. La millor? Atendre com atenc les persones, una a una. Per a mi és gratificant veure que puc solucionar problemes. Revocar el tema del futbol és una bona decisió on preservem els interessos de la ciutadania. Tots els acords per entendre’ns amb Tarragona han estat importants. En la promoció de la ciutat i la captació d’empreses hem pres decisions importants. He treballat perquè hi hagi ocupació, turisme, que la cultura sigui potent. I reduir deute. Deixem una ciutat segura, ordenada i projectada. La pitjor? No ho sé. Estic content de la meva feina i el meu equip.

—El dèficit del Sant Joan s’ha quedat, al tancament del 2018, en 111.000 euros pels 3,2 milions del 2017. No es podia haver donat abans una reducció com aquesta?
—L’Hospital, en el futur el gestionarà la Generalitat. Ara, el dèficit continua sent important. La millor posició per al futur de la ciutat és que la Generalitat gestioni l’Hospital. I això està decidit. L’Ajuntament ja ha posat prou diners en els dèficits de l’Hospital en anteriors anys, no ens cal assumir-los més. La decisió està presa. De dèficit, sempre s’ha generat perquè la sanitat és deficitària. I el dèficit, a efectes comptables, és de 3.100.000 euros, tot i que realment són 110.000 euros. Sigui com sigui, gestionar el Sant Joan nosaltres és molt més complex que si ho fa qui gestiona tota la xarxa.

—Per què no s’ha tirat endavant encara un nou concurs pel servei de la brossa?
—Pensem que, davant d’eleccions no és el millor moment per fer-ho. El govern que surti decidirà què fa amb la brossa. El servei va bé, funciona bé, hi ha una pròrroga. S’està tirant endavant el plec de condicions, està estudiat, però ara, apurar al màxim en el període que estem, no era bo per ningú. El millor és que el proper govern decideixi.

—Però el contracte va expirar el 31 de desembre.
—El que està clar és que, al 2019, s’haurà d’adjudicar. Entrar ara en aquest debat, en període d’eleccions, no és el moment. Les coses es fan quan toquen. No crec que ningú pugui dir que aquest govern no hagi estat hàgil ni eficaç.Però les coses tenen uns tràmits i porten un temps.

—Quan obrirà la residència de gent gran d’Horts de Miró?
—Aquest era un problema que hem desbloquejat en una reunió recent amb el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies. Per què ha sigut tan lent? Perquè les coses no són tan senzilles. Està en procés de desbloqueig.

—Fa prop de set anys que està aturada.
—Jo ja ho entenc. Des de fora es veu d’una manera, però a dins hi ha qüestions legals, jurídiques, econòmiques. És un problema que hem tingut i els problemes es desbloquegen. Obrirà quan es pugui. I, per molt que cridem, no obrirà abans. Les coses s’han de fer ben fetes i aquest govern no s’enganxa els dits. Tirar milles perquè sí, no. Quan es pugui, obrirà. I serà al més aviat possible. La pilota la té la Generalitat. Nosaltres hem fet tots els deures i ells han de fer els seus.

—És difícil trobar cap barri que no demani més policia o càmeres.
—Els barris, me’ls conec molt. Vull dir que, en aquest moment, no se m’escaparia cap carrer. Hem invertit urbanísticament en barris, a Sol i Vista i ara ho estem fent al Carme. En seguretat, hem tingut un tema de jubilacions de guàrdies per un decret de Pedro Sánchez a nivell d’Espanya. Hem incorporat 15 policies nous i cobrirem 20 places més en dos anys. Però, la meva projecció és que n’hem de posar 10 més, així que parlo d’una trentena. Per tant, no tenim la plantilla coberta. En els propers anys, hem de fer un esforç i tenir una plantilla amb la ràtio que correspon a una ciutat com aquesta. Càmeres, en posem on toca. Ara n’hem posat set. Però, no podem convertir la ciutat en un Gran Hermano.

—La ciutat té un problema amb les ocupacions?
—Cada ocupació és un problema. Però nosaltres també en tenim un que és que la justícia no actua amb diligència. L’Ajuntament fa el que fa amb la Guàrdia Urbana, i Mossos actuen quan es pot. Que els veïns hagin de tapiar pisos no és la solució. La solució és que la justícia sigui diligent. I que la gent canviï. D’altra banda, en els propers anys hem de treballar l’habitatge, perquè és una assignatura pendent amb la societat. Hi ha locals a la perifèria buits i que podrien ser habitatges. L’habitatge social ho té tot ple. Se n’ha de construir més. Hem sancionat per valor de 400.000 euros als bancs que no compleixen i seguirem. L’habitatge social rebaixarà els ocupes i obrirà oportunitats.

