Diari Més

Habitatge

Un jutjat de Reus porta les hipoteques amb IRPH davant la justícia europea

Primera Instància número 6 és pioner en sumar-se a les consultes al TJUE sobre si la clàusula resulta abusiva després que el Tribunal Suprem l’avalés

L'edifici dels Jutjats de Reus va habilitar fa setmanes un espai.

El jutjat d'instància número 7 de Reus obrirà el 30 de setembre del 2018Olívia Molet

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El Jutjat de Primera Instància número 6 de Reus ha redactat una interlocutòria en què pregunta al Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TSJUE) com hauria de resoldre la demanda d’una persona que vol que es declari nul·la una clàusula de la hipoteca que va contractar i que marca com a índex de referència l’IRPH. L’IRPH és un indicador emprat en hipoteques de tipus variable, alternatiu a altres com l’Euríbor però superior, considerat des d’algunes instàncies com a manipulable, que va aplicar-se només a Espanya fins quedar retirat per a bancs i caixes al 2013 i la legalitat del qual està sent qüestionada ara.

La interlocutòria de Primera Instància 6 seria de les primeres de redactades a l’Estat –després del jutjat 38 de Barcelona i de l’Audiència Provincial d’Almeria– i resulta la més completa: planteja al TJUE tres grans qüestions desplegades en 8 preguntes, entre les quals hi ha si s’aprecia abús a la clàusula o la forma en què els bancs informaven de les seves particularitats. Es tracta de consultes prejudicials, és a dir, els jutges esperen resposta del TJUE abans de dictar sentència sobre les demandes que tenen entre mans.

La decisió del Suprem

L’IRPH arriba al TJUE després que el Tribunal Suprem establís que «la simple referenciació a un tipus oficial com és l’IRPH no implica falta de transparència ni abús», però ho fes amb el vot particular en contra de dos dels jutges. Al criteri dels dos s’acullen ara els jutjats que estan portant l’indicador davant la justícia de la Unió Europea per preguntar com han de procedir. Un cop el TJUE acumuli totes les consultes i dicti resposta, aquesta guiarà les resolucions sobre totes les demandes, per damunt de la sentència anterior del Tribunal Suprem, en un procediment similar al que ja va tenir lloc amb les clàusules sòl.

Quan, al 2013, l’IRPH de bancs i caixes es va eliminar, les hipoteques on hi era es van reformular amb tres sistemes, segons cada cas: l’IRPH va canviar-se per l’Euríbor, es va substituir per l’IRPH d’entitats o es va continuar aplicant en la darrera xifra publicada i que es va congelar. Es dóna la circumstància que l’anunci de la retirada de l’IRPH s’havia fet al 2012 i, quan el pas va consumar-se, un any després, el tipus d’interès s’havia incrementat de forma considerable. «Els qui han patit aquesta darrera situació són els més perjudicats», explica Patricia Suárez, presidenta d’Asufin, associació de consumidors que gestiona al voltant de 2.000 denúncies d’afectats i que ha difós la interlocutòria del jutjat de Reus, que «és pionera». Suárez detalla que «l’índex estava inclòs en una clàusula que no supera controls de transparència i que ha de declarar-se nul·la per abusiva». Per això, «demanem que les hipoteques es quedin en préstecs sense remunerar».

Informació abans de signar

Es calcula que a tot l’Estat hi hauria entre mig milió i un milió d’hipoteques amb clàusula IRPH. El cas que aborda Primera Instància 6 de Reus és el d’un client que va subscriure al 2004 un préstec hipotecari sobre el seu habitatge, regit per l’IRPH. La interlocutòria feta pública per Asufin, precisa que la persona «sostenia en la seva demanda que no va rebre informació precontractual prèvia al dia de la signatura de la hipoteca, ni se li va lliurar l’oferta vinculant» i que «no va rebre informació sobre el funcionament del tipus d’interès, ni que aquest seria l’IRPH, ni que seria sempre superior a l’Euríbor». El banc demandat «destacava el caràcter d’índex oficial» de l’IRPH i «negava la falta de transparència perquè l’actor sabia que estava contractant un préstec a interès variable, sotmès al risc de la variabilitat i la volatilitat».

La jutgessa de Reus pregunta al TJUE si una clàusula que incorpora l’IRPH està subjecta o no a la directiva europea que estableix que el consumidor es troba en situació d’inferioritat respecte al professional, si ha de comprovar que al client se li van comunicar tots els detalls de funcionament de l’IRPH o si en cas de veure abusiu l’IRPH es podria reemplaçar per un altre índex.

tracking