Diari Més

Marta Llorens: Candidata de la CUP a l'alcaldia de Reus

«Amb un o amb sis regidors, el nostre motor és estar al costat de la gent»

Una comissió treballa per perfilar la llista cupaire mentre tots els actuals edils estan oberts a repetir

L'assemblea va proclamar Llorens cap de llista al juliol.

«Amb un o amb sis regidors, el nostre motor és estar al costat de la gent»Olívia Molet

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

—Quin és el seu projecte com a candidata?

—En un inici, a la CUP no parlem de candidata sinó d’una portaveu d’un projecte. I el projecte de la CUP és una alternativa confrontada al model de ciutat que hi ha ara i on, bàsicament, hi hagi les persones al centre de les polítiques públiques.

—La figura de David Vidal va marcar una etapa important. És complicat rellevar-lo?

—Ara ja no. Però, en el seu moment, per mi no va ser un procés fàcil. Al mandat anterior, hi havia només el David, amb el Xavi Milian com a assessor, i van treballar un tema contundent com Innova i la corrupció a la sanitat. Això va fer que el David tingués molta referencialitat. Quan vam entrar la resta de companyes, l’assemblea va considerar que jo podia fer-ne el relleu. Però, costa per aquesta referencialitat i perquè, com a Marta, la gent no veia un bagatge en mi. Ara, a l’assemblea em van tornar a escollir i és diferent. El protagonisme està més repartit entre les regidores.

—La formació concorrerà a les eleccions en solitari. Per què no afegir-se a Primàries?

—Si ens presentàvem amb Primàries, perdíem la nostra essència de confrontar model. A més, encara no s’ha donat a conèixer cap projecte de ciutat de Primàries. Com legitimem una idea així només amb el braç nacional? Si se’ns hagués plantejat què pensen de l’Hospital, de la internalització de serveis, dels processos de participació... Potser hauríem dit que no, però que ho hauríem vist d’una altra manera.

—La CUP té encara capacitat per créixer en regidors o ha tocat sostre?

—Si parles de sostres, llavors penses com els altres partits. La CUP no té necessitat electoralista de pensar en quantes regidores tindrà. Sorgeix de l’esquerra independentista. Si la CUP té un, dos o sis regidors, mai perdrà de vista que el motor que la fa seguir caminant és el d’estar al costat de la gent. Hem arribat a un topall? Potser sí o potser no. El proper Ajuntament potser serà un ventall molt més complicat que obligui a diferents aliances.

—El seu reglament només permet vuit anys com a regidora i en porta quatre. Això la condiciona d’alguna manera?

—És un procés vital amb data de caducitat i es veu com una altra manera de fer lluita i de vocació de servei públic, però no me la fa considerar ni més ni menys que la feina que faig de professora d’adults. Hi ha altres coses que em conformen com a persona. Crec que ningú ha de viure de fer política institucional.

—Com ha sigut la relació amb el govern aquest mandat?

—No hi ha hagut cap relació. És un govern en minoria que actua com a majoria. Al 2015, ens vam abstenir als pressupostos. Dels acords a què vam arribar (els assenyala, penjats a la paret del despatx de la CUP), se n’han complit set o vuit, i no els que eren importants. No podem anar amb el lliri a la mà. Hi va haver un punt d’inflexió on vam passar a l’oposició de confrontació.

—Quines seran, ara, les línies vermelles?

—I quines són les línies que estan disposats a passar els altres partits perquè la CUP pugui governar? Amb Ciutadans, les relacions estan trencades. No pactaríem amb l’opressor. Amb el PP, igual. Si algun partit ens explica el seu projecte sobre l’hospital, sobre la internalització o la participació ciutadana, potser la CUP començarà a treballar.

—Què pensen de la configuració del consorci de l’Hospital? Es farà realitat?

—No en tenim coneixement. La CUP creu en un accés a la salut universal i gratuït, per tothom. Es diu del sistema sanitari català que hi ha una manca de finançament i no és així. Si el gran pastís de pressupost sanitari no l’haguéssim de dividir, llavors no hi hauria problemes. La sanitat ha d’estar gestionada de manera directa des de la Generalitat.

—I del trasllat del CMQ?

—No el considerem. No hem entès mai que una empresa pública doni un servei privat. Ni com un Ajuntament s’embarca en unes obres així sense fer cap estudi de competència. Seguirà tenint la mateixa activitat el CMQ quan el nou consorci no admeti l’activitat privada?

—L’ordenança d’animals complirà els seus objectius?

—No. S’ha quedat molt a mitges. I nosaltres vam portar una ordenança alternativa, elaborada a través d’una anàlisi d’altres. Dani Rubio ens va dir que havíem fet un Ana Rosa Quintana i no és així perquè les ordenances no tenen propietat intel·lectual, són marcs reguladors.

—El ROM és necessari?

—És infinitament necessari. Tenim un reglament de participació del 1986 i un ROM del 2000. Fins ara eren dos compartiments estancs i hi ha d’haver un espai on conflueixin si volem que els plens s’obrin a la ciutat. Avui, només pots registrar una pregunta o un prec si ets una entitat i si has recollit 150 firmes.

—S’han oposat durament a la pròrroga de pressupostos i ordenances fiscals.

—El govern no és conscient que la CUP mai no anirà a pactar misèries. Pensar això és ser un il·lús. El govern s’ha vist lligat de mans i peus i, estratègicament, les dues mocions de confiança que podia fer Pellicer les ha fet dos anys enrere. Si són un govern dialogant, tenien l’obligació d’haver parlat fins l’últim punt del pressupost.

—La pancarta pels presos porta cua. Com valoren l’ús que se n’està fent?

—Quan veig imatges de gent encaputxada com si haguessin robat el gran símbol, és anecdòtic. L’anècdota és preocupant quan ho traslladem a que Ciutadans, formacions espanyolistes, els donen ales i en treuen rèdit. I també quan no hi ha un posicionament ferm de l’alcalde. L’alcalde ha de saber que és alcalde per uns vots, però no és l’alcalde de tots. Ha d’assumir que ell forma part d’un partit amb uns ideals independentistes.

—Com serà la llista? Hi seran els actuals regidors?

—Hem creat una comissió de llistes per valorar quins criteris ha de tenir una llista per assumir el proper mandat. A partir d’aquí, es fan votacions. Ningú es postula. I la disposició de repetir la tenen tots els regidors.

—Les imputacions han portat algú a fer-se enrere? Com es resoldran?

—No. A nivell personal, penso que aquests processos es resoldran en relació als casos més grans. L’experiència no és gens agradable. És molt fotut que, per no fer res i per esplaiar-se en un ideari, emparant-se en la llibertat d’expressió, s’obri una causa.

tracking