—És positiu augmentar la pressió contra l’incivisme?
—L’incivisme és un problema i hem multiplicat les sancions. La gent, no sé per quin motiu, se’ns ha tornat incívica. Jo crec que hi ha un factor molt important, i és que, en els propers quatre anys, m’agradaria que s’ensenyés civisme a les escoles, que es potenciés amb la Guàrdia Urbana, amb els mestres. Vaig cada dia a un barri i la gent es queixa molt. Ens diuen que encara multem poc pels gossos. En tenim més de 18.000 i s’ha de controlar. Ningú em pot dir a mi com pagarà una sanció pel pipí de gos. No l’ha de pagar ningú, si fa el que ha de fer que és tirar aigua. Ara, si algú parteix que és un irresponsable, no és el meu problema. La ciutadania ha de recollir els excrements i remullar els orins. Jo no vull multar ningú.

—S’estan obrint pàrquings dissuasoris i el de terra de l’Hospital, que era gratuït, serà zona blava.
—Aquesta és una de les decisions importants. Al final, el pàrquing es podrà fer. Serà de pagament, dos euros al dia, i l’hora 50 cèntims. No hi ha cap municipi on el pàrquing sigui gratuït. La gent s’ha d’acostumar que s’ha de pagar un mínim. I és el mínim després de l’acord amb la concessionària perquè, si no, no ens hauria permès construir-lo. Serà magnífic amb 320 places, asfaltat, amb llum i controlat. Les coses s’han de pagar. El pàrquing soterrani baixarà de 7 a 4 euros, que és el mateix preu que es paga a la xarxa municipal, la més barata de Catalunya. I FiraReus anirà en la mateixa tendència. Ha sigut una negociació perfecta. A més, hem fet pàrquings gratuïts a Països Catalans, a Sor Lluïsa Estivill o al Velòdrom.

—En quin punt es troba el paquet ferroviari?
—Hem trobat un bon interlocutor a Adif en la directora general de projectes. Està d’acord amb el baixador de Bellissens, està fent ara un estudi de demanda. Estem en contacte amb ells a nivell tècnic per posar en solfa tot això. Veurem l’estació de Bellissens, la veurem, com un dels grans projectes de futur. Porta molts anys en espera? Sí. Però també hem de pensar que la situació econòmica de l’Ajuntament, complicada, ha sigut igual per a la Generalitat i també per a l’Estat.

—El baixador té data?
—Es farà. És una gran infraestructura i el que és potent no és fàcil de fer. Tenim un problema de diferència de cotes entre Vila-seca i Reus que ha alentit la construcció.

—Manté Reus la capitalitat cultural?
—La cultura està fantàstica. La ciutat és molt potent a nivell cultural. La Capital de la Cultura, amb 200.000 espectadors, ens ha posicionat a tots els nivells. El Trapezi serà espectacular i seguirem sent una ciutat de festivals. La cultura la fa la ciutat i nosaltres la impulsem. I això ens dóna potència. Diria que som la ciutat més potent de Catalunya després de Barcelona. Ho veiem als teatres, on doblem funcions. I això un moment en què Barcelona no omple. Hauríem de fer un festival de música a l’estiu. La Ciutat de la Música ha anat molt bé i ha donat fruits.

—El comerç es queixa que el mal moment no s’acaba i apunta l’afectació de La Fira. Construir-la va ser mala idea?
—La Fira no va ser idea d’aquest govern. Però, en aquest moment la tenim i l’hem d’incorporar. La vam acabar nosaltres, però és que no hi havia res a fer perquè els contractes són els contractes i jo me’n vaig trobar un de signat. Com a alcalde, ho he de respectar. Res a dir. Si no, hagués costat una milionada. Era una operació concatenada amb el Tecnoparc en moments molt complicats, i va ser difícil. Bé, doncs ja està. És com l’Hospital. Tenim el millor Hospital del món i la millor Fira del món. És clar que tot afecta. Però, el que hem de fer és incorporar-ho. Hem de posar el valor el centre i fer algunes actuacions.

