Fiscalia recull que grups de 100 a 400 persones protegien deu col·legis a Reus l'1-O

Almenys deu espais «propietat del consistori» van obrir-se a Reus durant l’1-O, segons recull el decret de la Fiscalia a què ha tingut accés el Diari Més i que acorda l’arxivament de la investigació iniciada contra l’alcalde, Carles Pellicer, per la seva suposada participació en l’organització del referèndum. La informació, extreta de les actes policials de Mossos d’Esquadra i inclosa a la resolució, diu que, l’1 d’octubre del 2017, els agents «acrediten la presència en aquests centres de grups d’entre 100 i 400 persones, tant a l’interior com l’exterior, que impedien l’accés dels agents a l’interior dels centres i el seu tancament». També que, en algunes ocasions, «després de deixar-los entrar i observar la presència de material propi de la votació» les mateixes persones igualment «han impedit el tancament» dels col·legis electorals. La mateixa informació detalla que el 29 de setembre «tots els espais inicialment disposats com a centres de votació estan tancats i sense persones a l’interior, a excepció de dos».

Aquests dos són «el CEIP Teresa Miquel i Pàmies, on es trobaven 16 persones a les 20.50h realitzant activitats esportives» tot «manifestant el responsable de les activitats que el centre tancaria en acabar» i «el CEIP Joan Rebull, on es van trobar 7 persones realitzant una activitat extraescolar de l’AMPA, amb l’aula de teatre oberta i un grup identificat de persones realitzant activitats esportives i lúdiques». El decret d’arxivament especifica que «la direcció i gestió dels centres correspon a la Generalitat».

El total dels que la documentació concreta com a oberts l’1-O són els col·legis Cèlia Artiga, General Prim, Joan Rebull, Misericòrdia, Pompeu Fabra, Rosa Sensat, Rubió i Ors, Teresa Miquel, el Pavelló Olímpic Municipal i el Polilleuger Ciutat de Reus. En les actes, tal com recull el decret, «tots i cadascun dels responsables dels centres manifesten no haver rebut peticions dels seus superiors sol·licitant la seva col·laboració en la celebració del referèndum suspès de l’1 d’octubre».

El secretari de l’Ajuntament certifica que «no consta en els expedients i registres municipals cap resolució, acord o document on es determini que locals de titularitat municipal hagin estat disposats i oberts» per votar. El decret conclou que «no ha pogut acreditar-se que en els fets ocorreguts l’1 d’octubre del 2017 hagi tingut participació l’alcalde de la localitat de Reus», Carles Pellicer, per al qual la Fiscalia ha arxivat la investigació.

La Fiscalia també ha arxivat la causa contra l’alcalde de Torredembarra, Eduard Rovira; el de Deltebre, Lluís Soler; el d’Amposta, Adam Tomàs; i l’alcaldessa de Cunit, Montserrat Carreras. Pel que fa a Amposta, sempre en base al decret, actes policials acrediten que tots els centres de titularitat municipal es trobaven tancats i sense persones l’1-O. I, a Cunit, en la mateixa línia, el decret d’arxivament diu que «cap bé immoble del consistori va ser utilitzat com a punt de votació».

A Deltebre, els centres eren «de la Generalitat» i a Torredembarra tampoc «no consta cap autorització realitzada per l’alcalde» però se segueixen diligències prèvies al jutjat d’instrucció número 3 per un regidor que s’hauria identificat a ell mateix com a responsable de l’ocupació de centres.

Pavelló Firal de la Ràpita

En el cas de l’alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Josep Caparrós, la causa no s’arxiva i les actuacions han estat remeses al jutjat de primera instància i instrucció número 4 d’Amposta, on s’estan investigant fets relacionats amb l’obertura del Pavelló Firal. El decret de la Fiscalia recull que aquest espai, que «és de titularitat municipal» va ser tancat durant la jornada del referèndum per la Guàrdia Civil i que, després, «l’alcalde va procedir a pujar a un escenari» i va «adreçar-se a al voltant de 250 persones que es trobaven allà» tot «dient que es procedia a l’obertura del col·legi per a que la gent pogués votar». Mossos ho van posar en coneixement de la sala de control.