x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
12 º
12.96 Km/h
Josep Baiges i Jordi Romero. Autor i il·lustrador del llibre 'Fot-li que és de Reus':

«Hem retratat gent d'avui, persones que et trobes per Reus fent un cafè o a la feina»

El periodista i el grafista reusencs fan un retrat literari i visual de ‘100 Ganxets i Ganxetes per donar i vendre’

Actualitzada 10/10/2018 a les 15:54

—L’origen d’aquest llibre el trobem al mur de Facebook del Jordi. Com passa de la pantalla al paper?
—Jordi Romero (J.R.): Jo tenia el costum de publicar grafismes relacionats amb l’actualitat. Amb ocasió de la Ganxet Pintxo, se’m va ocórrer dibuixar un senyor amb la panxa molt grossa, i el vaig batejar com el ‘Ganxet panxut’. Després vaig anar fent altres ganxets anònims, com el Ganxet planxat o el Ganxet enganxat, fins que un dia vaig començar a fer siluetes de ganxets amb nom i cognom, reusencs populars. Quan en vaig tenir un nombre considerable vaig pensar que seria interessant publicar-los en un llibre, però necessitava un periodista que fes els textos.


—Aquí és on entra el Josep.
—Josep Baiges (J.B.): Sí, de seguida hi vaig veure una gran potencialitat. Em va semblar un projecte molt interessant, perquè jo sempre havia volgut fer un ‘Qui és qui’ de Reus. Jo tinc un blog, ‘El Món de Reus’, on m’agrada situar els personatges d’una manera molt familiar i propera, i quan el Jordi em va explicar el que volia fer, vaig sentir-me molt còmode.

—El llibre descriu 100 ganxets i ganxetes. Com van fer la selecció dels protagonistes?
—J.R: En un principi vam anar fent, perquè no sabíem quants en necessitàvem. Quan l’editorial ens en va demanar 100, vam triar els que teníem més acabats.
—J.B.: Molta gent ens pregunta per què hem escollit aquests 100 i no uns altres, però ha estat una mica fruit de les circumstàncies. Primer ens va semblar que no hi arribaríem, però al final, com era d’esperar, hem vist que ens vam quedar curts. Ara en tenim al cap vora 300, i ja estem pensant en un segon volum. De fet el Jordi ja els ha començat a dibuixar. Ara que ha sortit el llibre, hi ha gent que ens suggereix persones, o que ens demana que, si fem un altre llibre, valorem la seva ‘candidatura’. Això ens agrada molt perquè vol dir que el producte ha agradat i que la gent té ganes de veure els retrats.

—Agrupen els protagonistes pel fet de ser Ganxets o Ganxetes, però n’hi ha una bona pila que no han nascut a la ciutat.
—J.B.: Sí, i trobo que això és el més bonic. Al final, és allò tan comentat de que ‘Reus enganxa’, i el llibre no deixa de ser-ne un reflex. Hi ha molta gent que, sense ser de Reus, o sense ser RTV [Reusenc de Tota la Vida], contribueix a fer ciutat, de vegades fins i tot des de l’anonimat. D’altra banda, també volíem fugir del reusenc il·lustre, no hi son per exemple ni el Sergi Roberto ni l’Andreu Buenafuente.
—J.R: Tampoc hem anat a buscar personatges difunts, com el General Prim, perquè la llista seria interminable, sinó gent d’avui, que te la trobes al carrer, fent un cafè, o a la feina.

—Al pròleg del llibre, la Marta Magrinyà descriu el seu treball com un ‘Mapa de la geografia humana local’. Fins a quin punt creuen que Reus és una ciutat definida per la seva gent?
—J.B.: Reus és una ciutat, que, si per exemple la compares amb altres, fins i tot pel seu enclavament és estranya. Es troba en un entorn que, a nivell natural, no és massa privilegiada, i en aquest sentit resulta incomparable per exemple amb Tarragona. Però té un actiu, que és la seva gent, i que explica moltes de les coses que han passat a la ciutat al llarg de la seva història.
—J.R: Jo penso que aquest llibre no s’hauria pogut fer amb la mateixa intenció a Tarragona, perquè Reus té un valor lligat a les persones que hi viuen, un reusenquisme molt arrelat que potser a altres ciutats, com la mateixa Tarragona, no trobaríem.

—A més d’aquest joc del ‘Qui és qui’, el llibre també és un retrat dels protagonistes escrit des d’un punt de vista molt personal.
—J.B.: Sí, volíem fugir de fer un currículum. El Jordi em va fer notar que, per exemple, parlant de Josep Maria Martí, no havia dit que té un premi Ondas. Però el que volia era explicar coses que permetessin identificar el personatge i que el lector acabés entenent com és. Potser els detractors diran que el llibre és un producte ensucrat, però a mi m’agrada parlar bé de la ciutat i de la seva gent.
Temes relacionats
Comenta el contingut : «Hem retratat gent d'avui, persones que et trobes per Reus fent un cafè o a la feina»
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes