Diari Més

PATRIMONI FESTIU

Resseguint les empremtes de la festa

El Museu de Reus ha iniciat els treballs de restauració d’un antic Bou de foc trobat a la ciutat

Anna Maria Miralles treballant en la restauració del Bou de foc.

Resseguint les empremtes de la festaCristina Serret

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Ben aviat l’exposició ‘Ara toca Festa’ del Museu Salvador Vila-seca comptarà amb un nou element. Es tracta d’un Bou de foc, una peça recuperada que aquests dies s’està sotmetent a un procés de restauració per tal de poder-lo exposar. La figura va ser trobada ara fa uns anys al pati de la pirotècnia Espinós, situada a la carretera de Castellvell. Es tracta d’una peça senzilla, realitzada amb materials ‘pobres’, que, segons detalla Marc Ferran, director del Museu, no tenia com a objectiu la perdurabilitat: «a diferència d’elements com la Mulassa o els gegants, el Bou de foc no es va fer pensant que havia de durar molts anys. L’objectiu era fer una bèstia de foc que, si amb el temps es trencava o es feia malbé, es canviaria per una de nova». Ara, però, se l’està sotmetent a un procés de restauració per tal que la figura pugui ser conservada i passi a formar part del patrimoni de la ciutat. Els treballs busquen consolidar-la i recuperar-la, però mantenint les empremtes de l’ús i el pas del temps. «Presenta desperfectes com ara fusta cremada, que ja es veu que no es deu al foc, sinó a l’escalfor, perquè es correspon amb la zona on hi havia l’espinada amb la pirotècnia», detalla Ferran tot describint algunes d’aquestes empremtes.

La responsable del treball de restauració és Anna Maria Miralles. Segons explica, el primer que es va fer va ser descompondre la peça, deixant d’una banda tota l’estructura de fusta i les potes, i de l’altra la pell, una cobertura que en el seu moment es va fer amb tires de paper encolades i pintades. Entre l’una i l’altre s’hi posava roba de sac. Al frontal de la peça hi anava la cara del bou, i al darrere, una cua que, a parer de la restauradora, deu ser bastant recent «perquè segurament la devien estirar sovint i està en força bon estat». El més probable, per la lleugeresa i forma de l’estructura, és que només tingués un portador. Després de la desinfecció i la neteja dels materials, es procedirà a la hidratació de la pell, i finalment es tornarà a muntar tota la bèstia.

De la història de la peça en pot parlar Salvador Palomar, tècnic del Museu, qui afirma que la importància de la seva trobada i recuperació rau en el fet que la seva existència confirma una pràctica a la ciutat de Reus: «a part dels bous grossos que anaven al seguici, hi havia els bous de foc, que eren figures propietat de les empreses pirotècniques. Quan compraves els coets, et donaven el bou preparat amb les espines, i quan s’acabava la festa, es tornava la bèstia. Això permetia la festa en qualsevol lloc i moment sense necessitat de tenir una colla estable. Aquesta pràctica ha arribat a fins a temps actuals a llocs com el País Valencià, però tot i que sabíem que aquí també havia existit, hi havia molt poc rastre en la documentació: quan en una festa de barri es deia que havia corregut una vedella, no sabies si parlaven d’un animal viu o d’un element pirotècnic. Aquí a Reus no hem tingut la seguretat d’aquesta pràctica fins que hem trobat aquesta peça».

Resseguint les empremtes de la festaCristina Serret

tracking