Diari Més

Salut

Mor la pacient de 83 anys a qui el Sant Joan va trigar 5 dies a operar el fèmur

La família vincula la defunció, produïda després de múltiples complicacions, amb «haver-la intervingut tard i no estar pendents»

Una imatge d'arxiu de les instal·lacions de l'equipament reusenc.

El tancament de comptes del Sant Joan aboca dubtes sobre el futurOlívia Molet

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La dona de 83 anys que va haver d’esperar cinc dies a l’Hospital Sant Joan de Reus per ser operada del fèmur trencat en una caiguda ha mort la matinada d’aquest dijous a divendres. La família vincula la defunció amb la demora en la cirurgia i especialment amb el que interpreta com a «manca d’atenció» en les 30 hores posteriors a la intervenció, que va produir-se finalment el 15 d’agost i durant la qual també «ens van explicar que havien sorgit complicacions». Els parents estudien la viabilitat de denunciar el centre perquè, segons la seva valoració, a la pacient «van operar-la tard i no van estar pendents de la recuperació en unes hores crucials i definitives».

La fractura òssia venia acompanyada, sempre segons el relat dels familiars, per una hemorràgia interna a la cama que també li va ser detectada en la primera observació al Sant Joan i per la qual «va rebre dues bosses de sang abans d’operar-se i dues al quiròfan». La dona «va ser traslladada a l’Hospital Joan XXIII» el 17 d’agost i va morir sis dies després a l’STS Ciutat de Reus, quan «rebia ja cures pal·liatives». A la documentació relacionada amb la mort, que va produir-se en darrer terme per una aturada cardiorespiratòria, figura com a «causa fonamental» una «septicèmia» i com a «causa intermèdia» una «vasculopatia necrotitzant». La pacient patia, fins llavors, únicament Alzheimer com a patologia rellevant.

La programació per a l’estiu de l’Hospital Sant Joan contempla, tal com van precisar fonts del mateix centre al seu moment, el tancament, a l’agost, de quatre de set quiròfans disponibles. També el tancament d’una de les unitats quirúrgiques de l’equipament, que varia cada any mitjançant un sistema de rotació i que aquest 2018 se centra en la de traumatologia. No és la política del Sant Joan pronunciar-se sobre casos particulars.

La família de la dona ja havia fet pública, a través del Diari Més, una espera de cinc dies per a intervenir-se. El gendre d’ella, Juan Carlos Martínez, explica que l’endemà de passar per quiròfan per resoldre la fractura al fèmur, a la pacient, Tecla Carles, els metges van venir a visitar-la al matí i «ens van dir que tenia problemes de circulació però que estiguéssim tranquils. Li van posar un apòsit i ens van comentar que la tractarien amb aspirina». Unes hores més tard, però, «cap a les quatre o les cinc de la tarda», la dona presentava pal·lidesa a l’extremitat. «Li vam veure la cama totalment blanca i vam avisar a la infermera, que ens va dir que trucaria el metge. Ells van parlar per telèfon i la infermera ens va dir que estava tot controlat», explica Martínez, que assegura que «tot i que vam insistir, el metge no va passar fins les nou de la nit». Més tard, en aquesta darrera valoració del dia, «el doctor ens va dir que li féssim massatges i que li posarien bosses d’aigua».

Al matí següent, el 17 d’agost, a primera hora «van haver de traslladar-la cap a l’Hospital Joan XXIII, en ambulància, perquè a Reus no tenien les atencions vasculars que en aquell moment necessitava», relata el gendre de la dona. En arribar a Tarragona, «ens van rebre tres especialistes que ens van dir que no entenien com la pacient podia arribar en aquell estat, i que tot era qüestió d’hores». Mentre es preparava un quiròfan per intervenir-la de nou «per amputar-li la cama, que era l’única solució», a la dona se li van realitzar diferents proves. La placa que se li havia col·locat per sostenir l’os complicava la intervenció però no la descartava. Amb tot, la situació d’ella va empitjorar i, un cop la família va estar reunida al Joan XXIII, «ens van dir que només hi havia dues opcions: operar-la i que visqués els darrers dies en la recuperació o aplicar-li cures pal·liatives».

Vuit dies més tard

A aquesta situació va sumar-se, sempre segons el relat de Martínez, el fet que «llavors no hi havia plaça al sociosanitari Francolí i vam passar els següents quatre dies a un box d’urgències». Finalment, però, la dona va tenir llit a la residència STS Ciutat de Reus, on durant la matinada d’aquest dijous a divendres, el 23 d’agost, moria per una aturada cardiorespiratòria. La família està estudiant ara la viabilitat de presentar una denúncia contra l’Hospital Sant Joan de Reus en considerar que l’atenció que la dona hi va rebre ha tingut a veure amb la seva defunció i que, d’una altra manera, «amb cama o sense, ara podria seguir viva».

tracking