—Quines?
—Els botiguers del Raval Santa Anna demanen fer proves sobre el tancament del raval. Hem d’estudiar, sempre amb consens i amb proves, fer per a vianants Jesús i Santa Anna. Ho veig bé. No ens podem quedar igual. I això comportarà que hem d’actuar a la plaça Prim. S’ha de remodelar, fer-la nova. És dels anys 80 i hem de canviar el concepte. Els botiguers hi estan d’acord, hi ha demanda. El cost no és elevat, es tracta de posar pilones amb lectors de matrícula i decidir si ho fem puntualment o sempre.

—Com a aficionat, com ha viscut la situació del CF Reus?
—Malament, no m’ha agradat la imatge que aquesta gent ha donat de Reus. Una qüestió econòmica i a títol particular ha portat a malmetre el nom de la ciutat. I això em dol. Ho visc, ara, amb prudència. Sé que l’administrador farà la feina bé, però no tinc cap confiança en les dues persones que han sigut propietàries del CF Reus. L’Ajuntament no ha tingut contactes amb cap dels dos. L’últim senyor va pujar a l’Ajuntament un dia i no hi ha tornat, no vam ni parlar. Amb l’administrador concursal, hi ha reunions tècniques. Hi ha uns deutes de la SAD cap a l’Ajuntament que he de preservar, i són 190.000 euros. Tenim un patrimoni nostre, i un futbol base. El missatge a les famílies és de tranquil·litat. Estem en vies de treball.

—En quin moment econòmic deixa el govern l’Ajuntament?
—Al 2011, i en números de traçada gruixuda, teníem un endeutament de 405 milions d’euros. La situació era molt complexa però ens en vam sortir bé. La bona notícia és que, al desembre del 2018, l’endeutament era de 218 milions. I la projecció al 2019 és de 185 milions, un 50% menys. Si l’operació de l’Hospital va bé, i anirà bé, es passarà a 110 milions. Això vol dir que el proper alcalde tindrà possibilitat de fer la seva els propers quatre anys. L’equip que presideixo ha fet una feina excepcional. I això és ser alcalde de tothom.

—Al maig hi ha el judici per la rebaixa dels sous dels regidors.
—És una moció que es va aprovar al seu dia. Jo valoro que els sous són correctes. Ens defensarem. Els sous van ser aprovats per plenari a l’inici de mandat i s’han estat desenvolupant. No té cap fonament jurídic mantenir la posició seva. L’Ajuntament no ha fet res que estigui fora de la llei, i jo m’he preocupat molt d’això. No es fa res si no hi ha els informes corresponents, també en aquest tema. La resta és política.

—S’estan fent més obres perquè venen eleccions?
—Això és com si em diguessin «és que l’alcalde va als barris perquè venen eleccions». Ningú m’ho pot dir. Des que es decideix fer una obra fins que es fa, pot passar un any o més. Aquest govern no inverteix si no hi ha una seguretat econòmica. Quan hi ha disponibilitat, actuem.

—Cap a on creixerà la ciutat?
—Hi ha quatre àmbits a potenciar en el futur: el Vapor Vell, el Carrilet, l’entorn de l’estació de tren i Bellissens. El projecte del Vapor Vell l’hem de desenvolupar buscant fons a Europa, com vam fer amb la Boca de la Mina. I farem, segur, una piscina al costat del Pavelló Olímpic.

—La campanya del 26-M exigirà picar més pedra que mai?
—Estic molt content de la meva campanya i del cap de campanya. El candidat fa el que ha fet sempre, en el meu cas. Jo fa molts anys que vaig per les cases. I, ara, toco els timbres i faig trobades de menjablanc. Porto 1.200 persones, una a una, explicant el meu projecte. La gent em fa preguntes i jo responc. Una pregunta recorrent és el pàrquing de l’Hospital. Ho explico i s’entén.

—El partit Entre Veïns és fruit d’algun error del govern?
—La democràcia permet que qui vulgui presentar-se a les eleccions s’hi pugui presentar. I no comento altres partits.

—Amb qui no pactaria mai?
—Portem quatre anys pactant amb tothom per tirar temes endavant en minoria. En govern, podria pactar amb ERC i Ara Reus, amb qui hem fet bona feina. Podria pactar amb el PSC de Reus. Però no governaria amb Cs ni amb altres partits de dretes. Segur. Perquè no aportarien tranquil·litat. Sovint, rebem crítiques d’uns i d’altres. Uns diuen que no sóc prou i altres diuen que sóc massa, però és que la meva feina com alcalde de tothom és preservar la convivència.
Temes relacionats
Comenta el contingut : «El Vapor Vell, el Carrilet i Bellissens són àmbits a potenciar en el futur»
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes