El TSJC detecta «greus problemes de congestió» als jutjats d'instància

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha detectat «greus problemes de congestió» a la jurisdicció de primera instància de Reus, en especial al número 1, i també a determinats jutjats d’instrucció. En aquest sentit, demana al servei d’inspecció del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) «que s’abordi la situació de greu retard i significatives disfuncions» que mostren alguns dels òrgans. La Sala de Govern del TSJC ubica la realitat del partit judicial entre les «particularment preocupants» localitzades en una de les darreres sessions a Tarragona, el 6 i el 10 d’abril, i ha aprovat aquest mes de juliol una vintena de mesures orientades a corregir diferents escenaris de col·lapse i casuístiques diverses a la demarcació. La posada en marxa, en poques setmanes, del nou jutjat de primera instància 7 dedicat a família hauria de contribuir a pal·liar la saturació a Reus. El TSJC insta també el Departament de Justícia a que activi els recursos necessaris per la seva entrada en funcionament, prevista per al 31 de setembre.

La saturació dels jutjats de Reus no és una qüestió nova. El president del TSJC, Jesús María Barrientos, reconeixia al desenllaç de la sessió de l’abril que els jutjats de primera instància de Reus ingressen més del doble d’assumptes del que estableixen els mòduls del CGPJ i admetia una conjuntura delicada al jutjat social. És arran d’aquella cita, que va produir-se ara fa quatre mesos «per recavar de primera mà, i per part dels col·lectius concernits en l’Administració de Justícia, aquelles informacions que permetin valorar l’actual situació», que la Sala de Govern tira endavant la implantació de 18 disposicions per corregir desequilibris.

Una d’elles passa per «mantenir, en la mesura que sigui possible, els actuals plans de reforç i, en el seu cas, promoure o procurar un pla específic en relació al jutjat d’instància número 1 de Reus». També «promoure un pla específic de reforç transversal de funcionaris per als jutjats d’instància número 2 i 3».

Equilibrar el social amb Tortosa

El de l’excés de feina no és, amb tot, l’únic problema que arrossega el partit. Per això, en detall i en referència a Reus, entre les noves mesures el TSJC ha acordat «analitzar i, en el seu cas, avaluar, les disfuncions revelades per diferents professionals en relació a la tramitació procedimental d’assumptes i organització de les oficines judicials dels jutjats d’instància». També «identificar quines solucions es podrien adoptar, en particular fórmules d’unificació de criteris». Un encàrrec, aquest, que es posa en mans de l’Audiència Provincial. El Tribunal es compromet a «mantenir el jutjat bis de reforç per als jutjats socials de Tarragona i Reus i abordar, procurant el consens de tots els interlocutors afectats, la redistribució d’assumptes per criteris de proximitat entre el jutjat social de Reus i el de Tortosa».

Sobre aquest últim punt també s’havia pronunciat Barrientos a principis d’any, quan havia anunciat estudiar que els municipis més propers a les terres de l’Ebre s’adscriguessin a la jurisdicció social de Tortosa per mirar de descarregar Reus. En l’actualitat, i tal i com va explicar llavors el president del TSJC, Tortosa ingressa la meitat d’assumptes que Reus.

La valoració del TSJC conclou «una situació general de progressió dels marcadors d’eficàcia i adequació de la resposta jurisdiccional a l’entrada d’assumptes» tot i que «a alguns territoris la situació s’ha de qualificar de molt preocupant». Els altres dos escenaris «particularment preocupants» per al TSJC, a banda de Reus, són «el col·lapse estructural en la tramitació d’executòries als jutjats del Vendrell» i la «greu situació organitzativa del partit judicial de Valls que afecta altres òrgans».