Endesa avala que les torres d'El Pinar «són segures» i no les traslladarà

Les torres d’alta tensió que travessen la urbanització d’El Pinar passen amb regularitat controls que certifiquen que «són segures» i «compleixen la normativa vigent». Fonts d’Endesa, que és la propietària de la línia, concreten al Diari Més que la subministradora no té plans de traslladar la instal·lació d’on ara es troba perquè «no hi ha interessos propis que ho plantegin així i les torres es troben en condicions normals». La companyia es mostra oberta a redactar, sota petició, un projecte per desplaçar l’actual traçat de la línia però recorda que la redacció té un cost que hauria de pagar qui sol·liciti aquesta documentació i que, tot i que Endesa executés finalment una obra, «la inversió per tirar-la endavant tampoc no l’ha d’assumir» la subministradora.

El veïnat de la zona batalla des de dècades enrere per desfer-se de les torres, a les quals atribueixen problemes de salut però que també provoquen limitacions en qüestions tangibles com la cobertura de telefonia o el wifi. Al 2007 va activar-se un pla pressupostat en uns 5 milions per soterrar-les i que contemplava, a grans trets, que l’Institut Català d’Energia s’encarregaria dels materials i l’Ajuntament de Reus, de l’obra civil. Després de diversos replantejaments, ja cap al 2010, la Generalitat va congelar la intervenció per manca de finançament, fins ara.

Fonts de la Direcció General d’Energia, Seguretat Industrial i Seguretat Minera de la Generalitat consultades es limiten a detallar que «la definició del traçat d’una línia o la modificació de qualsevol línia és competència de l’empresa distribuïdora elèctrica». «L’Administració recolzarà i autoritzarà qualsevol modificació per allunyar, desimpactar o qualsevol altra millora proposada per l’empresa», conclouen les mateixes fonts, que no posen damunt la taula cap previsió d’intervenir sobre les torres ni una partida econòmica per a fer-ho. La darrera alternativa que la Generalitat va abordar té data de l’abril del 2017 i és analitzar un nou traçat per a les línies –soterrar costaria uns 4 milions–, el qual hauria d’encaixar al POUM i tenir la col·laboració de la titular, concretaven en aquell moment fonts d’Energia i Mines.

Finançar les obres

Al seu torn, des de l’Ajuntament de Reus precisen que el govern «manté el compromís amb els veïns de continuar parlant amb l’empresa per trobar una solució en relació a la línia d’altra tensió» i expliquen que «l’alcalde i el regidor d’Urbanisme no només no obliden el tema sinó que el treuen sempre en les reunions periòdiques que mantenen amb l’empresa». «El posicionament», apunten, «segueix sent el mateix: l’Ajuntament pot implicar-se en la solució però ni ha de fer-se càrrec del 100% del finançament ni pot fer-ho. El gruix de l’actuació l’han de finançar l’empresa i la Generalitat».

Fonts d’Endesa, que insisteixen que per redactar un projecte han de rebre la petició d’algun actor disposat a sufragar l’elaboració de la documentació, detallen que no han tingut cap petició –ni per part de la Generalitat, ni de l’Ajuntament ni de cap altre ens– d’un nou projecte des del 2009. Sobre l’actuació a Calafell, on sí que s’ha canviat el traçat d’una línia d’alta tensió i on els veïns d’El Pinar s’emmirallaven per reclamar millores al seu cas, Endesa sosté que aquella sí que té a veure amb necessitats pròpies de la subministradora.