Un jutge anul·la la multa de l'Ajuntament a un banc que tenia pisos buits

L’Ajuntament no ha pogut executar, per decisió d’un jutge, una multa coercitiva de 22.500 euros imposada al Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA) per mantenir pisos buits al municipi. En la sentència, el contenciós administratiu 1 de Tarragona considera, a grans trets, que la multa es va imposar a l’entitat financera sense tramitar prèviament un expedient sancionador i havent-ne tramitat només un d’administratiu. I que l’Ajuntament «no podia imposar cap multa perquè aquests tràmits són una condició indispensable». La xifra que centrava el litigi, tal com precisen fonts municipals, no va permetre recórrer per ser massa reduïda. Les mateixes fonts concreten, amb tot, que, si hagués estat possible, l’Ajuntament –amb ordre de retornar els diners si és que els va cobrar– hauria fet el pas.

La sentència té data del 31 de gener del passat 2018, és fruit d’un recurs que va presentar el banc davant la sanció de 22.500 euros i resulta també, segons detallen les mateixes fonts, l’única d’aquestes característiques que ha rebut l’Ajuntament. Des del consistori entenen que es van donar les garanties necessàries al banc en el procés de tramitació de l’expedient administratiu i, en alguna ocasió, es van admetre les al·legacions presentades en què el banc demostrava que intentava posar al mercat algun dels habitatges desocupats.

La multa de 22.500 euros es va imposar al banc, per decret de l’Ajuntament de Reus del 21 de setembre del 2016, «per haver incomplit un previ requeriment d’ocupació d’habitatges realitzat l’11 de maig del 2015». En el seu recurs, el BBVA sostenia que la Llei del Dret a l’Habitatge de Catalunya «no es refereix a persones jurídiques», que no era per culpa seva que els habitatges es mantinguessin desocupats, que la sanció atacava el dret a la propietat i que l’Ajuntament incomplia obligacions que li són pròpies i no respectava el principi de proporcionalitat.

El jutge considera que l’Ajuntament «no ha respectat les garanties» del banc «ni tampoc ha esbrinat les concretes situacions dels immobles respecte als quals pretenia imposar una multa coercitiva». I obliga l’Ajuntament al pagament de les despeses del procés judicial, amb un límit de 200 euros.

El cas de Terrassa

La sentència que ha propiciat que l’Ajuntament, tal com expliquen fonts municipals, no continuï imposant multes als bancs, però, no ha estat aquesta, sinó una de relativa a l’Ajuntament de Terrassa, i ara en procés de recurs, que qüestiona que els ajuntaments siguin competents per imposar aquest tipus de sancions i deixa les intervencions d’aquest tipus directament en mans de la Generalitat. Des de l’Ajuntament de Reus apunten, igualment, un canvi en la predisposició de la major part de les entitats bancàries a cedir habitatges de la seva propietat buits i tancats.

Prop de 400.000 euros recaptats

Urbanisme va traslladar a la Comissió Especial de Polítiques d’Habitatge Social, al febrer del 2018 –aquelles són les darreres dades facilitades–, que l’Ajuntament de Reus havia ingressat fins llavors un total de 418.000 euros a través del sistema de multes coercitives imposades a les diferents entitats financeres amb presència al municipi per mantenir habitatges en situació de desocupació permanent a la ciutat. La situació de desocupació permanent d’habitatges resulta una utilització anòmala de l’habitatge segons queda recollit la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del Dret a l’Habitatge. L’any 2017, es van iniciar 37 expedients directament vinculats a aquesta qüestió a Reus.