«És bonic veure com l'Escola de Cinema ha calat en la societat reusenca»

—Aquest 2019 celebren els cinc anys de l’ECIR amb novetats importants.

—El més important de tot és que hem superat els cinc anys de vida. Sembla que hagin passat quatre dies, però ha estat una travessa bastant dura.

—Per què?

—Muntar una escola ja és difícil. Però en aquest cas no estem parlant per exemple d’una escola d’idiomes, on necessites una pissarra i poca cosa més. Cal molt material, i cada peça d’aquest material és caríssima, per això tot ha sigut molt lent. Avui ja tenim tot un equip de rodatge, però ens ha costat cinc anys.

—En tot aquest temps ja han format diverses fornades d’alumnes. En sortir de l’ECIR han pogut treballar en el sector?

—Hi ha productores que s’han creat gràcies a aquestes fornades i que ja estan treballant al territori, i això ens fa molt feliços. Veiem que qui té talent i ganes de treballar es busca la vida i tira endavant, però sabent que, a escala industrial, això és un desert, són conscients que han de marxar a fora, a Barcelona o a Madrid. Al territori gairebé no hi ha indústria, però pensem que això es pot solucionar precisament des de la base, amb la formació. Sempre he pensat que és una qüestió de temps. No pretenem que a Reus hi hagi una gran indústria de cop i volta, però pensem que tot plegat pot canviar i millorar.

—El sector audiovisual està vivint un moment especialment dolç, amb les noves plataformes?

—Totalment. Amb aquestes noves plataformes té tot el sentit del món haver muntat una escola de cinema fa cinc anys. Potser sense elles encara pensaríem que arribar a ser cineasta, muntador o director de fotografia és una utopia. Però plataformes com Netflix estan invertint més de cinc mil milions de dòlars anuals, i això és feina. A més, cine i televisió han trencat la frontera, avui dia ningú amb dos dits de front podria dir que Joc de trons no és cinema. La indústria està més viva que mai, i ara el contingut és el rei. Això fa que les productores tinguin molta força a l’hora de vendre els seus projectes.

—En aquest context, el curtmetratge també està revalorat?

—Sí, el curtmetratge és un format ideal avui dia, que la gent veu cada vegada més sèries perquè té menys temps i se l’administra com vol. Grans cineastes estan tornant al curt perquè veuen que hi ha històries que no cal explicar amb dues hores. I, a nosaltres, com a eina formativa, ens va genial, i ha quedat constatat que quan volem fer alguna cosa una mica potent ho podem fer amb aquest format. La productora de l’escola sempre ha tingut molt clar que volem seguir les carreres dels nostres alumnes, fer segones i terceres obres amb ells, de manera que acabin fent el salt cap als llargmetratges o les sèries. Estem disposats a créixer amb ells, i ens agradaria que el Camp de Tarragona fos un territori de producció, engegar nosaltres aquest engranatge que costa tant d’arrencar. Aquest és el nostre full de ruta.

—En aquest sentit han fet un pas important, treballant en un conveni amb la URV. En què consistirà?

—Feia temps que donàvem voltes a com havíem de créixer. Vam començar amb una titulació pròpia perquè sempre hem cregut en el concepte de l’ofici. Però notàvem que hi havia molts alumnes que volien un títol que els donés una certa seguretat al mercat laboral, i vam veure que el soci ideal seria la URV. Només puc parlar meravelles d’aquesta relació que acabem d’iniciar, i per la qual oferirem un Diploma de Postgrau en Direcció Cinematogràfica, que té per objectiu que l’alumne aprengui tot el procés, des de com agafar un guió i com transformar-lo en una pel·lícula. Creiem molt en aquesta sinergia i estem molt contents que hagi arribat en aquest cinquè aniversari.

—També han fet un canvi de seu. Per quin motiu?

—Ha estat un canvi que a priori és temporal, motivat perquè al barri del Carme estan a punt d’enderrocar dos edificis, just al carrer de Sant Francesc. Preveient tots els problemes que comportaria, sobretot de soroll, vam buscar una alternativa, i la Cambra de Comerç de Reus ens va obrir les portes de bat a bat. És bonic veure com el projecte de l’Escola de Cinema ha calat en la societat reusenca, i allà on necessitem socis estratègics tot funciona perfectament. També hem tancat patrocinis amb La Fira Centre Comercial i amb Vermuts Miró, estem creixent, ens volem fer més forts i veiem que hi ha socis que també s’estimen la ciutat i creuen en el nostre projecte. A la celebració del cinquè aniversari també vam tenir de col·laborador el Forn Sistaré, que sempre està amb nosaltres, empenyent. Totes aquestes són les novetats d’enguany, que no són poques. No hem parat, en cinc anys hem fet una vintena de curtmetratges, i això fa una mica de vertigen, però també és cert que ho hem viscut d’una manera molt natural, era el que havíem de fer.