El 75% de les famílies no tria l'escola més propera per als seus fills

Només una quarta part de les famílies de Reus porta els fills a l’escola més pròxima a casa seva. De la resta, un 25% els du a un centre ubicat sensiblement lluny i un 50% els matricula a un col·legi proper però a certa distància. Ho diu un informe encarregat a un equip de doctors de la Universitat Autònoma de Barcelona, per acord pres en el marc del Consell Escolar Municipal al 2014 i que veu la llum ara sota el títol L’escolaritat a Reus: avaluació de la política educativa municipal per a l’equitat.

L’anàlisi evidencia segregació als centres reusencs però, entre altres qüestions, avala el sistema de zonificació 3+2, durament criticat en els darrers anys pel grup del PSC i sobre el qual aquests experts diuen que «pel que fa a l’equitat, no podem afirmar que sigui millor ni pitjor que el 3+1 ni que altres, especialment en un moment de davallada de la natalitat en què hi ha places que permeten l’accés sense punts» i que «per a bona part de les famílies, la zonificació no suposa una limitació». El 3+2, valorava ahir una de les doctores que ha redactat l’estudi, Sheila González, «no és determinant ni la causa de la segregació, i existeixen altres lògiques, com la configuració urbana, que sí contribueixen al repartiment d’alumnes», fet pel qual «cal buscar millores».

AMPA i transport

Aquestes poden passar per la potenciació del paper de les AMPA en l’impuls a activitats vinculades als centres o el desenvolupament de connexions de mobilitat que facilitin el trajecte a l’escola. En aquest sentit, i tot i que «al nord de la ciutat hi ha menys residents i les escoles que hi són poden atraure gent d’altres zones i famílies a les quals no agrada l’escola de més proximitat, i resulten una opció de fugida», en la preinscripció del curs 2018-2019 s’ha donat la circumstància que «han estat les del sud les que tenen més demanda». Enguany, es tancarà un grup de P3 a les escoles Joan Rebull i Isabel Besora, i recentment s’ha acordat obrir-ne un a l’Eduard Toda.

Enquestes realitzades a la població escolaritzada de segon i sisè de Primària, per «adreçar-nos a persones que han acudit a P3 en moments diferents», van preguntar sobre la renda, el país de procedència i el motiu de l’elecció del col·legi en qüestió. I han tret a la llum que «a Reus hi ha escoles contrastades a nivell de població, extrems de població immigrada i local, i d’elevat i baix capital instructiu, i igualment un seguit d’escoles que se situen al mig». També que «hi ha una correspondència clau entre el perfil socioeconòmic de les escoles i el marge de desitjabilitat social: quan el perfil de població dels centres és de major vulnerabilitat, menys atractius són per a les famílies».

Així, «hauríem de ser capaços de prioritzar escoles per evitar l’acumulació d’alumnat» perquè «les famílies es guien molt més per la imatge social dels centres que pels seus projectes». Entre les qüestions que plantejava l’enquesta hi havia també si la família repetiria o no a l’escola actual. La resposta va ser «sí» en el 90% de l’alumnat del Col·legi Sant Pau, el 70% de l’Escola Montsant, la Puigcerver i el Col·legi Pare Manyanet. Però, va ser molt inferior per a l’Eduard Toda, la Sant Bernat Calbó o la Ciutat de Reus. Sobre això, González insistia en què «no és responsabilitat de les escoles en el sentit que els seus projectes són bons» sinó «fruit de l’oportunitat de les famílies de triar, perquè un centre està de moda o millor considerat socialment».

Els centres més desitjats

Les escoles més desitjades són, segons les dades que es desprenen del mateix estudi presentat ahir a l’Ajuntament, la Joan Rebull, La Salle, la Puigcerver, la Isabel Besora, l’Alberich i Casas, el Pare Manyanet i la Pi del Burgar. En relació a aquest àmbit i a la capacitat d’escollir de les famílies, l’altre dels doctors de la Universitat Autònoma de Barcelona que han elaborat l’estudi L’escolaritat a Reus: avaluació de la política educativa municipal per a l’equitat, Enric Saurí, afegia que «qui té dret a l’educació és l’infant» i que, «si no es deixés triar, en tot cas es limitaria el dret de les famílies però no el de l’infant sempre que l’estiguem portant a una escola on hem constatat que el projecte és de qualitat».