Diari Més

Infraestructures

Europa manté activa la investigació pels ajuts a Ryanair iniciada al 2013

La CE precisa que aquest és un «cas complex» on s’ha estat recollint documentació i que 5 anys de procés «no són excessius»

Nova ruta de Ryanair entre Reus i Birgmingham des de 24,99 euros

Nova ruta de Ryanair entre Reus i Birgmingham des de 24,99 eurosDiari Més

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La investigació engegada per la Comissió Europea (CE) al 2013 i que analitza la legalitat d’acords presos entre la Generalitat i aerolínies que operaven a Reus, principalment Ryanair, i també dels ajuts econòmics que aquests implicaven, continua avui oberta i pendent de resolució. Cinc anys després, fonts de la CE expliquen al Diari Més que aquest marge de temps «no és excessiu» i que ve donat per tractar-se d’un «cas complex». En la mateixa situació es troba un procés, pràcticament idèntic, iniciat sobre l’Aeroport de Girona que Brussel·les va activar també llavors.

Des de la CE precisen que «la Comissió té obertes investigacions sobre ajuts a aerolínies en aeroports regionals en diversos països de la UE» i que «en tots ells s’està investigant si aquests ajuts públics compleixen la normativa de la UE pel que fa a ajuts d’Estat». Els més recents afecten aeròdroms alemanys i francesos.

La de l’Aeroport de Reus, tal com recull la documentació facilitada per la CE, té els seus orígens en una doble denúncia. Una va ser realitzada per «un ciutadà particular» que al·legava «un acord entre la Generalitat i altres autoritats públiques per concedir 45 milions d’euros a Ryanair per tal que continués operant» al territori «en el període 2012-2017», i es basava en un article de premsa. L’altra denúncia la va impulsar «una companyia aèria competidora usuària de l’Aeroport de Barcelona» i que «denunciava la concessió d’ajuts per subvencionar les activitats de Ryanair» a Reus i Girona, també fonamentada en diferents peces a mitjans de comunicació.

Acords amb entitats

Al cas de Reus es revisa si els acords amb entitats públiques incorrerien o no en il·legalitats per atorgar avantatges indeguts a una aerolínia i si podrien, així, vulnerar normes comunitàries, per tal de mantenir el volum d’activitat aeroportuària. La documentació concreta l’evolució dels passatgers a l’equipament de la capital del Baix Camp en aquell període i el percentatge de viatgers que volaven amb Ryanair: un 91,3% al 2011. I detalla els acords de comercialització en relació amb l’Aeroport de Reus per al tram 2008-2011. Un d’ells, signat per Generalitat, Diputació, Ajuntament de Reus i Cambra, i que va ser reemplaçat per un de nou al novembre del 2010, contemplava presència de logotips al web de Ryanair, articles a les revistes que es dispensen als avions de la companyia, retolació de publicitat als avions, ús de la llengua catalana als anuncis que es realitzen a la cabina i compromisos per temporada sobre freqüències i nombre d’avions amb base a l’Aeroport, sempre segons la documentació facilitada per la CE. No hi apareixen quantitats econòmiques. Brussel·les també va requerir còpies d’«acords que van poder haver estat signats» amb Jet2 i Tui.

Amb tot, la CE «ha d’estudiar si les mesures de suport a la comercialització poden considerar-se ajuts estatals a favor de les companyies aèries i, a més, alternativament, a favor dels aeroports de Reus i Girona». La documentació apunta que «Espanya –probablement en referència a la Generalitat– opina que ni Ryanair ni altres línies aèries» que empren aquests aeròdroms, així com els mateixos aeroports «no van beneficiar-se d’ajuts estatals» i que «l’objectiu principal dels acords de comercialització» no era altre que «fomentar el desenvolupament econòmic i turístic de Catalunya». Per això, «no pot deduir-se que el seu objectiu sigui alguna cosa més que la promoció turística de Catalunya».

La Generalitat ho va negar

Tant la Generalitat com Ryanair van negar, en produir-se l’obertura de la investigació, qualsevol il·legalitat en aquests vincles i el govern català va descartar haver signat mai un contracte amb cap companyia, sinó acords de promoció turística. La CE valora, al seu torn, que aquests acords «semblen atorgar un avantatge específic a un operador aeroportuari». I recorda que la normativa «preveu que tota ajuda concedida il·legalment podrà recuperar-se del seu beneficiari».

Fonts de la CE expliquen que, durant aquests cinc anys, «s’ha estat demanant documentació» a les parts implicades i també «analitzant-la» en el marc de la investigació, que «avança dins de la normalitat» i sense una data límit per a la resolució.

tracking